La meitat de les empreses incompleixen el registre horari quan fa tres anys de la llei

Segons dades facilitades per la «policia laboral» a EL PERIÓDICO, des de setembre del 2019 fins al maig del 2022 els inspectors han detectat un total de 3.299 infraccions en matèria de registre de jornada a tot Espanya i han imposat un total de 4,7 milions d’euros en multes. Un balanç modest quant a volum d’intervencions però que sempre, i de manera immutable durant els tres exercicis, deixa la mateixa ràtio. De cada dues empreses inspeccionades, una no compleix correctament la normativa. Balanç preocupant a ulls dels sindicats. «Està costant posar en marxa totes les normes; ho estem veient amb els plans d’igualtat o amb la prevenció de riscos laborals», afirma la secretària d’acció sindical de CCOO de Catalunya, Cristina Torre. 

Segons les últimes dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) referents al primer trimestre del 2022, a Espanya es treballen un total de 6,6 milions d’hores extra a la setmana, de les quals el 43,5% no es paguen. En el primer trimestre del 2018, abans que la norma entrés en vigor, no es pagaven el 44,2% de les hores extres. «Les empreses que volen incomplir la llei s’han buscat moltes fórmules per eludir-la. Les sancions són molt baixes i no tenen un efecte dissuasori, com ja vam avisar al seu dia. Surt més a compte arriscar-se i pagar la multa que complir amb la normativa i pagar totes les hores extra», afirma la secretària de política sindical d’UGT de Catalunya, Núria Gilgado. 

«Les empreses són conscients que existeix la normativa i la nostra sensació és que estan complint. Tot i que també és cert que no és una llei pensada per a la petita empresa i que el seu redactat normatiu és confús. La llei no diu exactament com s’ha de dur a terme aquest registre horari», al·lega la responsable de relacions laborals de Pimec, Ariadna Guixé. Fins ara, en la negociació col·lectiva no s’ha debatut aquesta qüestió perquè entre patronals i sindicats acordin com implementar el registre. Només el 3,6% dels convenis registrats a Catalunya contemplen explícitament com s’ha de complir amb la norma.

¿En quins sectors es paguen menys les hores extra?

No en tots els sectors s’allarga la jornada igual o amb la mateixa freqüència ni en tots es paga sempre. Hi ha sectors en què les hores extra sistemàticament són associades a «treballar més i gratuïtament». És el cas de la banca, les activitats immobiliàries, els professionals de la informació i les treballadores de la llar. En tots aquests sectors, més del 90% de les hores extres no són remunerades ni compensades de cap manera. Simplement el treballador regala hores a l’empresa. I això suposa un problema per als sindicats a l’hora de negociar pujades salarials, ja que les empreses que incompleixen la norma obtenen una part de les hores de producció sense pagar-les. «Al final, si regales hores, el que estàs fent és devaluar el teu salari», apunta Torre.

Notícies relacionades

Ni pausa per menjar, ni per al cigarret: així es registra la jornada en el Deutsche Bank

Impostos i el gat de Schrödinger

Una de les trampes més utilitzades per les empreses incomplidores és un fals registre de jornada. És a dir, un aplicador que prefixa l’hora d’entrada i la de sortida de l’empleat i no mesura l’hora real a la que entra ni a la que surt. Això ja va ser censurat per la inspecció de treball (i avalat per sentència de l’Audiència Nacional) al BBVA, que tenia un aplicador similar en què el treballador no fitxava activament –l’hora d’entrada i sortida es donava per suposada– i només computava les hores extres que el superior jeràrquic introduïa manualment.  

Altres fraus similars són aplicadors en els quals el treballador fitxa a l’entrada però que es desfitxen automàticament a la sortida quan passen les hores reglamentàries de la jornada, independentment de si el treballador ha sortit o no de l’oficina. O fulls de paper on l’empleat es limita a firmar i després el superior omple les hores treballades al seu interès.