El talent tecnològic a BCN: escàs per als emprenedors però atractiu per a les multinacionals

D’una banda, «no hi ha talent sènior que pugui resoldre problemes tecnològics molt complicats» i «la universitat no produeix suficients graduats d’aquest perfil», lamentava fa uns mesos el cofundador de Glovo, Óscar Pierre. De l’altra, «la inversió en el nostre país és una prova més de l’alta qualificació dels nostres professionals i de la nostra capacitat per convertir-nos en un pol d’atracció de talent», valorava el president de Microsoft a Espanya, Alberto Granados, a l’anunciar que el gegant tecnològic muntava un centre d’R+D a la ciutat. Al «talent» s’han referit també Universal Robots, Teladoc Health, Ypsomed o Schneider Electric davant decisions similars; i de «talent» han patit en públic Factorial, Vilynx, N26 o Qonto. ¿Què és el que està passant, llavors, amb el talent?

«S’està produint una situació molt contradictòria a Espanya: hi ha un munt de llocs sense cobrir a molts sectors (també en l’hostaleria i en el turisme), però alhora hi ha un 40% d’atur juvenil», introdueix la professora experta en RRHH d’EAE Business School, Pilar Llàcer. En el cas concret dels professionals tecnològics –a qui normalment es fa referència quan s’esmenta el «talent»–, un estudi de la Fundació VASS i de la Universitat Autònoma de Madrid parla de 7.000 vacants sense cobrir l’any passat a Espanya, un buit que atribueixen a la falta de competències. «Fa més de sis anys que no s’incrementa el nombre de places d’informàtica a les universitats públiques», completa Llàcer, que matisa no obstant que el problema té moltes altres fonts.

Primera la cultural: el més habitual, explica la professora, és que un acabat de graduar busqui companyies amb marca per accedir al mercat laboral, i una ‘start-up’ molt petita sol ser encara una desconeguda, a més d’estar molt associada a la inestabilitat. A això se suma que moltes empreses encara veuen amb certa desconfiança els perfils tècnics formats a l’FP i que hi ha molta gent que no parla bé l’anglès, que és un idioma imprescindible en aquests entorns.

«Costa molt que la gent s’inclini per aquest tipus d’activitats i, a més, la formació està bastant desvinculada amb el que és el dia a dia», analitza, al seu torn, la directora de RRHH, talent i comunicacions d’Adevinta (grup propietari d’Infojobs i Fotocasa, entre d’altres), Susana Vicente. «A nivell estructural necessitem un canvi important, que és la connexió del que s’imparteix a les universitats o centres d’ensenyament amb el que serà després la realitat», afegeix aquesta directiva, explicant de passada que la tecnològica en la qual treballa ha decidit aturar el problema engegant programes de formació propis.  

Excés de demanda

El problema, afegeix el director general de Barcelona Activa, Fèlix Ortega, és que ja no són només les companyies tecnològiques les que busquen perfils tècnics, sinó que gairebé totes les empreses comencen a necessitar incorporar professionals digitals. «Això fa que la demanda sigui cada vegada més gran i que el sistema educatiu no pugui produir el talent que necessita el mercat», explica.

Ara bé, aquest expert assenyala en primer lloc que s’hi està treballant (des d’obrint una escola de programació pròpia, la IT Academy, fins a col·laborant amb iniciatives com Code.org o participant en el Welcome Desk, una finestreta única que pretén agilitar els tràmits per contractar estrangers) i, segon, que el dèficit no es dona només a Barcelona. «Això forma part d’unes dinàmiques globals», apunta Ortega, que a nosaltres ens agafen amb «una ciutat molt ben posicionada, que genera molt bon talent i que juga a la lliga de les més competitives», afirma.

Això explicaria que el dèficit de professionals tecnològics no desanimi les multinacionals que aterren a la ciutat. Perquè el màxim responsable del centre que Ypsomed acaba d’obrir a la capital catalana, Rafael Navajo, ofereix el mateix raonament. «Moltes empreses estan buscant capital humà, i el bo de Barcelona és que encara el té: hi ha altres ciutats on no n’hi ha», assegura el directiu, que apunta també cap a l’atractiu que ofereixen les universitats que té la ciutat, els seus centres tecnològics i la quantitat d’empreses de sectors en auge que operen aquí.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

«Barcelona com a ciutat atrau molt i ha sigut viver de grans ‘start-ups’: som un lloc en el qual sí que hi ha talent, el que passa és que també hi ha molta competència», coincideix Vicente, la portaveu d’Adevinta. «Aquest no és un tema Barcelona, és un tema Europa: hi ha una explosió a nivell de demanda d’activitat IT, aquesta explosió genera que hi hagi més demanda de recursos i els centres de formació no donen l’abast», confirma Navajo. «Hi ha dificultats amb l’oferta perquè hi ha un increment brutal de la demanda», insisteix el directiu.

¿Què cal millorar? Segons Llàcer, que s’aposti decididament per l’FP. «Fa falta una orientació clara: si aquestes són les carreres amb més sortides, sens dubte totes les institucions han de donar suport a la producció del que demana el mercat», opina la professora d’EAE. I, per descomptat, més idiomes: «Si volem ser un ‘hub’ internacional i jugar a la lliga internacional, hem de ser internacionals», conclou Navajo.