Reyes Maroto: «Amb les fàbriques de bateries hi guanyen totes les comunitats autònomes»

-Acciona i Envision van anunciar divendres la instal·lació d’una fàbrica de bateries a Extremadura. ¿El Govern ha estat implicat en aquest projecte? 

--A Acciona i Envision els vam posar en contacte quan vam veure que Envision tenia interès per invertir a Espanya. Per nosaltres era molt important tenir un ‘partner’ espanyol en tots els projectes. Tenim no només el grup Volkswagen, que va anunciar la primera gigafactoria, sinó que en tindrem una altra a Navalmoral de la Mata (Extremadura). Això demostra que Espanya tenia la capacitat d’acollir-les, només calia trobar els instruments financers i els actors.

-Acaba de finalitzar (dissabte a la mitjanit) la convocatòria de projectes per al PERTE de cotxes elèctrics. ¿Quantes companyies s’hi han presentat? 

--Aquesta setmana hem conegut la incorporació del grup Renault també al PERTE, Mercedes, Stellantis... Fins i tot d’Irizar, amb el futur ‘hub’ que se situarà a la Zona Franca. En total s’hi han presentat 13 projectes tractors de 13 agrupacions amb un pressupost a executar de 5.927 milions d’euros. El procés es resoldrà abans que s’acabi l’any. 

-Sense una gigafactoria, ¿Catalunya s’ha quedat en un segon pla en aquesta carrera pel cotxe elèctric? 

-Jo crec que és al revés. Els projectes vertebren el territori. Per exemple, en el cas de Volkswagen, la inversió no només es fa a Sagunt, sinó en nou comunitats autònomes. Un dels grans beneficiaris són les dues plantes que té Volkswagen al nostre país, Martorell i Navarra, on clarament canviarem totes les plataformes per convertir-les en elèctrics. Per tant, jo crec que per a Catalunya el PERTE representarà un impuls important, no només per Volkswagen, sinó perquè el projecte d’electrificació de les plantes de Nissan també és dins. Són dos projectes que neixen de l’ecosistema català.

-Però [Catalunya] s’ha quedat sense fàbrica de bateries. 

--La localització de la fàbrica de bateries és un tema en el qual no hem influït. Hem acompanyat les companyies per triar les millors ubicacions. Més que parlar de perdedors, jo parlaria de guanyadors. El repte era que Extremadura tingués un projecte industrial perquè s’estava desconnectant una mica de la indústria. Hi guanyen totes les comunitats autònomes i hi guanya el sector perquè ens situarem a l’avantguarda d’aquest canvi. Hi guanyem tots, però jo posaria Extremadura com un dels grans guanyadors d’aquest PERTE.

-¿Què ha canviat? Hi havia molta reticència social a l’extracció de liti de la mina de Càceres.

--Hi havia reticències no a l’extracció, sinó al fet que només hi hagués extracció. Ara parlem d’una cadena de valor que es crearà a Extremadura. Que hi hagi un desenvolupament de capacitats industrials canvia totalment el paradigma. Només la fàbrica de bateries ja genera 3.000 llocs de treball; per tant, espero que la recepció del projecte per part de la societat extremenya sigui positiva. 

--¿Llavors hi haurà dues fàbriques de bateries a Espanya, oi?

--Dues és un èxit. Només amb la primera ja estaríem tots satisfets. 

-El president Sánchez ha anat a Davos a buscar inversors per al PERTE dels microxips. ¿Els ha trobat? 

--Hi ha molta l’ambició i pocs actors, perquè només hi ha tres fabricants de semiconductors de menys de 5 nanometres. No partim de zero. De fet, Intel ja va anunciar que faria una primera inversió de 200 milions d’euros en el supercomputador de Barcelona. Tenim onze projectes que estan sent avaluats per la Comissió Europea en l’àmbit de l’IPCEI (Projecte Important d’Interès Comú Europeu, per les seves sigles en anglès) de microelectrònica. El més ambiciós és el de Barcelona, el del Centre Nacional de Supercomputació. Les reunions de Davos van ser molt constructives. Hi van ser presents Intel, Cisco, Qualcom –amb qui vaig establir contacte a Washington– i Sánchez es va reunir amb el seu CEO a Davos. Creiem que un dels ecosistemes que es poden generar entorn del PERTE xip pot ser a Galícia. Un altre clarament serà a Catalunya i un altre a Màlaga. N’hi pot haver més, però almenys aquests tres clústers els hem identificat com a punt de partida per començar a treballar amb més escala.

-¿Quines expectatives tenen sobre l’arribada de turistes aquest estiu?

-Crec que recuperarem els nivells prepandèmia cada mes. En el tancament d’any, crec que en despesa sí que arribarem a nivells de prepandèmia, però pel que fa al volum haurem d’esperar al 2023. 

-¿I al juliol i a l’agost recuperarem ja tots els turistes?

--Jo diria més aviat cap a la tardor. Igual que l’any passat, estem allargant la temporada d’estiu amb els mesos d’octubre i novembre. Però hem de ser prudents. Encara estem en un context de guerra i la inflació pot ser un element que resti competitivitat i faci reduir els de dies d’estada dels turistes.

-¿Per què no hi ha un PERTE per al turisme?

--Hi ha un PERTE per al turisme. És cert que no l’hem anomenat així, sinó Pla de Competitivitat i Modernització del Sector Turístic, de 3.400 milions d’euros, però és la quarta inversió més important del Pla de Recuperació.

Notícies relacionades

Una empresa sud-coreana de components de bateries obrirà una fàbrica a Mont-roig del Camp (Tarragona)

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

-Els hotelers valencians s’han queixat de la fallida que suposa mantenir els preus de l’any passat en el programa de viatges de l’Imserso. ¿És suficient el preu actual?

--No depèn del Ministeri de Turisme, sinó del Ministeri d’Afers Socials. Nosaltres hem sigut aliats per traslladar la nostra visió de quin era el treball des del punt de vista del model turístic, que clarament ha d’apostar per la qualitat. I l’Imserso s’ha d’alinear també amb les expectatives dels pensionistes. És un programa exitós, però s’ha de modernitzar, i nosaltres compartim la reclamació dels hotelers que s’han d’actualitzar els preus.