Treball baixa de 50 a 45 anys l’edat d’atenció prioritària en les polítiques d’ocupació

D’altra banda, eleva de 25 a 30 anys la definició de jove a efectes de col·lectiu de difícil inserció laboral, cosa que li confereix atenció preferent. L’últim redactat també rebaixa el paper dels municipis en el disseny dels serveis públics d’ocupació i posterga la definició de la cartera comuna de serveis als aturats a un futur desenvolupament reglamentari d’aquesta llei.

La nova llei d’ocupació –que reconverteix l’actual Servei Estatal Públic d’Ocupació (Sepe) en el que serà la nova Agència Espanyola d’Ocupació– enfilarà a partir d’aquest dimarts el camí del Congrés, després d’haver rebut aportacions de governs autonòmics –que són els principals executors de les polítiques actives d’ocupació– i dels agents socials durant els sis últims mesos. L’aprovació d’aquesta llei forma part part dels compromisos assumits per Espanya amb la UE per a l’accés als fons europeus Next Generation EU. Segons aquest compromís, la norma per augmentar l’eficàcia dels serveis públics d’ocupació hauria d’entrar en vigor en el quart trimestre d’aquest any. La norma preveu la modernització de l’actual Portal Únic d’Ocupació per convertir-lo en una espècie d’Infojobs públic, on les empreses i les plataformes tinguin l’obligació de registrar les vacants. I així el ciutadà pugui trobar en una mateixa web totes les ofertes d’ocupació.  

L’última versió del text explicita les definicions per edats per a l’atenció prioritària a les oficines d’ocupació. Per a la consideració de jove s’eleva el llindar de 25 a 30 anys i per als veterans s’explicita la necessitat de ser més gran de 45 anys, quan abans el redactat prenia com a referència els 50 anys per definir la «persona d’edat als efectes d’aquesta llei. Dins dels col·lectius d’atenció prioritària es mantenen les dones, les persones víctimes de maltractament, les que tenen alguna discapacitat, les d’identitat no normativa o les d’origen estranger.

En tot cas, la llei d’ocupació que encara el seu tràmit parlamentari obre la porta a canviar la definició dels col·lectius vulnerables i anar adaptant-la a les circumstàncies del moment, en atenció «a la realitat sociolaboral de cada moment i es concretarà, quan sigui necessari, la manera d’identificar la pertinença a aquests col·lectius», segons recull el text.

Una altra definició que ha canviat és la d’una «col·locació adequada», entenent-se com les ofertes que els serveis públics d’ocupació poden remetre al ciutadà i que aquest haurà d’acceptar en cas d’estar percebent una prestació pública. Segons el text, «es considerarà adequada, la col·locació en la professió demanada per la persona treballadora, d’acord amb la seva formació, característiques professionals, experiència prèvia o interessos laborals, i també aquella que es correspongui amb la seva professió habitual o qualsevol altra que s’ajusti a les seves aptituds físiques i formatives». A més, la col·locació que s’ofereixi haurà de ser indefinida, amb un salari «equivalent a l’establert al sector en què s’ofereixi el lloc de treball» i mai pot ser inferior al salari mínim interprofessional (SMI).

Menys poder per als municipis

Malgrat que la majoria del pressupost de polítiques actives es defineix des del Ministeri de Treball, són les comunitats autònomes les que executen sobre el terreny les polítiques d’ocupació. I, com que constitucionalment tenen reconeguda aquesta potestat, han intervingut a favor seu en la modificació del text. Això es reflecteix en la rebaixa del rol que tindran els ajuntaments i ens municipals en la definició i disseny de les polítiques actives d’ocupació, ja que la seva equiparació amb les autonomies prometia restar poder a aquestes i atomitzar les seves competències en aquesta matèria. 

Notícies relacionades

El Consell de Ministres dona el vistiplau a la nova llei d’ocupació

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Amb el nou redactat, els serveis municipals no formaran part del nou Sistema Nacional d’Ocupació (que queda reservat a la nova Agència Espanyola d’Ocupació i als serveis públics d’ocupació de les comunitats autònomes), sinó que en seran «ens col·laboradors», el mateix que podran ser-ho les agències o plataformes privades. En tot cas, per involucrar-hi els ajuntaments, Treball els obre la porta a través de la figura dels ‘contractes programa’. És a dir, acords puntuals amb pressupost i objectius concrets, que podrà firmar el nou SEPE o els serveis autonòmics amb entitats municipals, universitats o cambres de comerç per un període de vigència no superior a quatre anys. 

Una altra diferència entre l’avantprojecte de llei aprovat al Consell de Ministres el desembre passat i el que es validarà de nou aquest dimarts és la definició de la cartera comuna de serveis per a la ciutadania. O més aviat la seva indefinició amb el nou redactat. En la primera versió el text descrivia un plec de drets que qualsevol persona podia exigir a les oficines d’ocupació. Com rebre, com a mínim, una oferta d’ocupació adequada el primer any. Ara s’estableix que aquesta panòplia de drets bàsics i comuns en qualsevol servei d’ocupació de qualsevol comunitat es fixarà via reglament, que de moment està sense concretar, segons recull el text a què ha tingut accés EL PERIÓDICO.