¿Com ha canviat l’ocupació amb la reforma laboral?

De la flexibilitat externa a la interna. Aquest és el canvi de paradigma que està començant a introduir la reforma laboral des que és vigent. Els seus efectes encara no són mesurables ni dimensionables en tota la seva magnitud, donat el curt temps que fa que està en vigor. «Encara estem en fase de transició», apunta Josep Lladós, del Col·legi d’Economistes de Catalunya. «El dubte ara és –i això ho veurem en els pròxims mesos– si la rotació que hi havia fins ara entre contractes temporals es trasllada a una rotació entre les persones que ja tenen un contracte fix», afirma el director de conjuntura de Funcas, Raymond Torres. «Si això no passa, estarem davant un autèntic canvi de cultura empresarial», afegeix.

De moment hi ha una part minoritària de l’ocupació que sí que està en aquesta rotació entre indefinits, com destaca la consultora Randstad. «Només al maig, unes 37.000 persones van firmar més d’un contracte indefinit; això suposa que les empreses es veuen obligades a utilitzar contractes indefinits per a activitats temporals, de manera que se signen contractes indefinits de manera recurrent encadenant contractacions i acomiadaments», apunten en la seva anàlisi d’impacte.

200 milions de contractes

Espanya ha tingut un mercat laboral abonat fins ara als extrems. En èpoques de contracció és un dels que més ocupació destrueixen i en èpoques de bonança dels que més en creen. I gran part d’aquesta hiperlaxitud s’explica pels elevats índexs de temporalitat, fins ara els més elevats de la Unió Europea i motiu de reprimenda reiterada des de Brussel·les. Com a mostra, abans de la covid, el 2019, es van firmar 22,5 milions de contractes en un any i en l’última dècada gairebé s’arriba als 200 milions. I la reforma laboral neix amb l’objectiu d’ordenar aquest flux immens de contractes. Els primers resultats són els següents: si abans un de cada 10 contractes firmats eren indefinits, només són un de cada dos.

Tant Lladós com Torres coincideixen que l’escenari actual per al desplegament de la reforma és «moderadament favorable». És a dir, malgrat la inflació i la guerra, les perspectives de creixement del PIB són de les més altes dels últims anys i això afavoreix que les empreses estiguin disposades a invertir i contractar. «Els serveis d’alt valor afegit, amb un alt component de digitalització, estan impulsant l’ocupació i ofereixen millors condicions laborals», apunta el membre del Col·legi d’Economistes.

És a dir, més enllà de les regles de contractació, el component sectorial i de composició –el tipus d’ocupació que s’està creant– empeny més cap a la fixedat. En aquest sentit, el desplegament durant els pròxims mesos dels fons Next Generation són garantia, a ulls d’aquest economista, que la contractació indefinida es mantindrà –caldrà veure a quins nivells– a causa d’aquesta millor ocupació creada.

També hi ha un element generacional i que cada vegada adquirirà més pes, segons destaca Torres, de Funcas. I és que el mercat laboral cada dia està més envellit –com la piràmide demogràfica– i en els pròxims anys, per cada cinc persones que es jubilin, hi haurà quatre joves que ingressen en el mercat laboral. Això obre una guerra entre empreses per determinats perfils que auspicia millors condicions laborals, més estables.

Notícies relacionades

¿L’augment de fixos discontinus «maquilla» les xifres de l’atur?

«Davant la falta de cambrers, no tot és qüestió de salaris»

Aproximadament, de tota aquesta ocupació indefinida creada entre el gener i el maig, el 45% és indefinit a temps complet i la resta són entre parcials i fixos discontinus. Aquests últims s’han multiplicat per set. No és or tot el que lluu darrere l’etiqueta d’indefinit, tot i que «la situació és millor que en el model anterior, ja que haurien sigut temporals. Almenys mantenen un vincle laboral amb una o diverses empreses, com en el cas de la construcció. Tenim estudis que ens diuen que mantenir una relació laboral dona més probabilitats de recol·locació en altres empreses o sectors que si estàs a l’atur, moltes vegades per desmoralització», explica Torres.

«Més estabilitat per al treballador té un impacte positiu sobre les decisions de consum, de fertilitat, de compra de vivenda, etc. A més, també facilita que l’empresa inverteixi més en formació, perquè sap que la relació amb el treballador serà més llarga. Aquest fet hauria de contribuir a augmentar la productivitat, que és la gran assignatura pendent de la nostra economia», apunta el professor d’Economia de la UB Raúl Ramos.