L’IPC sorprèn al maig amb un repunt fins al 8,7%, impulsat per carburants i aliments

Després del respir concedit a l’abril, la taxa d’inflació va tornar a repuntar al maig fins a situar-se en el 8,7%. Segons la dada avançada aquest dilluns per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) que es publicarà de manera definitiva el 10 de juny, l’índex de preus de consum (IPC) va pujar al maig 0,8 punts respecte a l’abril, una xifra que deixa la taxa anual de variació en el 8,7%%, quatre dècimes per sobre de la d’abril, que va ser del 8,3%, i en el nivell més alt des d’octubre de 1986, fa 36 anys. 

Després d’haver tocat sostre al març amb una taxa del 9,8%, la taxa d’inflació va cedir un punt i mig l’abril fins al 8,3% gràcies a la baixada mensual dels preus de l’electricitat i dels carburants. El repunt de maig es deu principalment a un augment del preu del carburant molt més elevat que el maig de 2021, malgrat el descompte de 20 cèntims per litre de combustible que el Govern va incorporar l’1 d’abril. Els aliments i begudes no alcohòliques també han pujat aquest maig més que el de 2021, segons la informació avançada per l’INE, que publicarà les dades definitives el 10 de juny. Destaca també, tot i que en sentit contrari, la disminució dels preus de l’electricitat al maig respecte als nivells d’abril.

Si es descompten els preus més volàtils d’energia i aliments no elaborats, l’anomenada inflació subjacent es va situar al maig en el 4,9% després d’haver arribat al 4,4% a l’abril, la taxa més elevada des d’octubre de 1995. L’augment de cinc dècimes en la inflació subjacent constitueix l’aspecte més preocupant, ja que indica que la variació dels preus de l’energia i dels aliments –accelerada després de la invasió russa d’Ucraïna– s’està filtrant cada vegada més en els productes industrials i en els serveis. Tot això contribueix a allargar la durada de la inflació.

La dada de maig s’ha convertit en una galleda d’aigua freda inesperada per a la majoria dels analistes. La fundació de les caixes d’estalvis Funcas, de fet, havia previst un nou descens de la taxa d’inflació al maig, fins al 7,6%. En lloc d’això, la taxa s’ha disparat fins al 8,7%, tot i que no ha arribat al sostre de març.

Economia espera una moderació en el segon semestre

El Govern confia que la pròxima entrada en funcionament del preu màxim del gas que s’utilitza en la producció elèctrica –que s’hauria de notar en la factura de juny, amb cert retard sobre el qu7e preveia l’Executiu– contribueixi a moderar la taxa d’inflació el segon semestre de l’any.

«Les mesures de resposta a l’impacte de la guerra clarament estan limitant l’alça dels preus. L’entrada en vigor de la limitació dels preus de l’electricitat en el mercat majorista proporcionarà una assegurança addicional davant possibles alces del preu de l’energia en els mercats internacionals», valora el Ministeri d’Economia després de conèixer la dada avançada aquest dilluns per l’INE. «Es manté la previsió que la inflació s’anirà desaccelerant progressivament durant la segona part de l’any, sense descartar oscil·lacions durant els mesos d’estiu derivades de possibles efectes base i tenint en compte l’alta incertesa derivada del context econòmic global», afegeix.

Pensions i salaris

Notícies relacionades

¿Quins sectors són els més afectats per la inflació?

Submer obre la nova era dels centres de dades

El quadro macroeconòmic del Govern preveu que el deflactor del consum (un concepte que s’aproxima al de la inflació) se situarà en una mitjana del 6,1% aquest any, abans de cedir al 2,2% el 2023. La mitjana de la inflació d’aquest any és el que determinarà la pujada de les pensions a partir del gener de 2023. De fet, el Programa d’Estabilitat 2022-2025 presentat pel Govern a Brussel·les incorpora la previsió d’una pujada de la pensions del 6%. Per als empleats públics, es preveu una alça del 2%.

Des del punt de vista sindical, la UGT alerta sobre «les greus conseqüències que està generant la pèrdua de poder adquisitiu en les possibilitats de consum de la població treballadora». El sindicat assenyala que «el continu encariment de la cistella de la compra, unit al moderat creixement salarial (un 2,4% pactat als convenis fins a l’abril), estan restringint la capacitat de compra de les llars, fet que repercuteix de manera negativa sobre la demanda i el creixement de l’economia espanyola». En contra de la previsió del Govern, UGR anticipa que «l’actual tendència inflacionista no es reduirà significativament en els pròxims mesos» i que la inflació subjacent, «el millor reflex de la inflació estructural», continuarà empitjorant. Per contrarestar la pèrdua de poder adquisitiu, els sindicats plantegen negociar pujades salarials mínimes del 3,5% el 2022, 2,5% el 2023 i 2% el 2024, així com la inclusió de clàusules de revisió salarial per al cas que la inflació interanual superi els augments pactats.