Sancionades 14 entitats financeres per abusos amb les targetes ‘revolving’

El total de les 14 entitats financeres inspeccionades l’any passat pel servei de targetes ‘revolving’ o compte de crèdit renovable han sigut sancionades amb una suma conjunta d’1,12 milions d’euros per infringir la llei de consum, introduir clàusules il·legals als contractes o aplicar tipus d’interès abusius, superiors al 20%. El Govern ha alertat els consumidors davant un producte financer que aparentment és una ajuda per flexibilitzar els pagaments quotidians però que suposa una seriosa amenaça per a l’economia familiar.

Segons la campanya d’inspecció abordada per Consum, les 14 entitats inspeccionades van infringir la normativa, per la qual cosa el Govern anuncia una nova inspecció aquest any que inclourà més entitats i no només les que tenen oficines físiques, que van ser les elegides l’any passat. Un total de 978.813 euros van ser imposats per clàusules il·legals als contractes o interessos abusius, per sobre del 20% (sis entitats). Nou entitats van ser sancionades per carències en la informació al client. L’interès mitjà aplicat l’any passat es va situar entorn del 18%, molt per sobre de l’euríbor i del cost dels préstecs a empreses o hipoteques. L’entitat que va cobrar un tipus d’interès més alt per les targetes ‘revolving’ va ser Unicaja, amb un tipus d’interès del 29,73%. La van seguir el Sabadell, amb el 25,86%, i CaixaBank, amb el 23%.

Una targeta ‘revolving’ és un tipus de targeta de crèdit en què totes les compres o disposicions d’efectiu que s’hi fan queden ajornades automàticament. A canvi, es cobra un tipus d’interès. En conseqüència, es poden fer pagaments independentment que es tinguin o no diners en el compte associat, ja que les compres que es realitzen no es carreguen al compte immediatament, sinó que s’ajornen per pagar-les posteriorment.

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

El secretari d’Empresa i Competitivitat, Albert Castellanos Maduell, i el director de l’Agència Catalana del Consum, Francesc Sutrias i Grau, han anunciat que el Govern emprendrà en les pròximes setmanes una campanya de conscienciació perquè els consumidors estiguin alerta davant un producte financer que, amb aparença d’atractiu, és un «producte altament especialitzat» que «anima a les compres compulsives i afavoreix el sobreendeutament de les famílies». La campanya d’inspecció de l’any passat ha de servir per reforçar així els drets dels consumidors i la transparència en la comercialització de les targetes ‘revolving’, ha dit Castellanos. El nombre de reclamacions contra bancs supera el miler cada any, tot i que es desconeix exactament el nombre d’operacions associades específicament a les targetes de crèdit obert. Segons l’opinió de Sutrias, «el codi de consum hauria de ser més dissuasori», ja que les multes imposades són relativament baixes per al benefici que generen als bancs. L’actual marc legal fa que hi hagi una evident inseguretat jurídica, ja que no hi ha un barem clar de quan un tipus d’interès aplicat és abusiu. Al fer-se un contracte entre parts, al final és la justícia ordinària la que té l’última paraula en cas de conflicte. En qualsevol cas, les autoritats de Consum reconeixen que no poden fer més que aplicar les sancions previstes en una llei que requeriria una actualització, fins i tot aquest mateix any.

En concret, Consum ha decidit sancionar totes les entitats inspeccionades per pràctiques i clàusules contractuals abusives, amb un import global de 350.000 euros; a més, sis d’aquestes entitats són sancionades amb un total de 627.813 euros per aplicar interessos abusius. Nou de les entitats inspeccionades també incomplien els requisits generals aplicables a les relacions de consum, tant a les oficines obertes al públic com als caixers automàtics, i han sigut sancionades amb 148.000 euros en total. Les entitats objecte d’inspecció van ser Abanca, Banc Sabadell, Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, Banco Santander, Bankinter, CaixaBank, Cofidis, Deutsche Bank, Ibercaja, ING Direct, Kutxabank, Oney, Unicaja Banco i WiZink.