Efectes de l’IPC

La gran banca preveu començar a pagar pels dipòsits després de l’estiu

Les principals entitats preveuen remunerar el passiu de manera gradual i limitada tret que algun competidor desencadeni una ‘guerra’ que arrossegui el sector
Els bancs contemplen deixar de cobrar a les grans empreses per guardar-los els diners una vegada el BCE apugi els tipus per segona vegada al setembre

La brutal escalada de la inflació i el consegüent enduriment de la política monetària dels bancs centrals per combatre-la està provocant una revolució en l’estratègia comercial de la banca espanyola inimaginable fins fa tot just uns mesos. Les grans entitats financeres, així, es preparen per començar a pagar pels dipòsits a partir de la tornada de l’estiu. En cas de confirmar-se els seus plans, trencaran una tendència pràcticament ininterrompuda a la baixa en els tipus del passiu de 14 anys, iniciada l’octubre del 2008 després de la debacle de Lehman Brothers que va marcar l’inici de la Gran Crisi Financera.

Tot apunta, això sí, que serà un procés gradual en el temps i limitat quant a clients beneficiaris, tret que algun dels grans bancs trenqui el mercat amb una oferta agressiva per captar clients que arrossegui la resta del sector. La pujada de la remuneració del passiu, així, només pal·liarà molt parcialment la pèrdua de poder adquisitiu que un IPC en nivells màxims en dècades està provocant a les llars.

A tall de pista, es pot destacar que algunes entitats de menor mida –com Deutsche Bank, EBN, Pibank, Banc Pichincha i Renault Bank– han començat en les últimes setmanes a oferir dipòsits remunerats amb interessos d’entre el 0,5% i el 0,7% a un termini d’entre un i tres anys. Per posar-ho en perspectiva, els 19 principals serveis d’estudis del país preveuen una inflació mitjana del 6,9% aquest any i el 2,2% el pròxim, segons les dades recopilades per Funcas.

Pendents del BCE

Els grans bancs, a més, continuen sense moure fitxa i no tenen previst fer-ho a molt curt termini. Totes les mirades estan posades en el Banc Central Europeu (BCE) i en el ritme i la intensitat amb què es produirà la seva anunciada pujada dels tipus d’interès oficials, així com en la resposta que els competidors donaran a l’esmentat encariment del preu del diner. «Segur que els tipus dels dipòsits comencen a pujar en la segona meitat de l’any, tot i que estem tots esperant a veure què fan els altres», aconsegueixen resumir en una de les principals entitats.

La remuneració del passiu, efectivament, està íntimament lligada al preu del diner que fixa el BCE. El juliol del 2008, en les albors de l’anterior crisi, el seu tipus d’intervenció estava en el 4,25% i les entitats espanyoles pagaven un 4,2% de mitjana per tots el seu saldo de dipòsits a les llars i un 4,7% per les noves imposicions en un context d’estretors de liquiditat després de l’esclat de les hipoteques ‘subprime’ als Estats Units l’any anterior. A partir de llavors, l’autoritat monetària va començar a baixar tipus per salvar la unió monetària de l’euro i la remuneració de l’estalvi bancari es va esfondrar en conseqüència.

El tipus d’interès oficial porta en el 0% des de març de 2016. A més, des del juny del 2014 el BCE cobra als bancs per guardar-los els diners (la coneguda com a facilitat de dipòsit, actualment en el -0,5%), en lloc de pagar-los per això. Com a conseqüència, la remuneració mitjana dels nous dipòsits de les famílies està per sota del 0,1% des d’octubre del 2017 (0,04% el març passat), així que el tipus mitjà dels dipòsits a les llars està per sota d’aquest nivell des de febrer del 2020. Dit d’una altra manera, a la pràctica és bàsicament impossible aconseguir una retribució pels estalvis via dipòsits des de fa més de cinc anys.

El diner, més car

Els plans del BCE per combatre la inflació canviaran aquest escenari. L’autoritat monetària ha donat senyals que preveu aprovar dues pujades de la facilitat de dipòsit a l’estiu, per deixar-la en el 0% al setembre. Després començarà a apujar el tipus d’intervenció fins a un nivell que en principi podria arribar a entre l’1% i el 2% l’any que ve, però que estarà condicionat a com evolucioni l’IPC de la zona euro.

La primera conseqüència que tindrà aquest canvi d’estratègia és que la banca deixarà de cobrar a les grans empreses pel seu passiu. Amb la facilitat de dipòsit del BCE en negatiu (l’esmentat -0,5%), a les entitats els costen diners guardar l’estalvi dels seus clients. No han traslladat aquest cost a les llars i pimes per temor de perdre’ls com a usuaris i per la impopularitat de la mesura, però des de fa anys sí que ho estan fent amb les grans firmes. «Caldrà deixar de cobrar-los quan la facilitat de dipòsit arribi al 0%», confirma el primer executiu d’un dels principals bancs.

Captar clients

Després arribarà el moment de començar a pagar pels dipòsits detallistes. Però cap gran entitat sembla que té pressa. «Farem el que faci CaixaBank», assenyalen des d’un dels seus competidors, i recorden que l’entitat d’origen català té la quota de mercat més alta a Espanya. ¿I quins plans té CaixaBank? «Serem l’últim banc a pagar pels dipòsits», va assegurar fa unes setmanes el seu director financer, Javier Pano. L’entitat preveu pagar un interès pel 30-35% dels seus dipòsits i remunerar-los només amb l’equivalent al 70% del tipus d’interès del mercat. Això si l’euríbor puja l’1,5% a mitjà termini, com s’espera; si es queda per sota d’aquest nivell, el tant per cent de dipòsits que remuneri serà menor.

Notícies relacionades

L’únic element que ara com ara sembla que podria trencar aquest escenari dels pròxims mesos és que algun gran banc decideixi llançar una campanya agressiva de dipòsits amb extraremuneració, com ha fet en alguna ocasió el Santander. «No descarto una guerra de dipòsits si algú estripa les cartes, però aquesta vegada no seria per necessitats de liquiditat, sinó com a ganxo per captar clients», explica un alt executiu.

«Si hi ha pressió per captar clients, no descarto una campanya. Ara estem tots enfocats a sumar nous clients, però ho estem aconseguint amb les hipoteques, així que dependrà de com evolucioni aquest mercat», abunda un altre directiu.