Vivenda
L’alça de l’euríbor del maig encarirà les hipoteques en 575 euros de mitjana a l’any
L’euríbor continua sense donar treva als hipotecats a tipus variable (que no als de tipus fix, a qui no afecta). A falta de la dada de l’últim dia del mes, l’índex al qual estan lligats la majoria de crèdits per a la compra de vivenda a Espanya apunta a tancar el maig al voltant del 0,281% de mitjana, cosa que suposa una pujada d’uns 0,26 punts respecte a l’abril i, el que és més rellevant, de 76 punts bàsics respecte al mateix mes de l’any passat. Es tracta del seu nivell més elevat des del gener del 2015, però la tendència alcista sense precedents és lluny d’haver tocat sostre: el mercat espera que sobrepassi l’1% entre finals d’aquest any i principis del pròxim.
Les quotes de les hipoteques pugen si l’euríbor és més alt que un any abans el mes que serveix de referència per revisar el crèdit. L’alça experimentada per l’índex al maig suposa, per a una hipoteca mitjana de 140.000 euros a 25 anys i amb un interès d’euríbor més l’1%, pagar 48 euros més al mes a partir del juny (fins als 545 euros) i 576 euros més a l’any (fins als 6.540 euros). Per a un préstec de 300.000 euros, la pujada seria de 103 euros al mes i 1.236 euros a l’any, fins als 1.169 i els 14.028 euros, respectivament.
Després de 16 mesos de baixades i gairebé sis anys de petites fluctuacions, les quotes de les hipoteques lligades a l’euríbor van començar, el gener passat, un camí de revisions a l’alça sense precedents des del 2010. La brutal escalada de la inflació per la sortida de la pandèmia i, sobretot, per l’impacte en els preus energètics de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia expliquen aquest encariment en el pagament dels crèdits, que minvarà encara més la renda disponible de les llars. Una opció per evitar pèrdues futures addicionals del poder adquisitiu és mirar de canviar la hipoteca de tipus variable a fix, però sempre que les condicions ofertes pel banc ho compensin.
Pujada meteòrica
L’euríbor, que mesura teòricament l’interès que es cobren entre si els bancs per prestar-se diners, va entrar en negatiu el 2016 i va anticipar que el Banc Central Europeu (BCE) baixaria els tipus d’interès de referència al seu mínim històric (valors zero o negatius, segons el cas) per reactivar l’economia de la zona euro. El desembre passat, va baixar el –0,502%, la segona cota més baixa de la seva història. Des d’aleshores ha pujat a un ritme endimoniat, fins a tancar l’abril en positiu (0,013%) per primera vegada des del gener del 2016.
L’índex està anticipant així l’enduriment de la política monetària que ha començat el BCE per combatre l’alta inflació. L’autoritat monetària ha apuntat que aprovarà dues pujades de tipus al juliol i al setembre, per col·locar la facilitat de dipòsit (l’interès que cobra o paga als bancs per guardar-los els diners) del –0,5% al 0%. Posteriorment ha indicat que començarà a elevar el tipus d’intervenció, fins a un nivell que es podria situar entre l’1% i el 2%.
Noves hipoteques
Notícies relacionadesLa pujada de l’euríbor també afecta els qui s’hipotecaran per comprar una casa. Molts bancs estan baixant ara els diferencials de les seves hipoteques a tipus variable i pujant l’interès de les seves hipoteques fixes. Per a això segon hi ha una raó més o menys objectiva: l’interès fix es construeix a partir d’interès del bo del Tresor a 10 anys en el mercat, que ha pujat del 0,44% del novembre al 2,2% aproximadament d’ara. Però, paral·lelament, les entitats estan aprofitant que la pujada de l’euríbor els dona marge per reduir el diferencial de les hipoteques variables (el resultat de la suma serà més alt que en els últims anys malgrat aquesta baixada) per una estratègia comercial: les hipoteques variables els seran més rendibles que les fixes en els pròxims anys.
La pregunta que s’ha de fer cada comprador de vivenda és a quin termini demanarà la hipoteca i quan preveu acabar de pagar-la (si pot amortitzar el termini o no). Si un client estima que necessitarà molts anys per pagar el crèdit, el més probable és que li convingui buscar una hipoteca a tipus fix amb l’interès més baix possible que pugui negociar, malgrat que aquests interessos estiguin pujant. A 25 o 30 anys, el més normal és que passi períodes de tipus de referència més alts i més baixos, de manera que tenir una quota fixa adaptada a la seva capacitat de pagament és una font de seguretat. En canvi, si el futur hipotecat preveu pagar el crèdit en uns anys, potser li convé més un crèdit a tipus variable per aprofitar que els diferencials estan baixant i que, malgrat que el BCE preveu apujar els tipus, ha promès fer-ho d’una manera moderada i gradual.
