La banca qualifica d’inconstitucional el nou Defensor del Client Financer

L’AEB (de la qual formen part el Santander i el BBVA) ha afirmat en les seves observacions enviades al Ministeri d’Economia que l’avantprojecte s’enfronta a «importants obstacles de constitucionalitat que determinen la necessitat d’una profunda reconsideració». Les característiques amb què es vol dotar la nova autoritat, insisteix en les seves al·legacions, «donen un producte acabat que per no respectar principis jurídics bàsics ha de ser reconsiderat totalment», entre altres motius perquè incorpora una «sobreprotecció del client» que, al seu parer, va en contra del dret a un judici just. També la CECA (de la qual formen part CaixaBank i Unicaja) ha titllat diferents aspectes del pla de l’Executiu de contraris a la Constitució.

  

El departament dirigit per Nadia Calviño pretén que el nou organisme resolgui les reclamacions que fins ara es presenten davant el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions. La seva intenció és que les decisions de l’autoritat siguin vinculants per a les entitats (no per als clients) quan la quantitat reclamada no superi els 20.000 euros. Suposa un canvi de gran calat, ja que els dictàmens d’aquests tres supervisors no són d’obligat compliment, cosa que fa que siguin ignorats en percentatges molt elevats per les entitats. Economia també pretén que el sector financi l’organisme amb una taxa de 250 euros per reclamació rebuda, mentre que per als clients sigui gratuït.

Tutela judicial

Aquests tres aspectes centrals de l’avantprojecte elaborat per la Direcció General del Tresor són els que han aixecat més ampolles a la banca. Les entitats defensen que els poders amb què el Govern vol dotar el nou organisme suposen una «invasió del terreny reservat» als jutges per la Constitució. «L’establiment d’un sistema de resolució extrajudicial de controvèrsies obligatori i vinculant de les disputes entre parts privades incorre en una evident inconstitucionalitat al ser incompatible amb les funcions del nostre poder judicial», ha argumentat l’AEB.

La CECA també comparteix que l’avantprojecte posa en perill el dret constitucional a la tutela judicial efectiva, és a dir, el que té tota persona física o jurídica d’acudir als òrgans judicials en defensa dels seus interessos legítims. Per salvar aquest escull, el Govern ha previst que les decisions vinculants de l’autoritat puguin ser recorregudes davant la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional. Però el sector creu que això no soluciona el problema, ja que entén que es traslladen conflictes privats propis dels jutjats civils a la jurisdicció que resol les controvèrsies amb l’administració pública.

L’Estat o al 50%

Els bancs també consideren inconstitucional la taxa amb què es vol finançar l’organisme i la seva quantia de 250 euros per reclamació. Així, critiquen l’«atribució del pagament en tot cas a les entitats financeres, al marge d’en favor de qui es dicti finalment la resolució, així com l’establiment d’una quantia desconnectada de la de l’assumpte a resoldre». Per això, proposen que els pressupostos de l’Estat financin l’autoritat o, en el seu defecte, que es fixi una taxa més baixa i la paguin tant les entitats com els clients reclamants (o en última instància, només les entitats que rebessin pronunciaments en contra).

En l’àmbit de la CECA es considera que el sistema planejat pel Govern provoca indefensió al sector, ja que els bancs poden veure’s impulsats a acceptar tota reclamació inferior a 250 euros d’un client, tot i que creguin que aquest no tingui raó, per evitar haver de pagar la taxa. «No s’ha de menysprear la possibilitat que es generin males pràctiques en la manera de procedir dels clients bancaris i dels professionals, certes associacions que pretesament defensen els seus interessos, que disposaran d’un avantatge procedimental i un incentiu molt gran per reclamar de manera massiva i sistemàtica tot tipus d’operatives i pràctiques», ha advertit l’AEB.

Fins a 5.000 euros

El tercer focus de crítica més gran per a les patronals és el fet que els dictàmens per sota de 20.000 euros siguin vinculants només per a les entitats. En aquesta línia, el sector ha proposat suprimir l’esmentat caràcter vinculant de les resolucions i que, si es manté, ho sigui també per als clients i per a reclamacions d’una quantia menor. L’AEB, en concret, ha proposat fixar el llindar en 5.000 euros.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

En les seves al·legacions, la banca també ha qüestionat molts altres aspectes de l’avantprojecte, com que l’autoritat pugui resoldre reclamacions d’autònoms, empreses i clients potencials, no només de consumidors; que pugui pronunciar-se sobre clàusules abusives i valorar el compliment de conceptes no normatius com els codis de bones pràctiques; que pugui imposar sancions; i que les associacions de consumidors puguin plantejar reclamacions. 

En general, el sector advoca per mantenir el sistema actual amb alguns ajustos o, en el seu defecte, anar al model ‘twin peaks’ que agrada als supervisors: que el Banc d’Espanya sumi a la supervisió de solvència dels bancs la de les societats d’inversió i companyies d’assegurances, i la CNMV assumeixi la supervisió de la conducta de totes aquestes companyies, incloent-hi les reclamacions.