El cost de la vida es complica a tot Europa

La inflació a Alemanya va tancar l’abril passat en el 7,4% i acabarà previsiblement vorejant el 8% al maig, segons dades preliminars de l’Oficina Federal d’Estadística (Destatis). Allò que en un primer moment va començar notant-se sobretot en els preus dels combustibles i de l’energia té ja un clar efecte en els preus d’aliments bàsics com el pa, l’oli, la mantega o la carn. Destatis apunta que els preus dels aliments van augmentar més d’un 11% el mes passat, tendència a l’alça.

La inflació creixent després de l’aixecament de les restriccions de la pandèmia s’ha vist accentuada per la guerra a Ucraïna. El que en un primer moment era considerat un fenomen passatger pel Govern federal i la majoria d’analistes econòmics, comença a preocupar ara davant el perill que la inflació es cronifiqui i acabi afectant l’ocupació.

El Govern federal ha posat en marxa un paquet de 22.000 milions d’euros per pal·liar els efectes de l’augment dels preus que conté mesures com la creació d’un bitllet de només 9 euros al mes per a l’ús del transport públic arreu del país o la rebaixa.

França: contenció en un entorn alcista

La inflació a França va superar el maig el 5%, un nivell elevat però inferior al dels seus veïns. L’augment generalitzat dels preus va arribar al 5,2% al país veí, segons les últimes dades que es disposen de l’Institut Nacional d’Estadística i d’Estudis Econòmics (INSEE). L’oficina d’estadístiques de la Unió Europea, amb un mètode de càlcul lleugerament diferent, calcula la inflació francesa en el 5,8%. Com la resta de països del seu entorn, França pateix els efectes de la guerra a Ucraïna i de la pujada dels preus de l’energia. Això rebaixarà el creixement del PIB gal fins al 2,36%, en lloc del 4,19% pronosticat a finals d’any, segons les últimes previsions de l’OCDE.

Malgrat això, França fa front a una inflació inferior respecte a la majoria de països de la Unió Europea. Només Malta ha patit un augment dels preus més baix. En el cas francès, aquesta pujada menor s’ha degut a un creixement dels preus energètics menys pronunciat que en altres països. La factura energètica va augmentar un 26,8% durant els últims 12 mesos, mentre que en el conjunt de la zona euro va ser del 39,2%. Una de les claus va ser el fet de disposar d’una empresa estatal elèctrica (EDF) i poder limitar el cost de la llum a través de factures reglamentades.

Regne Unit: per davant en totes les despeses

Les famílies al Regne Unit es pregunten com podran aguantar l’augment constant dels preus, que va deixant enrere els salaris. Puja el menjar, el litre de carburant, el rebut de la llum, el cafè de mig matí i la pinta de cervesa al pub. La inflació se situa actualment en el 9%, la més alta en les últimes quatre dècades i el Banc d’Anglaterra adverteix que abans que finalitzi l’any arribarà a un nou rècord. El preu de la cistella de la compra havia augmentat un 3,5% a l’abril i va saltar al 4,3% el maig, l’increment més gran en una dècada. Les causes s’han de buscar en l’augment del preu de la matèria primera, l’energia i el transport.

El pressupost per al menjar és la preocupació més gran per a la majoria dels britànics (76%) segons l’Agència d’Estàndards dels Aliments (FSA). Tal és la situació que un de cada cinc consultats al març (22%) afirma haver començat a saltar-se cada dia un dels àpats, o reduir la seva mida, perquè els diners no arriben. A Londres sortir a fer una copa comença a ser prohibitiu. La pinta de cervesa (gairebé mig litre) val 8 lliures (9,35 euros). Omplir el dipòsit del cotxe aquest estiu serà més car que mai. El litre de gasolina, a 1,75 lliures actualment (2,04 euros), arribarà a les 2 lliures (2,33 euros). Un altre sector que registra una pujada constant des de fa onze mesos és el de la vivenda. A l’abril ho va fer un 1%, igual que al maig. 

Itàlia: creixement a la baixa i preus a l’alça

La inflació està pujant i continuarà pujant en els pròxims mesos a Itàlia, mentre que la previsió de creixement del PIB es manté a la baixa. Aquesta és la no gaire afalagadora instantània feta per l’Institut Nacional d’Estadístiques d’Itàlia (ISTAT), en l’últim informe d’aquesta setmana, sobre l’estat de salut de l’economia italiana. 

En concret, segons ISTAT, la inflació transalpina va pujar un 5,7% els primers tres mesos d’aquest any, un 6% a l’abril i un 6,9% al maig. Xifres, aquestes, que han sigut empeses en particular per les pujades dels preus dels combustibles (petroli i gas), dels aliments, i dels serveis recreatius, culturals i d’atenció personal. 

Amb això, l’institut estima que, si no es produeixen variacions en el tauler internacional, l’alça de la inflació general per al 2022 serà a Itàlia de prop del 5,8% interanual, el doble que el 2021. I tot això mentre el PIB del país està previst que creixi al voltant d’un 2,8%, un 0,3% menys que la previsió ventilada pel Govern italià en un anterior informe.

Tot i així, la inflació no ha pujat d’una manera semblant arreu del país. Les alces més pronunciades s’han produït a diverses ciutats del nord italià, en particular a Bolzano, Gènova, Pàdua, Verona i Perusa. En aquestes ciutats la inflació està suposant un augment de la despesa anual per a les famílies d’entre gairebé 1.700 euros i 3.500 euros. Una gran quantitat de diners que està fent preocupar la ciutadania.  

Portugal: mirant 30 anys enrere

L’Institut Nacional d’Estadística (INE) portuguès preveu que la taxa d’inflació del mes de maig s’elevi fins al 8%, la xifra més alta en 29 anys i un 0,8% superior a la d’abril. Malgrat aquest augment, la inflació es manté d’acord amb la mitjana de la zona euro, del 8,1%, segons les estimacions publicades a finals del mes passat per l’oficina d’estadística Eurostat. 

El Govern atribueix aquestes dades a la guerra a Ucraïna i ja comença a plantejar un panorama menys optimista que el de fa tot just uns mesos. El ministre d’Economia, António Costa Silva, ha obert la porta a una revisió de les mesures aprovades per combatre la inflació, com la baixada dels impostos als combustibles i la limitació ibèrica al preu del gas acordada amb la Unió Europea. «És evident que aquestes mesures podrien no ser suficients», ha afirmat el ministre en una entrevista al setmanari Expresso.

Notícies relacionades

Les famílies assumeixen la inflació, que suposarà entre 500 i 800 euros més en despeses aquest any

Les cinc mesures de la distribució contra l’alça de preus

L’Executiu del socialista António Costa rebutja tanmateix prendre «mesures dràstiques», com la pujada extraordinària de les pensions i dels salaris dels funcionaris públics, una cosa que li ha valgut les crítiques dels partits d’esquerres i dels sindicats, que han convocat manifestacions per a les pròximes setmanes. Costa afirma que mesures d’aquest tipus contribueixen a augmentar l’espiral inflacionista.