Escrivá redobla el seu xoc amb el Banc d’Espanya per les pensions: «No té legitimitat per parlar d’equitat»

El xoc dialèctic entre el ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, i el Banc d’Espanya continua. Després que l’entitat presidida per Pablo Hernández de Cos critiqués que les pensions pujaran aquest any al mateix nivell de l’IPC i que Escrivá li repliqués que les seves anàlisis en aquesta matèria concreta eren «poc sofisticades», aquest dijous el ministre ha tornat a la càrrega afirmant que el Banc d’Espanya no té legitimitat per parlar de qüestions d’equitat i l’ha instat que es remeti a parlar de pensions quan la seva revalorització pugui tenir un efecte sobre la inflació. «No la tenen», ha remarcat.

«Tenim un problema d’oferta en la inflació, no de la demanda. I els pensionistes van pel costat de la demanda. Per això no trobaran un sol banc central a Europa, amb una excepció [el Banc d’Espanya], que digui que les pensions no s’han de revaloritzar al seu país. Cap. Perquè no té a veure amb el procés inflacionista actual, que és per on el Banc Central podria entrar. I, si estem parlant de consideracions d’equitat, els bancs centrals no tenen legitimitat per parlar d’equitat. Això es decideix al Parlament», ha declarat Escrivá aquest dijous en un acte organitzat pel diari ‘Expansión’. 

La batalla discursiva per esmenar la reforma recent del sistema públic de prestacions transcendeix aquests dos actors i tant des del PP d’Alberto Núñez Feijóo com des de la patronal s’ha insistit en les últimes setmanes en la necessitat d’un nou factor d’ajust per contenir la despesa. Per això va advocar obertament el president de la CEOE, Antonio Garamendi, aquesta setmana, tant dimarts, en el curs d’estiu d’APIE, a Santander, com dimecres, en la clausura de l’assemblea general de la patronal. Si bé els empresaris –que van firmar la reforma que blinda aquesta revalorització que ara critiquen– no han especificat com hauria de ser, segons ells, aquest nou factor de sostenibilitat.

El ministre de la Seguretat Social encara ara el bloc següent de la reforma de les pensions, que pretén abordar el sistema de càlcul de les futures prestacions –ampliant els anys presos com a referència– i la igualació de les bases màximes de cotització, així com de les pensions més altes. «La idea és anar movent-nos a una pensió màxima més elevada, que alhora comporti una contribució més elevada», ha confirmat el ministre. Una reforma per a la qual no comptarà amb el que fins ara havia sigut el seu principal negociador, l’encara secretari d’Estat de Seguretat Social, Israel Arroyo, que li ha presentat la seva dimissió. Una sortida comunicada amb 24 hores de diferència a la de l’altre secretari d’Estat del seu departament, el de Migracions, Jesús Perea.

La reforma dels autònoms, «imminent»

Notícies relacionades

La CEOE demana no apujar les pensions aquest any segons l’IPC per «evitar la ruïna» del sistema

El robatori de criptomonedes més gran de la història: uns ‘hackers’ s’emporten 1.500 milions de dòlars del gegant Bybit

Escrivá també s’ha referit a la negociació en curs per canviar el sistema de cotització dels treballadors autònoms, per a la qual augura una resolució ràpida. Aquest dilluns vinent hi ha prevista una nova reunió entre el Ministeri i les organitzacions de treballadors per compte propi, amb la idea de tancar aquesta carpeta.

El principal escull que encara queda entre les parts són les quanties de les futures quotes, tot i que també hi ha elements secundaris que reclamen a Escrivá, com és el cas de la tarifa plana. Segons la seva última proposta, l’actual es veuria substituïda per una a què només podrien accedir els autònoms que guanyessin menys que el salari mínim interprofessional. I des d’ATA li reclamen mantenir-la per a tot el col·lectiu –com fins ara– durant, almenys, el primer any d’activitat. Sobre l’actual tarifa plana, Escrivá ha considerat que és «una política legítima tot i que amb molt poca efectivitat».