Prestacions públiques
¿Què és el cessament d’activitat d’autònoms i com el vol reformar Escrivá?
Redactor
Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Les negociacions per definir el nou sistema de cotitzacions dels treballadors autònoms entren en la seva fase decisiva i el Govern central hi ha incorporat en aquesta recta final la reforma del cessament d’activitat. Aquesta prestació és un ingrés dissenyat per dotar-los d’uns recursos en els moments en què han d’interrompre o liquidar la seva activitat. La seva filosofia és similar a la de la prestació d’atur que el SEPE paga als treballadors assalariats i és per això que es coneix popularment com l’‘atur dels autònoms’. En el següent article expliquem com funciona actualment la prestació i com pensa canviar-la el Govern central amb la nova reforma.
El cessament d’activitat és una prestació a què únicament poden accedir els treballadors per compte propi donats d’alta a la Seguretat Social. I hi poden accedir els afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), els econòmicament dependents (TRADE), els del sistema agrari que optin per cotitzar-hi i els del Règim Especial de Treballadors del Mar.
Va ser creada el 2012, tot i que no va ser fins al 2019 quan el Govern central va fer obligatori que tot autoempleat en alta cotitzi mensualment per a aquest mecanisme. La contribució mínima que l’erari públic imposa és del 0,9% de la base reguladora. En el cas d’aquells autònoms que triïn cotitzar per la base mínima, això suposa el 0,9% sobre 964 euros de base reguladora, és a dir, uns 8,7 euros al mes. Aquests s’afegeixen a la resta de contribucions obligatòries, com les contingències comunes, les professionals o la formació i el resultat és aquesta quota mínima que avui són 294 euros.
Abans del 2019 la cotització per cessament d’activitat no era obligatòria i era relativament freqüent que moltes persones no hi cotitzessin, ja que optaven per la mínima contribució exigida. Això implica que fins al 2019 aquestes persones no tenien acumulat dret a prestació i no poden invocar-la a futur.
L’‘atur’ dels autònoms té uns requisits previs per poder cobrar-se i des de les organitzacions de representants del col·lectiu s’ha criticat que les condicions són excessivament exigents per permetre’n un gaudi generalitzat. El primer requisit és que el treballador ha d’haver estat cotitzant durant un període mínim de 12 mesos abans de causar cessament. I han de ser continuats i immediatament anteriors a aquest. També s’han de trobar al corrent en el pagament de les quotes a la Seguretat Social, encara que els vagi malament el negoci i per això estiguin demanant el cessament d’activitat.
A més d’aquest matalàs mínim de 12 mesos de cotització, l’autònom ha de poder acreditar unes causes objectives per demanar el cessament. És a dir, no pot treballar 12 mesos, acumular el dret i després deixar de treballar per demanar la prestació. Els motius contemplats per la Seguretat Social són econòmics, tècnics, productius o organitzatius, causes de força major, pèrdua de llicència administrativa, violència de gènere, divorci o acord de separació matrimonial degudament justificat.
Vet aquí una de les claus de la prestació i el motiu pel qual des dels crítics aquesta ha tingut relativament poc ús entre el col·lectiu fins ara. ¿Qui determina si les causes econòmiques, tècniques, productives o el llarg etcètera de supòsits són suficients per donar dret a cobrar la prestació? Doncs la mútua col·laboradora. Els autònoms, quan es donen d’alta, han d’escollir una mútua col·laboradora amb la qual treballar. És l’encarregada de tramitar-los les baixes per accident laboral, per exemple, així com d’autoritzar-los i pagar-los el cessament d’activitat. Aquests diners les mútues després els reben compensats de la Seguretat Social, però en primera instància són les que han de pagar.
L’autònom n’haurà de presentar la sol·licitud abans de l’últim dia del mes següent al que es va produir el cessament d’activitat i haurà d’anar acompanyada de la documentació acreditativa requerida. I llavors la mútua l’estudiarà i decidirà si paga o no la prestació.
El període de cobrament de la prestació el calcularà la mútua en funció dels períodes cotitzats prèviament pel treballador, prenent com a referència els 48 mesos anteriors al cessament legal de l’activitat. Tenint aquest historial de cotitzacions, el cobrament es pot allargar des dels quatre mesos a un màxim de 24.
¿I quant es cobra? Doncs l’equivalent al 70% de la base reguladora per la qual cotitzava l’autònom. Per calcular-la es prendrà com a referència la mitjana de les bases per les quals el treballador hauria cotitzat durant els 12 mesos anteriors al cessament. Si un treballador ha estat cotitzant per la base mínima durant 12 mesos, la quantia de la prestació per cessament d’activitat serà de 674,8 euros al mes. La Seguretat Social estableix uns límits a cobrar de cessament d’activitat i mai podrà superar, al marge del cotitzat, el 175% de l’IPREM, cosa que actualment equivaldria a 1.013,3 euros al mes.
No, està explícitament prohibit segons l’actual normativa que l’autònom cobri la prestació i continuï treballant. Ni com a autònom ni tampoc com a assalariat per a una altra empresa. Si bé durant la pandèmia aquest punt es va flexibilitzar durant alguns mesos i per a alguns supòsits, actualment la prestació ordinària és incompatible amb altres ingressos fruits del treball.
El ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, ha traslladat a les organitzacions d’autònoms la seva intenció de reformar el cessament d’activitat per fer-lo més accessible. La proposta de l’Executiu central encara no està liquidada, però sí que n’ha avançat algunes claus. N’hi haurà diverses modalitats, una d’ordinària, una d’extraordinària i la possibilitat de capitalitzar tota la prestació per reiniciar o reestructurar el negoci.
