«Davant la falta de cambrers, no tot és qüestió de salaris»

Aquest desajust global és, precisament, el repte que ha centrat els principals debats en matèria de recursos humans en el marc de la reunió del Fòrum Econòmic Mundial (WEF, per les seves sigles en anglès) que s’ha celebrat aquesta setmana a la localitat suïssa de Davos. Així almenys ho va assenyalar el president de Manpower Group a Europa del Sud i de l’Est, Stefano Scabbio, en una entrevista amb EL PERIÓDICO, a Davos: «És fonamental que les empreses trobin el talent que necessiten. El veritable repte és com les empreses poden desenvolupar el talent a escala. Si som capaços de tancar la bretxa, implicarà 8,3 bilions de dòlars de PIB addicional per a l’economia mundial. Imaginin-se la importància d’això en termes de creixement. I les empreses no estan en condicions de créixer a gran escala perquè no són capaces de trobar persones qualificades. Aquest és el gran repte que veiem ara mateix, a tot arreu».

L’informe identifica que els llocs de treball més difícils de cobrir són els que estan relacionats amb el sector de tecnologies de la informació i dades, seguit dels perfils per a operacions i logística (25%), atenció al client (22%) i vendes i màrqueting (22%). Però les dificultats per cobrir les vacants no només se situen en aquesta mena de tasques. A Espanya, fa setmanes que els empresaris de l’hostaleria denuncien les dificultats per trobar cambrers per cobrir la temporada d’estiu.

–Davant la falta de mà d’obra en l’hostaleria, el president dels EUA va dir: ‘Pay them more’ (paguin-los més). ¿Aquesta és la recepta davant la falta de cambrers?

Falten cambrers tant a Espanya com a Itàlia. Aquestes persones es van quedar fora dels mercats durant la pandèmia. I potser van prendre altres decisions, o bé van trobar altres feines, o van deixar de treballar els dissabtes i diumenges, o van fer qualsevol altra cosa per viure. El problema és que ara no es poden trobar aquests treballadors o simplement molt poca gent està disposada a tornar a fer aquestes tasques. Augmentar el salari podria ser una opció. Però no tot és qüestió de salaris, sinó també de comportaments. La pandèmia va canviar la forma com sentim les feines, com volem viure. La gent busca ara més flexibilitat, més benestar, especialment els que venien de treballar set hores durant set dies. Així que la resposta és definitivament una barreja de salaris i també de comportaments, tots dos junts. És un problema real.

–El Govern xifra en uns 110.000 llocs les vacants sense cobrir en diferents sectors a Espanya. ¿Com pot afectar això l’economia?

–Ens trobem en un mercat bifurcat en el qual el veritable repte és tancar la bretxa [entre llocs vacants i atur] centrant-nos en sectors estratègics clau per a l’economia espanyola, com està fent el Govern espanyol amb els fons Next Generation, i identificant les competències més necessàries en sectors específics. D’aquesta manera es pot millorar o reciclar la qualificació de les persones. Es tracta, per descomptat, d’una qüestió tàctica a curt termini, però crucial perquè les empreses puguin executar la seva estratègia i continuar creixent. No obstant, hi ha qüestions més estratègiques a llarg termini. Com per exemple que siguem capaços d’entendre per endavant que les habilitats estan canviant i estar-ne preparats. La tecnologia actua com a accelerador d’aquests canvis. Les habilitats digitals, cibernètiques, entre d’altres, són necessàries per a les empreses en general i aquesta tendència continuarà en els pròxims anys.

¿Quina impressió té sobre la reforma laboral que s’ha començat a aplicar a Espanya aquest any?

–La sensació inicial al respecte és bastant positiva, tot i que encara estem en una fase inicial. Les empreses estan entenent quin és l’objectiu i s’estan adaptant a aquest nou context. Aquesta reforma fa que Espanya s’alineï amb altres països d’Europa. De fet, està alineada amb la italiana, que es va promulgar fa dos anys, tot i que l’espanyola continua sent més restrictiva quant als terminis d’aplicació. Espanya ha abusat massa dels contractes temporals amb assignacions de molt curta durada. En comparació amb el passat, crec que el mercat laboral està més equilibrat ara. I em sembla positiu el que hem vist fins al moment.

¿Creu que els nous contractes fixos discontinus poden ser un focus de frau laboral?

–Realment no ho crec. Haurem d’esperar almenys sis mesos per veure els resultats reals, però la sensació és positiva. I continuarem debatent i negociant per aconseguir més avenços, dels quals es beneficiaran els treballadors.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

–¿Com s’ha de gestionar l’actual elevada inflació en la negociació dels salaris?

Aquest és en realitat un punt clau. Per primera vegada, l’augment de la inflació procedeix d’un xoc en la cadena de subministrament, mentre que en el passat venia donat pel creixement de l’economia i de la demanda. Hem sentit a Davos les empreses multinacionals compromeses amb els salaris justos i la justícia social. Hem de tenir en compte que potser calgui revisar els sous i els salaris per tornar a generar confiança. Després de dos anys de pandèmia, la gent veu ara el conflicte d’Ucraïna, la inflació està pujant, el cost de la vida també, existeixen dificultats per trobar feina... Tot junt força un sentiment de desconfiança entre les persones. És crucial reconstruir la confiança entre els empresaris, els empleats i la societat.