El Banc d’Espanya retalla al 4,1% la previsió de creixement davant la «intensitat» de la inflació

Les perspectives de l’economia espanyola es deterioren de forma accelerada des de finals de l’any passat, com demostra la tercera revisió a la baixa consecutiva de les previsions de creixement per part del Banc d’Espanya. L’organisme governat per Pablo Hernández de Cos ha calculat aquest divendres que el PIB espanyol pujarà un 4,1% aquest any, una mica per sota del que estimen el Govern central i el consens d’analistes (4,3%) i inferior al que la mateixa institució augurava a l’abril (4,5%) i el desembre (5,4%). Des del seu pronòstic del setembre (6,3%), la retallada ja és de 2,2 punts.

L’espiral inflacionista, iniciada l’estiu passat i agreujada per la invasió d’Ucraïna, és darrere d’aquest ennegriment del panorama. El banc central, així, ha moderat la seva previsió d’inflació mitjana anual per al 2022 del 7,5% al 7,2% a causa de l’entrada en vigor del mecanisme ibèric per rebaixar la factura de l’electricitat (que rebaixarà en 0,5 punts l’IPC aquest any), però ha elevat «significativament» les seves estimacions per al 2023 (del 2% al 2,6%) i el 2024 (de l’1,6% a l’1,8%). El seu pronòstic per a la subjacent –la que no té en compte els preus energètics i d’aliments frescos– se situa ara en el 3,2%, 2,2% i 2%, respectivament (2,8%, 1,8% i 1,7% a l’abril). «La intensitat i persistència del repunt dels preus continua sorprenent a l’alça», ha advertit.

Malgrat tot això, la institució ha millorat la seva previsió de creació d’ocupació mesurat en termes d’hores treballes per a aquest any (de l’1,9% al 4,6%), si bé ha rebaixat les del 2023 (del 2% a l’1,5%) i el 2024 (1,6% a l’1,1%). En conseqüència, la seva estimació sobre la reducció de l’atur (des del 14,8% de l’any passat al 13%, 12,8% i 12,7%, respectivament) és ara millor que a l’abril (13,5%, 13,2% i 12,8%). Quant al dèficit públic, preveu ara una reducció més accelerada, des del 6,9% del 2021 al 4,6%, 4,5% i 4,2% (5%, 5,2% i 4,7% a l’abril). 

Estabilització incerta

La situació macroeconòmica, així, sembla estar estabilitzant-se. La previsió del PIB per als dos pròxims anys (2,8% el 2023 i 2,6% el 2024) amb prou feines ha variat i la rebaixa de 0,4 punts en la d’aquest exercici respon sobretot al fet que la dada de creixement del primer trimestre (0,3%) va ser notablement inferior al que s’esperava per la variant òmicron del coronavirus i la invasió d’Ucraïna. Amb tot, aquest efecte s’ha vist contrarestat parcialment per un millor comportament del que es preveia dels sectors més afectats per la pandèmia, com la restauració i el turisme. «En els últims mesos, l’activitat econòmica sembla haver incrementat el seu dinamisme», apunta l’organisme supervisor. 

En qualsevol cas, el nivell de PIB previ a la pandèmia no s’assolirà fins a la segona meitat del 2023, en principi en el tercer trimestre, quan al setembre s’esperava que passés ara, a mitjans del 2022. La guerra d’Ucraïna, així, està penalitzant l’activitat al provocar alts preus en nombroses matèries primeres (energètiques, minerals i alimentàries), afectar la confiança dels agents econòmics i moderar el dinamisme dels mercats mundials amb nous colls d’ampolla en les cadenes globals de subministraments (agreujades per la política de covid zero de la Xina). 

Aquests efectes adversos, amb tot, s’han vist contrarestats per d’altres de signe positiu, com l’eliminació de les restriccions associades a la crisi sanitària, les mesures fiscals i regulatòries adoptades per fer front a la inflació i la recuperació parcial de la confiança després del retrocés que va patir per la guerra. Com a resultat de tot això, el Banc d’Espanya estima que el creixement del segon trimestre serà del 0,4%, lleugerament superior al del primer, si bé la xifra està sotmesa a un «elevat grau d’incertesa».

Finals d’any

Notícies relacionades

Els canvis de companyia de llum baten rècords en la primera meitat de l’any

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

L’organisme supervisor, així, espera que la guerra continuï tenint una «incidència notable» en l’activitat a curt termini, però que, si no es produeixen «pertorbacions significatives addicionals», el creixement cobri «més dinamisme» en la part final de l’any gràcies a la recuperació de la confiança, la millora en els problemes de subministrament mundials i el desplegament dels fons europeus. Amb tot, l’enduriment de les condicions de finançament per les pujades de tipus que impulsen els bancs centrals podria provocar una «certa moderació» del ritme d’expansió de l’activitat.

El Banc d’Espanya, en aquesta línia, estima que les pressions inflacionistes continuaran accelerant-se a curt termini per la guerra d’Ucraïna, la política anticovid xinesa, la «translació parcial» per part de les empreses de l’increment dels seus costos als preus finals i el repunt «relativament vigorós» en la demanda dels serveis que comporten més interacció social. Tanmateix, estima que aquests factors s’aniran atenuant, sempre que el «gruix de la translació dels augments recents dels costos als preus de venda s’hagi produït ja» i les «demandes salarials» responguin «de forma limitada al repunt inflacionista, d’acord amb el que s’ha observat fins ara».