Reclamació d’indemnitzacions sense èxit
Volkswagen, acusat de pràctiques d’«esclavitud» durant la dictadura del Brasil
El segon constructor d’automòbils d’àmbit mundial està convocat el 14 de juny davant un tribunal laboral de Brasília, i es pren el cas «molt seriosament»
Les denúncies examinades per la justícia brasilera al·leguen que entre 1974 i 1986 VW va utilitzar «pràctiques anàlogues a l’esclavitud» i «el tràfic de persones»
El grup alemany Volkswagen, segon constructor d’automòbils d’àmbit mundial, s’enfronta a noves acusacions relacionades amb la dictadura del Brasil, però aquest cop per pràctiques d’«esclavitud» entre 1974 i 1986, van assegurar aquest diumenge diversos mitjans alemanys.
Segons la cadena de televisió pública ARD i el diari ‘Süddeutsche Zeitung’, Volkswagen està convocat el 14 de juny davant un tribunal laboral de Brasília. La justícia local va enviar una notificació a l’empresa el 19 de maig. Preguntat per AFP, un portaveu de Volkswagen va assegurar que l’empresa es prenia «molt seriosament» aquest cas i els «eventuals incidents» que haurien tingut lloc i sobre les quals es basen les investigacions de les autoritats judicials brasileres». Però per ara el grup no va voler donar més detalls «degut a un possible procediment judicial».
Els fets dels que s’acusa el grup haurien tingut lloc entre 1974 i 1986, quan al Brasil hi havia una dictadura (1964-1986). Treballadors del grup durant aquest període porten diversos anys reclamant indemnitzacions, però fins ara sense èxit.
Segons els mitjans de comunicació alemanys, les denúncies examinades per la justícia brasilera al·leguen que el fabricant d’automòbils va fer servir «pràctiques anàlogues a l’esclavitud» i «el tràfic de persones» i acusen el grup d’haver sigut còmplice de «violacions sistemàtiques dels drets humans».
En aquesta època, el projecte del grup era construir un gran espai agrícola a la vora de l’Amazones per al comerç de carn, la Companhia Vale do Rio Cristalino. Per fer-ho, van ser contractats a través de mitjancers centenars de jornalers i treballadors temporals per fer treballs de desforestació en 70.000 hectàrees de terreny. Segons els mitjans de comunicació alemanys, és probable que la direcció de l’empresa consentís aquestes contractacions.
Condicions inhumanes
Notícies relacionadesEls mitjans de premsa, que van consultar més de 2.000 pàgines de testimonis i informes policials, assenyalen que de vegades els obrers van ser maltractats pels mitjancers i per guàrdies armats. Entre els documents hi ha testimonis sobre maltractaments als treballadors que van intentar escapar i fins i tot desaparicions sospitoses. La dona d’un treballador va ser violada com a càstig, segons els mitjans de comunicació alemanys. Una mare afirma fins i tot que el seu fill va morir a conseqüència dels abusos. «Era una forma moderna d’esclavitud», va indicar als mitjans alemanys el fiscal de Rio de Janeiro encarregat de la investigació, Rafael Garcia.
Segons indica, les condicions de treball eren inhumanes, amb obrers que tenien malària, alguns dels quals morien [de la malaltia] i eren enterrats allà mateix sense que les famílies n’estiguessin informades. «Aparentment, VW no només va acceptar aquesta forma d’esclavitud, sinó que la va fomentar, ja que era mà d’obra barata», va afegir el fiscal.
- Obligatori per llei La multa que et pot caure per no estar empadronat on vius
- Energies renovables El pàrquing de l’Alcampo de Sant Boi es transformarà en la instal·lació fotovoltaica més potent de l’àrea de Barcelona
- salut mental Els diagnòstics de TDAH entre els adults creixen en els últims anys
- Conflicte a Girona Una família denuncia que un home s’ha quedat d’ocupa en una casa que li van deixar a Llagostera
- LA VISITA BLAUGRANA AL COLISEUM Cinc anys amb un zero a Getafe
- Violència contra les dones Laura Palmer i la por que ens va quedar
- Transparència Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments
- Trump, la Lluna i més enllà
- Aquesta nit Gala dels premis Gaudí
- Premier league Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034