Debat pel descompte de 20 cèntims: Garzón obre la porta a canvis i Montero ho nega

El Banc d’Espanya advertia en el seu informe anual 2021 que la bonificació al combustible és «una mesura molt genèrica, que possiblement tingui fins i tot un caràcter regressiu, ja que les llars de menors rendes probablement tenen un menor consum d’aquests productes» i plantejava com a solució utilitzar «transferències condicionades al nivell de renda». En la mateixa línia, aquest dimarts durant la reunió anual de la patronal del gas Sedigas, el director de Conjuntura i Anàlisi Internacional de Funcas, Raymond Torres, assegurava que molts països han introduït mesures similars per «evitar un efecte ‘armilles grogues’» però falta «un element de connexió entre els països». Torres fins i tot va advertir, abans que el president del Govern anunciés la seva pròrroga, que «si es manté en el temps (el descompte de 20 cèntims) seria contraproduent» i va advocar per mesures «més focalitzades en col·lectius vulnerables i sectors».

«Entenc que per raons pràctiques s’ha fet així, però això imposa un cost molt alt a les arques públiques en una situació d’elevada despesa pública i de reduït marge fiscal», explicava durant la reunió anual de Sedigas l’economista sènior del Banc d’Espanya, Marta Suárez-Varela. El ministeri d’Hisenda va calcular en un inici que el cost d’aquest descompte seria de 1.423 milions d’euros en els tres mesos que al principi es van establir que estigués en vigor la mesura, tot i que fa unes setmanes la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va elevar aquesta xifra fins a una forquilla d’entre 1.700 i els 2.000 milions d’euros. Ara, amb l’extensió de la mesura fins al 30 de setembre, si es manté en els mateixos termes, la despesa pública serà el doble. 

La memòria anual Consell Econòmic i Social d’Espanya (CES), publicada aquest dimecres, insisteix que el descompte «ha resultat ineficaç en el seu objectiu de reducció de preus, a més de tractar-se d’una mesura fiscal regressiva que xoca amb l’objectiu de descarbonitzar l’economia». El preu mitjà de la gasolina ha prosseguit la seva escalada fins als 1,968 euros per litre aquesta setmana, segons dades del Butlletí Petroler de la Unió Europea. Això és cinc cèntims menys que en l’última setmana de març, abans que el Govern posés en marxa el descompte, amb la qual cosa l’encariment de la gasolina ha absorbit ja un 75% de l’ajuda. El cas del dièsel és diferent perquè el preu mitjà del litre ha tornat a abaratir-se per tercera setmana consecutiva, amb un descens del 0,8%, per situar-se en els 1,852 euros. D’aquesta manera, a l’aplicar la rebaixa dels 20 cèntims, el seu import seria de 18,5 cèntims menys que a finals de març.