La indústria espanyola alerta la UE del risc si avui endureix els drets de CO₂

El Parlament Europeu debat, des d’ahir, més de 600 esmenes a la proposta aprovada per la seva comissió de Medi Ambient, que el 16 de maig va proposar endurir el règim de comerç de drets d’emissió de la UE anticipant al 2030 la supressió de les assignacions gratuïtes (en comptes del 2036, com va proposar la Comissió Europea) i avançant al 2026 l’inici del procés de reducció gradual.

Tot i que el resultat de la votació que tindrà lloc avui a l’Europarlament és imprevisible, ja que els parlamentaris gaudeixen de llibertat de vot, l’ambient que es respirava ahir a la cambra semblava favorable a la possibilitat que els legisladors atenuïn la proposta del comitè de Medi Ambient tot i que no és segur que s’aconsegueixi restablir la data més lleu (2036) que pretenia marcar l’Executiu europeu.

El gruix de les esmenes proposa establir el final de l’assignació gratuïta de drets a les indústries emissores de CO₂ en dates posteriors al 2030, però en uns casos es postula fer-ho el 2032, d’altres el 2034 i d’altres el 2036. Les esmenes han sigut registrades i defensades per parlamentaris individuals i també pels comitès d’Indústria i de Transport de la cambra, que reclamen, en línia amb aquests sectors, un camí menys accelerat de retallades. Hi ha la creença que algunes d’aquestes aconseguiran prosperar i que els sectors fabrils podran disposar encara de cert marge per adaptar-se a la política europea contra el canvi climàtic.

En el que sí que sembla haver-hi un acord ampli és en el recolzament de la proposta del comitè de Medi Ambient del Parlament perquè s’ampliïn els sectors econòmics que es protegeixin amb l’anomenat ajust en frontera: un mecanisme que grava les importacions procedents de països on els fabricants no han d’assumir el sobrecost dels drets d’emissió. També s’analitzen fórmules per alleujar aquesta càrrega a les exportacions europees a mercats en què els productors locals no suporten aquestes càrregues.

La cambra europea semblava ahir també majoritàriament procliu a recolzar la modificació introduïda pel seu comitè de Medi Ambient perquè l’ajust en frontera el gestioni una agència europea de manera centralitzada i no els estats de manera descentralitzada, com pretenia la Comissió Europea. Amb aquest canvi es pretén evitar la competència entre països europeus i que es donin situacions d’arbitratge.

La Comissió Europea defensa que sectors com el domèstic (vivendes) i el de transport s’integrin obligatòriament en el règim de drets per penalitzar les seves emissions, però el comitè parlamentari de Medi Ambient proposa que només ho facin persones jurídiques: en quedarien exemptes les famílies, però no els autònoms ni els transportistes.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La proposta amb aparences de ser aprovada estableix la creació d’un fons social del clima per compensar aquests sectors, que es nodriria amb la recaptació per drets d’emissions. Les estimacions calculen un repartiment favorable per a Espanya, que rebria el 18% de l’import que es mobilitzi, i el repartiment del qual no el farà la Comissió Europea mitjançant transferències directes ni a través dels governs, com es fa amb altres fons europeus.

Les patronals sectorials espanyoles Unesid, Oficemen, Aspapel, FIAB, Feique i AOP van reclamar ahir objectius «realistes» d’emissió de CO₂, nivells «suficients» d’assignació gratuïta de drets de CO₂, garantir la «igualtat» en la competència internacional, coordinar la implantació del Sistema de Comerç d’Emissions (ETS) amb la del Mecanisme d’Ajust en Frontera per Emissions de Carboni (CBAM), no introduir nous criteris de condicionalitat, aplicar mesures «eficaces» per compensar els costos indirectes del carboni i evitar costos «desproporcionats» de la Reserva d’Estabilitat del Mercat i el seu reajustament.