L’Estat i La Caixa decidiran en uns mesos si augmenten la seva participació a CaixaBank

El Ministeri d’Economia, així, té l’assumpte sobre la taula, però no decidirà fins que el banc hagi amortitzat els títols adquirits d’aquí uns mesos, segons fonts del departament que dirigeix Nadia Calviño. El Govern central, en qualsevol cas, pot tenir un incentiu més gran a augmentar la seva participació a CaixaBank, ja que –sense posar-hi més diners públics– li permetrà rebre un percentatge més alt dels dividends que pagui el banc en els pròxims anys. De fet, l’Executiu contempla tornar a ampliar abans que acabi el 2022 el termini legal per sortir de l’entitat més enllà de l’actual (final del 2023) dins de la seva estratègia de maximitzar la recuperació d’ajudes.

En canvi, si redueix la seva participació mitjançant una venda d’accions, rebrà menys dividend futur i registrarà una minusvalidesa (no respecte al canvi d’accions de l’absorció de Bankia per CaixaBank, perquè la cotització del banc ha pujat entorn d’un 37% des d’aleshores, sinó respecte al valor original de les accions de Bankia quan es va nacionalitzar el 2012). L’únic aspecte positiu de vendre seria enviar el missatge al mercat que l’Estat no augmenta la seva participació en un banc privat. Però empal·lideix davant els altres arguments, sobretot tenint en compte que l’objectiu declarat d’Economia és recuperar la quantitat més gran possible dels 24.069 milions d’euros injectats en l’extint grup nacionalitzat pels Executius de José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy.

Mai per sota del 30%

La Fundació Bancària La Caixa, en la mateixa línia, tampoc té pressa per prendre una decisió i esperarà que el banc presidit per José Ignacio Goirigolzarri i dirigit per Gonzalo Gortázar completi la recompra i amortització d’accions. En qualsevol cas, fins i tot si decidís vendre un petit paquet d’accions, l’entitat mai reduirà la seva participació –que vehicula a través del seu hòlding Criteria– per sota del 30%. La llei de fundacions bancàries del 2013, així, estableix un règim especial amb avantatges fiscals per als que tinguin una participació en el seu banc igual o superior a aquest percentatge. 

És probable, a més, que els dos accionistes de referència de CaixaBank es tornin a veure en una situació similar en els pròxims anys. El banc ha deixat oberta la possibilitat de fer recompres addicionals d’accions en el futur sempre que el seu capital sigui per sobre del 12%, un nivell que continuarà mantenint una vegada completat el procés en marxa.

Execució accelerada

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

En els últims anys, les recompres d’accions s’han estès a la banca com a via per retribuir els propietaris davant la baixa cotització borsària del sector provocada pel prolongat entorn de tipus d’interès zero o negatius. CaixaBank, així, va anunciar fa un mes una recompra per un valor màxim de 1.800 milions d’euros per amortitzar com a límit el 10% de la seva capital social, percentatge de què es dedueix la participació que podrien arribar a assolir la fundació i l’Estat. El programa tindrà una durada màxima de 12 mesos, però el banc té intenció d’executar-lo aquest any. De fet, en menys d’un mes (entre el 17 de maig i el 10 de juny), Morgan Stanley –contractat per l’entitat per gestionar la recompra– ja havia adquirit títols equivalents a l’1,29% del capital social per valor de 347 milions d’euros, el 19,3% de l’import total previst. 

La recompra (coneguda en el llenguatge financer com a ‘share buyback’) és una operació per la qual una empresa compra accions pròpies per amortitzar-les o eliminar-les. Al reduir el nombre d’accions en circulació, augmenta la participació dels accionistes que segueixen en la companyia sense necessitat que comprin nous títols. A aquests propietaris els beneficia perquè tendeix a elevar el preu de l’acció (per la més gran demanda dels títols durant el temps en què s’executen les adquisicions i perquè, a igual valor de la companyia i menys nombre d’accions, cada títol tindrà més valor); incrementa el seu benefici per acció (el benefici de la companyia es reparteix entre un nombre més baix de títols); i no comporta càrregues fiscals (al contrari que el cobrament de dividends) si l’accionista no ven.