Catalunya té l’IRPF més alt per a rendes de 20.000 a 30.000 euros

Catalunya es va mantenir el 2021 com la comunitat autònoma que va presentar l’impost sobre la renda més car per a contribuents amb salaris bruts entre 20.000 i 30.000 euros. Per a altres trams de renda, l’atribut d’‘IRPF més alt’ va fent torns entre les comunitats d’Euskadi (per a un exemple de 16.000 euros), Extremadura (exemple de 45.000 euros) o Navarra (exemple de 70.000 euros). Per a rendes de 110.000 euros en endavant, despunta el País Valencià com la que presenta un IRPF més car.

Així ho constata l’edició d’aquest any 2022 de l’estudi Panorama de la Fiscalitat Autonòmica i Foral, presentat aquest dimecres pel Registre d’Economistes Assessors Fiscals (Reaf), que és l’òrgan especialitzat en fiscalitat del Consell General d’Economistes d’Espanya. Com en edicions anteriors, l’informe torna a remarcar el paper imbatible de Madrid, com la de l’IRPF més barat en la pràctica totalida dels trams de renda.

En els exemples sobre l’IRPF autonòmic que incorpora l’informe, es parteix d’un contribuent solter i sense fills, amb una edat inferior a 65 anys i sense discapacitat ni cap altra circumstància personal que pogués donar-li dret a deducció estatal o autonòmica. En aquest supòsit, el contribuent només obté rendes del treball.

A partir d’aquí, els exemples mostren que un treballador o pensionista català amb un salari brut de 20.000 euros tributa en l’impost sobre la renda 243 euros més que un contribuent similar a qualsevol dels tres territoris d’Euskadi, que presenten l’IRPF més barat en aquest cas. Per a l’exemple d’un contribuent català amb un sou de 30.000 euros, la diferència és de 358 euros de més tributació respecte a Madrid, en l’extrem oposat.

La diferència entra la comunitat més cara i la més barata s’acosta als 45.000 euros si es compara el cas d’un contribuent valencià amb rendes del treball de 600.000 euros, davant un de similar a Madrid.

Novetats princpals

En la present edició l’informe del Reaf identifica els principals canvis tributaris adoptats per les comunitats autònomes per al 2022. Així, en l’IRPF rebaixen les seves tarifes Andalusia, Galícia, Madrid i la Regió de Múrcia, mentre que els territoris forals del País Basc i Navarra les deflacten a l’1,5 i 2%, respectivament. Catalunya rebaixa els trams inferiors de la tarifa i incrementa lleument els mitjans.

En l’impost sobre el patrimoni, el més rellevant és la rebaixa de la tarifa a Andalusia i l’establiment d’una bonificació del 25% a Galícia. En successions i donacions: rebaixa a Andalusia de la tarifa amb efectes en grup III i IV, bonificació del 99% a Castella i Lleó, i bonificació del 99% a la Regió de Múrcia, però només per a les donacions al grup III (els grups I i II ja estaven bonificats en les dues modalitats).

En el cas de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, a Andalusia es passa d’una escala a un tipus mínim més petit (7%); també es baixa el tipus a Galícia, mentre que les Balears incrementen un 0,5% al tipus marginal màxim de Transmissions.

Tendències

En l’IRPF, les principals diferències respecte al 2021 es produeixen per la regulació de les tarifes –advertint-se certa tendència a rebaixar-les–, establint-se multitud de beneficis fiscals, amb cost recaptatori limitat, per afavorir la natalitat, ajudar a contribuents que han d’atendre situacions especials de discapacitat, intentar pal·liar la despoblació rural o per afavorir comportaments positius per al medi ambient, tot i que, normalment, només els hi poden aplicar les rendes mitjanes-baixes.

En l’Impost sobre el Patrimoni, el més cridaner és que quatre comunitats –Aragó, Catalunya, Extremadura i el País Valencià– han reduït els mínims exempts; que algunes tenen tarifes més elevades que l’estatal; i que a Madrid no es paga aquest tribut, mentre que a Galícia es bonifica el 25%.

Notícies relacionades

Un sou de 30.000 euros tributarà uns 150 euros més per la inflació

Els hotelers reclamen al Govern que esmeni el registre de viatgers

En l’Impost sobre Successions i Donacions, des de fa temps es produeix una competència fiscal a la baixa quan els contribuents són familiars pròxims del causant o del donant, utilitzant per a això, en la majoria dels casos, la regulació de bonificacions o d’importants reduccions.

En sentit contrari, en les modalitats de Transmissions Patrimonials Oneroses o d’Actes Jurídics Documentats, en general, s’ha intentat mitigar la caiguda de la recaptació, per la pèrdua de vigor del sector immobiliari, amb un increment dels tipus impositius.