Projectes

La Cambra insta a accelerar les infraestructures estratègiques de Catalunya

L’organisme apunta a Rodalies i el corredor mediterrani com les principals víctimes

L’entitat reclama al Govern i a l’Executiu central un model d’aeroport per a Barcelona

La Cambra insta a accelerar les infraestructures estratègiques de Catalunya
2
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La Cambra de Comerç de Barcelona insta les administracions a no només posar al dia projectes d’infraestructures ja previstos per l’Estat sinó els grans projectes estratègics per a Catalunya» que «o bé estan molt endarrerits, o no compten amb prou consens o estan pràcticament oblidats». Aquesta exigència, que inclou com a principals protagonistes el pla de Rodalies i el corredor mediterrani, es produeix una vegada conegudes les preocupants dades sobre el baix nivell d’inversió de l’Estat a Catalunya l’any passat, cosa que va destapar almenys una vintena de projectes paralitzats o endarrerits.

L’organisme, que defensa la gestió de les infraestructures des de Catalunya, insta al seu torn que les administracions dialoguin i defineixin el model de l’aeroport de Barcelona al qual s’aspira.

Segons el parer de la Cambra, la xarxa de Rodalies ha sigut «una de les grans oblidades per part del Govern central». I, malgrat que admeten que les obres han començat a posar-se en marxa amb un pla 2020-2030 amb inversions previstes per 6.000 milions, «la xarxa arrossega anys de dèficits». L’any passat, Adif només va executar el 23,9% del seu pressupost a Catalunya, i Renfe, el 34,6%, recorda.

A la xarxa de carreteres hi ha casos «flagrants» de retards, com és la B-40. En el cas del port de Barcelona, els nous accessos representen «un projecte estratègic per al conjunt de l’economia, ja que forma part del ‘hub’ logístic intermodal més grans del sud d’Europa». Ara sembla que es reprenen les obres, però amb una dècada perduda, afirma la Cambra. També van amb retard els accessos dels aeroports de Reus i Girona a l’alta velocitat.

Al seu torn remarquen que l’aeroport de Barcelona «representa un clar exemple de com el consens territorial és indispensable per desenvolupar una gran infraestructura vital per a l’economia». Les administracions central i autonòmica han «de respondre amb la màxima celeritat als requeriments ambientals exigits per Brussel·les i posar fil a l’agulla per definir el model d’aeroport que volem i redactar el corresponent pla director».

La Cambra de Barcelona continua apostant per adequar-lo de cara a incrementar la seva continuïtat intercontinental, però advoca per un debat fonamentat que contempli totes les opcions possibles perquè la transformació de la infraestructura sigui sostenible».

Notícies relacionades

També destaquen projectes que fa una dècada aproximadament que es van plantejar com a objectius de cara al foment de l’equilibri territorial, però que ara són en un punt perillós de retard i fins i tot, oblit». Són exemples d’això la línia orbital ferroviària (fonamental per descentralitzar el sistema de transport públic de la regió metropolitana de Barcelona i recolzar les connexions transversals a nivell de la segona corona) i l’eix transversal ferroviari.

Un altre aspecte que destaquen és que «resulta fonamental estudiar i planificar la millora de la connexió ferroviària en ample internacional per a les mercaderies que, a llarg termini, pot patir sobre la infraestructura actual problemes de capacitat i operativitat per friccions amb els serveis de passatgers.