Aquestes són les 120 empreses espanyoles que operen a Algèria

 Vicky Foods va utilitzar la filial que havia constituït junt amb el seu soci, Dulcesol Algerie, i va instal·lar un centre de producció de magdalenes, brioix i pans de pessic a la ciutat de Sig, a 53 quilòmetres d’Orà. Avui, vuit anys després, la companyia és la primera empresa de pastisseria del país, compta amb una factoria amb una superfície de producció de 6.300 metres quadrats i dona feina a 184 treballadors. De les seves tres línies de producció van sortir el 2021 6.975 tones de magdalenes i altres dolços. Algèria és el tercer mercat exterior per a la companyia, per darrere de França i Portugal. En conjunt, les vendes exteriors aporten el 22% dels ingressos.

La companyia de la família Juan no és l’única empresa d’alimentació que opera al segon país més ric del nord de l’Àfrica, només per darrere d’Egipte. GB Foods, controlada per la família Carulla i propietària de marques com Gallina Blanca i Avecrem, és present a Algèria amb dues filials que venen productes sota la marca Jumbo des de fa 25 anys i compta amb una fàbrica al país.

Vicky Foods i GB són dues de les 129 empreses espanyoles amb interessos a Algèria, que és el principal proveïdor de gas de la Península Ibèrica i que acaba de trencar relacions amb Espanya després que el Govern de Pedro Sánchez recolzés la proposta marroquina d’autonomia per al Sàhara occidental. L’Executiu espanyol estudia, en resposta, denunciar Algèria davant la Unió Europea. Aquestes companyies, incloses al cens de l’Institut de Comerç Exterior (ICEX) a 30 juny del 2021, són comercialitzadores (exportació i importació) industrials (fabricació), concessionàries, proveïdors de serveis o sucursals d’entitats financeres espanyoles, entre d’altres.

Naturgy (accionista del gasoducte Mezgaz), Cepsa i Repsol (amb jaciments de gas i petroli), conviuen a Algèria amb empreses constructores (FCC, Mixta África, Blauverd o Ecisa), companyies de material ferroviari (CAF o Rover Rail), enginyeries (Inima o Sener), entitats financeres (CaixaBank i Sabadell) i grups de transport marítim, com Suardiaz o Tiba Spain, segons les dades de l’ICEX.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’economia d’Algèria, situada a la costa mediterrània al nord de l’Àfrica i amb una població de més de 44 milions d’habitants, depèn en gran part de l’Estat, que té un pes d’entorn del 45% del PIB del país i que controla les grans empreses d’hidrocarburs i energia. Amb una renda per càpita que ronda els 3.974 dòlars dels EUA (a preus corrents), la classe mitjana és predominant i estira el consum, que actua com a imant per atraure les empreses estrangeres. Vendre al mercat local requereix tractar amb una xarxa de majoristes distribuïdors, compartits amb altres empreses i distribuïts per tot el territori. Els que coneixen bé aquest mercat expliquen que negociar directament amb el client final és poc habitual en un país que tampoc fa fàcil la repatriació de beneficis per part dels socis estrangers. Així la vocació de permanència es complica en un mercat dominat per la burocràcia i la inseguretat jurídica motivada per canvis legislatius constants.

Tot i així, Rafael Juan afirma que l’esforç compensa i ell sí que té vocació de permanència a Sig malgrat les tensions diplomàtiques entre els dos països, que, de moment, no l’afecta.