¿Què està passant amb la prima de risc?

La diferència entre el bo alemany a deu anys i l’espanyol amb prou feines era de 68,55 punts bàsics en l’inici de l’any 2022. Llavors el tipus d’interès del bo alemany a 10 anys era negatiu, del -0,05% en el mercat secundari. Per al cas del bo espanyol, el tipus d’interès també era molt baix (tot i que no tant): el 0,64%. Aquest dimarts la prima de risc s’havia duplicat, fins a 137,60 punts. La inflació galopant i la crisi econòmica provocada per la guerra d’Ucraïna han disparat el tipus d’interès del bo alemany fins a l’1,76%. En el cas espanyol el tipus de l’interès del bo s’ha elevat fins al 3,14% (una distància de 137,60 punts bàsics entre tots dos) i s’ha multiplicat per cinc des de l’inici de l’any.

Des del 2012, quan el llavors president del BCE, Mario Draghi va pronunciar el seu famós ‘Whatever it takes’ (el que sigui necessari), el Banc Central Europeu no ha deixat de comprar deute públic dels estats membre. Primer, per esquivar la crisi de deute de llavors. Després, per acompanyar la recuperació de les economies. Amb l’esclat de la pandèmia –quan es van disparar les primes de risc dels països més vulnerables (l’espanyola va arribar a 141 punts)– es va posar en marxa un programa extraordinari de compra de deute que ja ha sigut cancel·lat. Aquesta acció de política monetària va permetre acabar amb l’anomaneda «fragmentació financera», que no és altra cosa que l’enorme diferència de tipus d’interès del deute entre els països més segurs (Alemanya) i els més vulnerables. El juliol del 2012, la prima de risc espanyola va arribar a 650 punts bàsics, amb la rendibilitat del bo espanyol per sobre del 7,7%. La política monetària del BCE va acabar amb aquell malson gràcies a la compra de deute públic. El temor dels efectes del final de les compres, en un context de crisi i incertesa, ha tornat el temor cap a economies com les de Grècia, Itàlia, Espanya i Portugal. 

Aquests quatre països pateixen d’elevats nivells de dèficit –que han de finançar cada any mitjançant l’emissió de deute públic– i de deute públic (que han de refinançar de forma permanent en els mercats financers, a mesura que van vencent els títols). Aquestes economies depenen dels diners que els puguin deixar els mercats financers. Quan hi ha incertesa i crisi i quan hi ha un nombre molt ampli de països que, per això, busquen que els inversors els prestin diners, aquests trien les economies que consideren més segures (Alemanya o els Estats Units); només presten les altres a canvi d’un tipus d’interès més gran. El que ha passat aquests anys és que el BCE ha anat comprant deute en el mercat secundari dels països. No hi havia tants diners per demanar als inversors i aquests no podien exigir tipus massa elevats. Ara que el BCE planeja deixar de comprar, els inversors han començat a demanar tipus d’interès més alts a canvi. La prima de risc ha arribat aquest dimarts a 294 a Grècia; 250 punts a Itàlia; 137,60 punts a Espanya i 137,30 punts a Portugal. En una altra divisió juguen, per exemple, Holanda, on la prima de risc ha arribat a tan sols 37,20 punts; França, amb un màxim aquest any de 63,10 punts i fins i tot en la rescatada Irlanda, on la prima de risc ha arribat aquest dimarts a un límit de 73,75 punts (gairebé la meitat que Espanya)

Malgrat el procés en marxa de normalització de la política monetària del BCE, la seva presidenta, Christine Lagarde, fa mesos que apunta que la institució mediarà per evitar el risc de fragmentació financera entre els països de la zona euro. Aquest dimecres, el simple anunci d’una reunió extraordinària del BCE per evitar una nova fragmentació financera en la zona euro ha servit perquè en poques hores la prima de risc espanyola hagi baixat de 137 punts (dimarts) a 127 punts.