¿Quines previsions hi ha sobre l’IPC?

Aquesta escalada de l’índex preus de consum (IPC) afecta diverses variables, que van des dels salaris, que perden poder adquisitiu, així com l’estalvi o els lloguers, que l’Executiu va decidir limitar al 2% fins al pròxim 30 de juny, tot i que probablement es prolongarà fins al 30 de setembre i ja ha provocat la veu d’alarma del sector.

Una de les mesures estrella per pal·liar els efectes de l’encariment dels preus és la rebaixa de 20 cèntims als carburants. En tot cas, l’increment des del març passat absorbeix ja el 75% de la subvenció. A més s’ha obert un debat en el si del mateix Govern sobre si aquesta mesura s’hauria d’aplicar només a les rendes baixes i els consumidors més vulnerables i en el qual ha entrat el Fons Monetari Internacional (FMI), que defensa mesures més selectives, dirigides als consumidors i llars vulnerables.

Les previsions, que en un entorn de tanta incertesa marcat per la guerra a Ucraïna i problemes a les cadenes de subministraments, apunten a uns nivells encara elevats des de començament d’any, que faran que la mitjana sigui alta. El panell de Funcas, que recull les estimacions de nombrosos organismes i serveis d’estudis, calcula una mitjana del 6,9% aquest any. El Banc d’Espanya, que divendres vinent anunciarà la revisió de previsions després que ho faci el dia anterior el Banc Central Europeu (BCE) va calcular que la taxa anual mitjana aquest exercici serà del 7,5%.

A aquests nivells, l’institut emissor estima que el cost en el pagament de pensions, l’augment del qual està lligat ara a la inflació mitjana que es registri al novembre, tindrà aquest any un sobrecost de 13.500 milions d’euros. L’OCDE, que agrupa els països més industrialitzats, a més de rebaixar el creixement espanyol al 4,1% aquest any, ha elevat aquest dimecres la previsió d’inflació mitjana al 8,1%.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’escalada de la inflació, que va començar amb la pujada del gas, l’electricitat i els carburants s’ha traslladat al conjunt de l’economia. Ho reflecteix la taxa anual de la inflació subjacent, aquella que exclou els preus de l’energia i dels aliments no elaborats, situada en el 4,9%, el nivell més elevat des del 1995. Això indica que l’augment sostingut dels preus ha contagiat el conjunt de l’economia i alimenta reclamacions salarials per part dels sindicats. Per això des del Govern es va reclamar un pacte de rendes, que no només se centra en la contenció salarial sinó en la de marges i beneficis de les empreses. Però a l’acord no s’ha pogut arribar. Tot i així, la contenció en els salaris es manté de facto amb un increment mitjans als convenis del 2,4% fins a l’abril.

A causa d’aquesta tendència, que afecta el conjunt de la zona euro, que va aconseguir una taxa anual del 8,1% al maig davant el 7,4% de l’abril, s’ha convertit en un problema que anticipa pròximes pujades del preu dels diners, com ja ha admès la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde. Està previst que el primer augment es produeixi al juliol, amb la qual cosa abandonarà el 0% en el qual hi ha des del 2016 i amb una alça progressiva fins a un nivell de l’1% o 2% que la banca preveu que, en principi, no tindrà una gran incidència en la morositat.