La banca ha tancat prop del 60% de les oficines a Espanya des del 2008

Tot això s’ha traduït també en una retallada sense igual del nombre d’empleats. Entre el 2008 i el 2020 (l’últim any amb dades oficials del Banc d’Espanya), el sector ha destruït 98.790 llocs de treball al país, amb la qual cosa la seva plantilla va baixar fins a 179.511 persones, el 35,4% menys i la cota més baixa des que el supervisor va començar a mesurar-ho el 1981. El 2021, a més, l’ajustament es va accelerar com a conseqüència de les fusions i la crisi econòmica provocada per la pandèmia. Els deu principals bancs van retallar 12.515 llocs de treball més, fins als 144.836, amb què l’ajust total del sector ja s’acosta al 40% des del 2008.

Catalunya ha sigut la comunitat autònoma que ha patit una retallada d’oficines més gran des del 2008 (71%) com a conseqüència de la debacle de la majoria de les seves caixes. Una mica per darrere, però també per sobre la mitjana, es van situar els tancaments al País Valencià (64%), Madrid (62%), Múrcia (60%) i Galícia (58,9%). A l’altra banda, hi va haver els de Navarra (42%), Extremadura (38%) i Castella-la Manxa (37%) pel seu menor creixement relatiu de sucursals durant els anys de la bombolla. Per la mateixa raó, l’ajustament va ser més gran als municipis més grans (del voltant del 56% en els de més de 50.000 habitants) que en els més petits (entorn del 40% per als de menys de 5.000 habitants). 

Procés en marxa

La retallada de la xarxa, a més, és lluny d’haver tocat terra. Els deu grans bancs van tancar 531 oficines més (que fan pujar l’ajust des del 2008 al 59,7%) només en el primer trimestre del 2022, principalment pels tancaments impulsats per CaixaBank i Unicaja després de l’absorció de Bankia i Liberbank, respectivament. Els costos de les entitats estan més ajustats després d’anys de retallades i els ingressos van en augment gràcies a les pujades de tipus, amb la qual cosa la seva eficiència i rendibilitat millora. Però la imparable extensió de l’ús de la banca mòbil i digital dibuixa un panorama en què el sector tindrà cada cop menys sucursals.

De fet, Espanya continua presentant una ràtio d’oficines per habitant molt superior a la d’altres països desenvolupats, malgrat la reducció dels últims anys. Entre el 2008 i el 2020 (l’última data amb dades comparables), ha passat d’unes 100 sucursals per cada 100.000 ciutadans a 45,5, però continua sent una mica més del doble que la mitjana de la Unió Europea (22,6) i també molt superior a la dada dels Estats Units (29,6). Això podria apuntar que el sector encara té marge per convergir cap a l’estàndard global, però també s’ha de tenir en compte que el país té una dispersió de la població molt més gran, com demostra que el nombre d’empleats per sucursal sigui inferior a la mitjana comunitària. 

Precisament, l’exclusió financera que ha provocat aquest procés, sobretot en les àrees rurals, és un dels seus aspectes més criticats. Com va avançar EL PERIÓDICO, el Ministeri d’Economia i les patronals han començat els treballs per elaborar un nou paquet de mesures per millorar la situació de l’Espanya buidada, que algunes fonts apunten que podria ser presentat abans de l’agost. El principal objectiu és portar els serveis bancaris bàsics, sobretot la possibilitat d’obtenir diners en efectiu, a l’1,4% de la població que viu en municipis rurals que no compten amb una oficina bancària ni amb cap altre tipus de via física d’accés al sistema financer, com els caixers o els anomenats ‘ofibusos’.

665.000 exclosos

Notícies relacionades

Govern i Generalitat celebren el "renaixement" d’Ebro a Barcelona

Impostos i el gat de Schrödinger

El percentatge de població desatesa és baix, però implica que prop de 665.000 espanyols estan afectats pel màxim grau d’exclusió financera, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística del tancament del 2021. A més, un 3,3% de la població –1,56 milions de persones– viuen en poblacions sense sucursal bancària, tot i que sí amb algun altre dels mecanismes desplegats pel sector financer per donar accés físic als seus serveis més bàsics. Les dues dades, a què ha tingut accés aquest diari, procedeixen d’un informe que les patronals AEB i CECA (bancs i antigues caixes d’estalvi, respectivament) tenen previst publicar en els pròxims dies.

Les províncies més perjudicades són Burgos (313 municipis sense sucursals el 2020, segons les últimes dades del Banc d’Espanya) i Salamanca (307), per davant de Guadalajara (247), Àvila (215) i Zamora (203). Valladolid, Segòvia, Palència, Conca, Saragossa i Sòria tenen entre 180 i 150 poblacions afectades, mentre que Lleó, Navarra, Terol, Càceres, Lleida, Girona, La Rioja, Osca, Barcelona, Tarragona i València en sumen entre 150 i 100. En l’extrem oposat, Còrdova, Sevilla, Lugo, Múrcia, les Balears, Cadis, Pontevedra, Santa Cruz de Tenerife, Las Palmas i Jaén tenen menys de 10 municipis sense oficina.