Adif, Renfe i Ports concentren el baix nivell inversor de l’Estat a Catalunya

Dels 1.330 milions d’euros d’inversió que l’Estat no va aconseguir culminar a Catalunya el 2021, una mica més de 1.000 milions corresponen a l’empresa pública administradora d’infraestructures ferroviàries ADIF. La resta de la inversió no executada es va concentrar, sobretot, a Ports de l’Estat, a Renfe-Operadora, a l’empresa pública de navegació aèria Enaire i a l’empresa nacional de residus radioactius Enresa. Aquests cinc centres gestors són els principals responsables de l’ínfima execució de la inversió de l’Estat a Catalunya el 2021. Mentre que en els ministeris i organismes autònoms l’execució a Catalunya va superar el 90%; a les empreses públiques (on es concentra 9 de cada 10 euros de la inversió estatal) amb prou feines va ser del 27,3%.

Projectes ajornats

Dels 707 milions d’inversió pressupostats per ADIF a Catalunya, tot just es va executar el 24%, mentre que gairebé 540 milions es van quedar sense executar. A més, dels 492 milions pressupostats per ADIF-Alta Velocitat, tot just es van executar 22 milions, el 4,6% del total. Una de les queixes de patronals, entitats i institucions és que les dades no es desglossen ni detallen, amb la qual cosa és impossible fer un seguiment del que s’hauria d’haver executat i no es va portar a terme, segons Alícia Cusart, directora d’infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona. Aquesta és una crítica a la qual s’afegeix Joaquim Llansó, president de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya: la falta de desglossament i, per tant, de transparència per fer un seguiment.

La documentació que l’IGAE va publicar dilluns no detalla quines obres es van tirar endavant i quines es van quedar enrere. No obstant, és evident que la pràctica totalitat dels 492 milions d’inversió projectada a Alta Velocitat per a Catalunya es van quedar, de moment, ajornats. Entre aquests: 126 milions en línies d’explotació; 182 milions per al Corredor Mediterrani; 22 milions a l’estació AVE de l’aeroport de Girona o 142 milions programats per al tram ferroviari entre Vandellòs i València. 

Tan baix nivell d’execució ha revifat el clamor de polítics i empresaris reclamant un millor acompliment de l’Estat a Catalunya. Després de les crítiques expressades dilluns pel conseller d’Economia, Jaume Giró, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va afirmar aquest dimarts que les dades suposen la mostra clara del «menyspreu del Govern als catalans». Segons la seva opinió, els ciutadans que viuen a Catalunya «no es mereixen un Estat que els abandoni».

Explicacions

Però hi ha experts, alts càrrecs i ex alts càrrecs que, d’una manera o altra, renuncien a veure «una mà negra» contra Catalunya a l’Estat i addueixen un altre tipus d’arguments. «Pot ser que la rigidesa de l’Estatut de Catalunya, que imposa destinar el 18% de la inversió estatal a Catalunya, faci impossible poder absorbir any a any aquesta quantitat i que, per això, de forma recurrent es quedin projectes sense executar en l’any», aventura un ex alt càrrec de la Generalitat. La mateixa font afirma que «Catalunya hauria de plantejar-se tenir uns quants grans projectes consensuats amb el territori o molts de petits per poder executar tota la inversió».

Des del seu punt de vista, és comprensible que hi hagi anys de baixa execució, en els quals l’administració se centri, sobretot en la licitació dels projectes; a canvi, després d’aquests anys n’hi hauria d’haver d’altres amb sobreexecució.

És el que, segons ADIFpot ser que passés el 2021. L’any passat va ser un exercici en el qual van passar dues coses: d’una banda, el grup ADIF amb prou feines va executar el 16% del que havia previst invertir a Catalunya; d’altra banda, el 2021 va ser un any rècord per a ADIF quant a licitacions per a Catalunya, per un total de 510 milions d’euros. Són projectes que s’aniran executat en els dos o tres anys posteriors a la seva licitació. Així, el Ministeri de Transports espera que els projectes sí que puguin avançar a un ritme més gran aquest any. Entre els projectes en cartera hi ha els accessos a l’aeroport de Barcelona; la duplicació de via entre Parets i la Garriga; actuacions de voltants de Catalunya; les estacions de Sagrera i Sant Andreu; la variant Tarragona-Vandellòs o el soterrament de Sant Feliu i Montcada i Reixac.

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Dins de les raons que contribueixen a explicar la menor execució inversora a Catalunya, el Departament de Raquel Sánchez també assenyala la contestació social i política, que, per exemple, ha acabat avortant l’ampliació de l’aeroport del Prat. «Quan s’anuncia una inversió en una carretera sorgeix immediatament una plataforma a favor i una altra en contra. Això no impedeix que es realitzi el projecte, però sí l’alenteix», explica de forma gràfica una font ministerial. Precisament, la ministra Sánchez ha cridat a fer «una reflexió» sobre el necessari «consens al territori» a l’hora d’abordar determinats projectes d’infraestructures.

En tot cas, el fet que no es detallin projectes impedeixen també veure que el ritme inversor a Rodalies s’ha accelerat, igual com les obres de descongestió del transport ferroviari de mercaderies de Tarragona al nord o les obres a l’estació de la Sagrera, a Barcelona, segons fonts coneixedores d’aquests projectes. Ho corroboren també des de la Cambra de Comerç.