Celsa ofereix una contraproposta als fons creditors

El comitè executiu i el consell d’administració de Celsa ha avalat una contraproposta remesa als fons creditors de la companyia per desencallar el rescat de 450 milions acordat amb la SEPI, gestora del fons públic per ajudar empreses estratègiques. Per obtenir aquest suport és imprescindible l’aval de tots els creditors i el termini finalitza el pròxim 30 de juny.

Aquest moviment es produeix «davant la immobilitat dels fons voltor en la seva posició negociadora». La companyia proposa 400 milions addicionals al pla de la SEPI (que ja inclou 450 milions de repagament immediat més i 662 milions a 7 anys), dividits en una quantitat fixa i una de variable determinada en funció del resultat d’explotació al qual s’arribi entre els anys 2023 i 2030. En definitiva, els vincula al desenvolupament del pa estratègic i a l’èxit de la companyia

Aquestes quantitats, aportades per Celsa, se satisfarien, en tot cas, després del repagament íntegre de l’ajuda SEPI. És per això que «no suposarien un detriment de la recuperabilitat de l’ajuda pública, tot i que sí que impliquen un esforç i sacrifici addicionals de tots els altres grups d’interès del Grup Celsa dins de la seva estratègia de circularitat i sostenibilitat», destaca la siderúrgica propietat de la família Rubiralta. 

La postura de Deutsche Bank, Goldman Sachs, SVP i Cross Ocean, ha desencadenat una onada de solidaritat i suport a Celsa per part dels sindicats UGT i CCOO, la patronal catalana Foment del Treball i la Conselleria d’Empresa de la Generalitat, així com els governs autonòmics de Cantàbria, Euskadi i Galícia en defensa del «futur de 30.000 llocs de treball», que queden, a expenses d’aquests «fons voltor que no van finançar el Grup Celsa, sinó que van comprar el seu deute en el mercat secundari amb enormes descomptes de fins al 90%, i que pretenien amb l’oferta plantejada obtenir rendibilitats mitjanes anuals usuràries, pròximes al 80%», denuncia la companyia.

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Aquesta proposta compta amb el suport unànime del comitè executiu i el consell d’administració de Celsa, que han acceptat aquest increment addicional com a «últim esforç per salvar el boicot a l’ajuda pública per part dels fons». Des de l’empresa, afirmen que les pretensions dels fons «trenquen els límits del correcte ús del finançament públic que no pot utilitzar-se com a base d’una estratègia especulativa pròpia dels fons ‘distress’, a costa d’un dany irreparable per a tots els grups d’interès i ‘stakeholders’ de la companyia». 

Celsa ja va denunciar en una demanda interposada el 2020 davant els tribunals de justícia d’Espanya i que es troba actualment en curs de tramitació que les pretensions dels seus fons creditors eren contràries a l’ordre públic econòmic i a la llei de repressió de la usura.