Execució pressupostària

La Generalitat només ha realitzat convocatòries pel 23% dels seus fons europeus

  • L’Estat ha assignat fins ara a Catalunya gairebé 2.200 milions, però el Govern només ha publicat ajudes per 510 milions, dels quals tot just 186 ja han arribat a l’economia

La Generalitat només ha realitzat convocatòries pel 23% dels seus fons europeus

Manu Mitru

4
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

A poc a poc, Catalunya va agafant embranzida en l’execució dels fons europeus, tot i que encara les xifres són molt baixes. Dels gairebé 2.195 milions del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) que el Govern ha assignat a Catalunya des de l’últim trimestre del 2021 –segons dades actualitzades de la mateixa Generalitat–, l’administració catalana només ha publicat convocatòries d’ajudes o licitacions per a obres, subministraments o prestació de serveis per un total de 510 milions d’euros. Aquesta xifra representa a penes el 23% dels 2.195 milions assignats fins ara a l’administració autonòmica; o el 32% dels fons efectivament ingressats que, segons dades de la Conselleria d’Economia que dirigeix Jaume Giró es xifren en 1.576 milions.

Si s’analitzen les quantitats que han arribat realment al seu destí final, els resultats són encara més magres, ja que només el 8,5% dels fons europeus assignats a Catalunya han arribat ja a empreses, ciutadans o institucions. De les 57 convocatòries publicades (32 licitacions i 25 convocatòries d’ajudes) per un total de 510 milions, només 34 estan ja resoltes o adjudicades, i aquestes representen un import total de 186 milions d’euros, equivalent a tan sols el 8,5% dels fons europeus assignats a la comunitat autònoma.

És evident que els diners dels fons europeus estan trigant a arribar a l’economia real. El Govern central afirma que l’execució de la despesa va cobrant velocitat de creuer, però el cert és que aquesta afirmació no garanteix que els diners estiguin aterrant en l’activitat econòmica. Bona part de l’elevada execució pressupostària dels fons que exhibeix el Govern consisteix a transferir els diners que arriben de la UE a les comunitats autònomes. Però després correspon a aquestes realitzar les convocatòries i culminar el procés. A més del lògic retard que imposa aquesta seqüència, el Govern interpreta que és en les comunitats autònomes on s’està produint un dels colls d’ampolla que està retardant l’aprofitament dels fons europeus. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha fet recentment una crida a les comunitats autònomes perquè aprovin «les reformes legislatives que siguin necessàries» per agilitar els seus procediments de cara a la gestió dels fons europeus.

«Segurament el ritme d’execució seria millor si les comunitats tinguéssim més capacitat de decidir les convocatòries i els projectes», opinen a la Generalitat. «Ara Catalunya ni escull ni decideix les licitacions. Només les gestiona», afegeixen. En realitat és el Govern estatal qui anuncia les convocatòries que hauran de publicar les comunitats i en fixa les condicions. Després cada comunitat ha d’adaptar-les al seu propi context i al seu nivell de competències i procedir a la firma de convenis amb l’Estat.

Mal començament

Amb tot, si es mira l’evolució dels últims mesos, les dades apunten a una acceleració gradual. Catalunya va començar l’any amb un retard excel·lent en la gestió dels fons europeus, però, a mesura que passen els mesos, va trepitjant l’accelerador. Al febrer, segons un informe que va publicar l’escola de negocis ESADE i la consultora EY, tot just havia llançat licitacions d’inversió per 3,93 milions d’euros, que deixaven a Catalunya com el quart territori per la cua –només per darrere de la Rioja, de Melilla i de Navarra– i molt lluny de les dades que presentaven llavors Castella-la Manxa (208,53 milions) o Galícia (204,84 milions).

A més, segons dades extretes del portal de fons europeus de la Generalitat, a finals de febrer tan sols s’havien publicat 10 convocatòries de subvencions per 170 milions.

Les dues partides donaven un total de tot just 174 milions malgrat que, segons les dades del Govern central, Catalunya ja havia rebut transferències de l’Estat per 1.538 milions el 2021. Aquests 174 milions oferts (no adjudicats) només representaven l’11% dels diners disponibles. 

Millor evolució

Ara, amb dades de mitjans de juny, les transferències de fons europeus des de l’Estat a la Generalitat ja s’acosten als 2.200 milions. Del total de 15.600 milions assignats fins ara per l’Estat a les comunitats autònomes, Catalunya és la segona amb més volum de fons atribuïts, per darrere d’Andalusia (2.547 milions) i per davant de Madrid (1.652).  

L’import de les licitacions i convocatòries publicades per la Generalitat fins a mitjans de juny (510 milions) triplica el que existia a finals de febrer (174 milions). 

Notícies relacionades

De les 35 convocatòries de subvencions realitzades fins ara per la Generalitat, les de més quantia corresponen a les ajudes per a l’autoconsum energètic en vivendes (114,9 milions d’euros), o les del pla Moves III per incentivar la compra de vehicles elèctrics (63,9 milions). Les subvencions per a la rehabilitació d’edificis s’han emportat 24 milions i les destinades a la transformació de les flotes de transport de viatgers i mercaderies, 21,7 milions més. 

Quant a les licitacions, la de més volum correspon al Departament d’Educació, per a l’adquisició d’ordinadors portàtils en els centres educatius (17,34 milions), encara en fase d’anunci. El Departament de Salut és el destinatari d’almenys sis licitacions per a contractes de subministraments d’equips tecnològics o d’obres dels seus hospitals. La licitació de més volum ja resolta fins al moment correspon a la Fundació Centre de Regulació Genòmica, per a l’adquisició d’un nou seqüenciador d’ADN, per 7,35 milions d’euros.