L’INE confirma que la inflació va pujar al maig al 8,7%

L’índex de preus de consum (IPC) va augmentar el 0,8% respecte a l’abril amb les pujades dels carburants, malgrat el descompte de 20 cèntim per litre per a tots els usuaris; i els aliments i elements essencials de la cistella de la compra com el pa, els cereals, la llet, el formatge, els ous i la carn. També va experimentar un fort augment, el més acusat des de l’agost del 2001, l’apartat d’hotels, cafès i restaurants, segons les dades de l’INE.

Les dades ratifiquen que l’augment dels preus és generalitzat, ja que es confirma també que la inflació subjacent, la que exclou els elements més volàtils com l’energia i els aliments no elaborats, va escalar fins al 4,9%, el nivell més elevat des de 1995. Això es percep perfectament en l’apartat d’aliments i begudes no alcohòliques, amb un increment anual de l’11%, un nivell a què no s’arribava des de 1994.

Al marge dels carburants, amb un augment mensual del 5,8%, destaquen els increments en components de la cistella de la compra com les fruites, amb una alça mensual del 5,2%; el pa i els cereals, amb el 2,2% i la llet, el formatge i els ous, amb el 2,5%. També han pujat la carn, l’1,2% i el peix i el marisc, l’1,4%. Aquesta evolució està directament relacionada amb els efectes de la guerra a Ucraïna.

En termes mensuals destaca la pujada de la gasolina i el gasoil (8,6% i 3,8%), però també la dels olis per a alimentació, un 6,8% i les farines i cereals, un 3,6%, i la fruita un 5,9%. L’electricitat, per contra, baixa un 3,1%.

De tota manera és en les dades en taxa anual on es detecta l’impacte de l’escalada de preus a la cistella de la compra. Sobre l’any passat l’oli d’oliva ha pujat un 36,5%, la gasolina i gasoil s’han encarit un 23% i un 33%, l’electricitat, un 30%, la pasta alimentària, un 27,9%, farines i ous, un 25%, i la llet sencera, un 16,7%.

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

La taxa anual de l’IPC augmenta al maig amb respecte a l’abril a totes les autonomies, excepte Navarra i Aragó, on baixa dues dècimes i una, respectivament. Per la seva banda, els increments més importants es produeixen a la Regió de Múrcia i Extremadura, amb pujades d’1 i 0,7 punts, respectivament. L’evolució de l’IPC, que va arribar a la seva cota màxima al març amb una taxa anual del 9,8%, ha empès el Banc Central Europeu (BCE) a iniciar un canvi de política monetària que comportarà una pujada del preu dels diners de 0,25 punts al juliol, la primera des del 2011. I a aquesta pujada n’hi seguirà una altra al setembre i una etapa de pujades «graduals però sostingudes».

El que va començar com un encariment de l’energia i dels combustibles s’ha traslladat al conjunt de l’economia. Això s’ha notat en les despeses quotidianes i en la cistella de la compra. També pressiona els sindicats a reclamar increments salarials una vegada que ha fracassat el pacte de rendes que demanava el Govern central. Aquest acord, a més dels salaris, hauria d’incloure contenció en els marges i beneficis empresarials per evitar una espiral de pujades de preus.