Innovar, la clau per a l’aterratge de l’economia circular

De la trentena d’elements de la taula periòdica que s’utilitzen per fabricar un ‘smartphone’, una tauleta o un ordinador, la meitat estan en risc d’esgotar-se més o menys aviat. N’hi ha cinc o sis, de fet, que podrien desaparèixer en 100 anys. «I m’atreveixo a dir que en seran més aviat 50», adverteix la directora de la Càtedra d’Economia Circular del TecnoCampus de la UPF, Sònia Llorens. Aquesta catedràtica va ser la convidada acadèmica de la tercera edició dels premis que atorguen el BBVA i la Fundació Antigues Caixes Catalanes (FACC) a pimes i autònoms que proposin negocis sostenibles mediambientalment, uns guardons en els quals col·labora EL PERIÓDICO i que van reivindicar ahir la innovació i la col·laboració com a claus fonamentals per aconseguir que l’economia circular acabi d’aterrar.

Perquè, tal com explica Llorens, el problema ja no és només que molts d’aquests elements s’esgotin, sinó que el ritme a què generem emissions i residus és tan alt, que el planeta ja no és capaç d’absorbir-los. «Necessitem canviar de manera urgent aquesta manera de produir i consumir», va plantejar la docent. «I aquesta és una transformació que implica societat, indústria, acadèmia i a l’administració pública en general», afegeix.

Els casos que demostren que això és possible a través de la innovació són diversos, des d’empreses que tenen la comesa de reaprofitar com a Too Good To Go, fins a companyies que transformen el seu producte perquè sigui més reciclable com ara Novell amb les seves càpsules compostables, passant per grans grups que estan buscant la manera de canviar el seu model de negoci per treballar darrere aquest objectiu: Philips, per exemple, ofereix des de fa anys un servei de manteniment i assistència en termes d’il·luminació a l’aeroport de Schiphol, a Amsterdam, perquè els comenci a sortir a compte fabricar bombetes que durin més temps. És a dir, que l’obsolescència programada deixi de tenir sentit.

Empreses finalistes

Sense anar més lluny, les quatre empreses finalistes d’aquests guardons serveixen com a exemple del mateix. Vytrus Biotech, que s’ha emportat els 10.000 euros del primer premi, elabora principis actius per a la indústria cosmètica a partir de cèl·lules mare de plantes, és a dir que redueix hectàrees a metres i milers de litres d’aigua a unitats. Fitplanet, segona classificada i guanyadora de 5.000 euros, fabrica roba esportiva a partir de fibres que venen d’ampolles de plàstic i xarxes de pesca abandonades.

Completen el planter de finalistes Orpheus i Plazy Car. La primera es dedica a fer que els edificis siguin més sostenibles mesurant amb sensors paràmetres com ara la temperatura, la humitat i la quantitat de llum en temps real. Plazy Car ofereix neteges de cotxe a domicili que estalvien emissions (per no moure el vehicle) i 150 litres d’aigua per cada rentat.

«Tant els anteriors premis com aquests finalistes demostren que hi ha molta innovació i molta iniciativa», va afirmar el president de la FACC, Jaume Ribera. De fet, segons va explicar ell mateix, la idea d’aquests premis és precisament «posar la sostenibilitat al centre i ajudar a presentar allò que s’està fent». En definitiva, va dir en l’entrega de premis, evidenciar «que això és possible, que es pot fer» i que ja fa temps que ens hem allunyat del model d’empresa que es crea únicament com a generador de valor per a l’accionista.

«Des del BBVA volem reconèixer i donar suport a iniciatives a favor del medi ambient que estan posant en marxa pimes i autònoms de Catalunya», va coincidir, així mateix, el director territorial del BBVA a Catalunya, José Ballester. «Són les nostres decisions i accions de cada dia les que ens acosten o allunyen d’un món més sostenible», va afegir el directiu, afegint que Catalunya en concret és «un territori on la potència de l’emprenedoria sostenible és espectacular» i on l’emprenedoria en general «és un fet diferenciador i diferencial».

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Ballester va assegurar, en aquest sentit, que la sostenibilitat és en realitat una oportunitat per a les empreses, tant per adaptar-se a la demanda social que cada vegada va més en aquest sentit, com per diferenciar-se i garantir que el seu negoci serà viable a futur.

«Si ho visualitzem com una oportunitat, estem fent un canvi igual o més gran que el que va ser la revolució industrial», va coincidir la secretària d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, Anna Bernadas, que va enumerar algunes de les accions que està portant a terme el Govern català en aquest sentit: una agència de residus, ajudes per a la investigació i la innovació, premis d’ecodisseny o impulsar un clúster de residus. «L’empresa ha canviat molt de mentalitat: ja sap que està en ple canvi de paradigma i nosaltres volem que [això] sigui una oportunitat», va concloure la portaveu de la Generalitat.