Clamor general contra la baixa inversió estatal a Catalunya

La gota que ha fet vessar el vas són les dades del 2021, amb una execució del 35,8% a Catalunya davant el 71% de mitjana regionalitzable i més del 180% a Madrid. Destaquen pel seu baix nivell d’execució les obres relacionades amb el transport ferroviari, amb el 23,9% de l’Adif i del 4,6% d’Adif-Alta Velocitat. En tot cas el destacable no és un únic exercici, «sinó la tendència», que no es corregeix, explica Rovira. «No s’han de buscar mans negres sinó que s’ha de preguntar al Govern per què passa», afegeix.

Joaquim Llansó, president de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya, integrat a Foment, atribueix aquest desfasament a la «falta de voluntat política». I el problema és que la diferència entre el pressupostat i l’executat s’ha convertit en «estructural». Un dels grans problemes és la falta desglossament de projectes, cosa que dificulta poder conèixer quins s’haurien d’haver realitzat i no es van portar a terme, explica la directora d’Infraestructures de la Cambra, Alícia Casart.

En tot cas, si en alguna denúncia coincideixen organismes i entitats amb diferents ideologies i tendències és en això: la baixa execució real de les inversions a Catalunya en comparació amb la mitjana i el dèficit inversor que s’arrossega com a conseqüència d’això. Allà coincideixen des de la Generalitat i la Cambra de Comerç de Barcelona fins a Foment del Treball, Pimec o els sindicats.

La ministra de Transport, Raquel Sánchez, en visita al saló de la logística SIL, rebutja «un relat exclusivament entorn de les fredes xifres». I reitera que «des del 2008, aquest Govern ha invertit a Catalunya més que en cap altre. Hem de fer una anàlisi projecte per projecte i veure la situació de cada un quan va arribar l’actual Govern», va afegir. El Ministeri es va apressar dilluns a afirmar que «ben aviat» es reunirà la Comissió Bilateral d’Infraestructures per analitzar amb la Generalitat els projectes d’inversió i el grau d’execució.

Per la seva banda, el conseller d’Economia, Jaume Giró, ha posat ja el crit al cel. Segons el seu parer aquesta dada és «trista, decebedora i sorprenent». Des del seu punt de vista, aquesta evolució és una «injustícia terrible» i les dades són tan «sagnants, persistents i humiliants» com per voler que «Catalunya sigui un nou Estat d’Europa».

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El cert és que hi ha qui busca explicacions polítiques. Hi ha d’haver negociació i des d’almenys el 2017, l’any del referèndum, dubto que n’hi hagi hagut», afirma Martí Carnicer, qui va ser número dos d’Antoni Castells a la Conselleria d’Economia del socialista Antoni Castells. En tot cas recorda que aquest desfasament es va corregir en alguna mesura mitjançant la disposició addicional tercera de l’Estatut, que preveia mecanismes perquè la inversió pública estatal a Catalunya fos conforme amb el seu pes en el conjunt de l’economia (PIB). Però això es va deixar de complir amb el Govern de Mariano Rajoy i, malgrat les promeses, tampoc l’han recuperat al complet els Executius de Pedro Sánchez, que van funcionar amb Pressupostos d’Estat prorrogats el 2019 i 2020. Segons la Conselleria d’Economia, queden pendents retards per dèficit d’inversió per uns 3.000 milions, del 2009 al 2013.

Un estudi realitzat per la Generalitat i AQR-Lab sobre l’impacte acumulat del dèficit d’inversions de l’Estat a Catalunya entre el 2012 i el 2017 assegurava que restava 9,8 punts al PIB , uns 23.820 milions d’euros en valors del 2018. Foment, per la seva banda, va reclamar abans que esclatés la pandèmia un impuls financer extraordinari de 10.000 milions entre el 2019 i el 2023 per acabar la infraestructures estratègiques ja licitades a Catalunya i va xifrar el dèficit inversor en els últims anys en 28.000 milions, que va elevar ja a 34.000 milions fa uns mesos.