El Govern salva per la mínima la llei de fons de pensions públics d’Escrivá

El Govern ha aconseguit salvar per la mínima la votació sobre la llei de fons públics de pensions. El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous la nova normativa que permetrà que empreses i treballadors creïn guardioles col·lectives per acumular capital i després complementar les prestacions públiques. El ministre José Luís Escrivá ha aconseguit tirar endavant la norma que va comprometre a Brussel·les en el marc de recepció dels fons europeus a canvi d’accelerar la següent reforma pendent en matèria de pensions i que també està compromesa amb la UE: el deslímit de les bases màximes. Així ho ha anunciat abans de la votació el seu soci de coalició, Unides Podem.

El dictamen sobre el pla de pensions ha sigut aprovat per una ajustada majoria. El Govern de coalició ha aconseguit 172 vots favorables –PSOE, Unides Podem, Cs, PNB, PDECat, PRC, TE i NC– per 164 contraris. Només hi ha hagut 6 abstencions, entre les quals els 5 diputats d’EH Bildu.

La previsió del Govern és poder posar en marxa els primers fons públics durant l’any que ve. Ja hi ha un primer sector, el de la construcció, en què patronals i sindicats han arribat a un principi d’acord per, via negociació col·lectiva, crear aquesta primera ‘guardiola col·lectiva’. La idea és que mensualment l’empresa i el treballador facin una aportació monetària per acumular, entre tot el sector i en un termini de 10 anys, un total de 3.500 milions d’euros.

La idea sota la qual Escrivá va concebre la norma –i després va negociar amb els agents socials i els partits polítics– va ser anar replicant l’esmentat exemple per tots els sectors, així com entre els funcionaris i els autònoms. La normativa preveu que en l’àmbit sectorial patronals i sindicats pactin fons de promoció pública, dels quals després es despenjaran plans d’ocupació simplificats (dels quals n’hi haurà tants com empreses). Si un treballador passa d’una empresa a l’altra es podrà emportar el seu pla de pensions. 

Escrivá ha hagut de moure diverses fitxes i compondre una aritmètica parlamentària complexa per tirar endavant la norma. Fa una setmana va aconseguir superar el penúltim tràmit amb una votació caòtica –en què el PSOE va equivocar el seu vot en les esmenes– i una cessió a EH Bildu per aconseguir la seva abstenció. Els bascos li van exigir que les pensions no contributives d’orfandat, viudetat i discapacitat pugin el 15% per a la segona meitat del 2022, des de l’1 de juliol fins al 31 de desembre.  

Accelerar la promesa a Europa

I per lligar el suport d’Unides Podem el ministre ha hagut de comprometre un element clau de la negociació del pròxim bloc de pensions: deslimitar les bases màximes. Deslimitar les bases figura de manera menys explícita en el bloc de reformes compromeses amb Europa. «Increment gradual de la base màxima compassada amb una adaptació de la pensió màxima», diu el document enviat a la UE. 

Notícies relacionades

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

Actualment les empreses tenen limitada la seva capacitat per cotitzar pel salari dels seus treballadors. A partir dels 4.139,40 euros al mes les empreses ja no n’han d’aportar més per a la seva jubilació, independentment de si el treballador guanya 6.000 o 60.000 euros al mes. Ara destoparà aquesta base màxima i les companyies tributaran pel salari íntegre. 

El que no implica que la quantitat de les pensions màximes es destopi. La prestació màxima està actualment en 2.819,19 euros al mes (independentment que el sou fos de 6.000 o 60.000 euros. És a dir, amb aquest moviment les empreses hauran de contribuir més a l’erari públic en el cas dels seus treballadors més ben pagats i la Seguretat Social ingressarà més diners. Per als treballadors s’espera que, durant la negociació amb els agents socials, el Govern s’obri a un increment de la quantitat màxima, però no un deslímit total. Aquesta qüestió començarà a ser abordada en la taula de diàleg social amb la patronal i els sindicats una vegada el Govern hagi tancat la negociació per a la reforma del sistema de cotització dels treballadors autònoms. Una cosa que, segons la promesa a Brussel·les, ha de ser abans del 30 de juny.