¿Cobra més avui un cambrer que abans de la crisi del 2008? Així han evolucionat els salaris per professions

Entre un crac i un altre ha transcorregut poc més d’una dècada perduda per als salaris a Espanya. O almenys per a qui els rep. Els treballadors, de mitjana, no només no han guanyat en aquell temps poder adquisitiu, sinó que l’han vist retrocedir lleument. En resum: són més pobres. Atenent les dades de l’Enquesta d’Estructura Salarial actualitzades per l’INE aquesta setmana, el sou mitjà a Espanya era, el 2020, de 1.797,5 euros bruts al mes (en 14 pagues). I el 2008 era de 1.563,1 euros bruts al mes (en 14 pagues). 

En 12 anys el sou mitjà ha crescut un 15%. ¿Quin és el problema? Que el cost de la vida també ha pujat, i molt. Les sabates són més cares, sortir a sopar un divendres és més car, fumar és molt més car i pagar un lloguer en ciutats com Barcelona o Madrid exigeix per a la majoria un esforç herculi. El que sí que ha baixat són les televisions, els equips de so i les càmeres fotogràfiques. Segons l’INE, són productes un 62% més barats. Descomptada la inflació, de mitjana un treballador a Espanya era abans de la covid uns 6 euros al mes més pobre.

No totes les professions han transitat el periple d’una crisi a l’altra de la mateixa manera i amb el mateix resultat. I aquests increments tampoc s’han repartit igual entre més o menys acabalats. Si bé el salari mitjà ha perdut 0,4 punts de poder adquisitiu, el salari més freqüent –que és el que més probabilitats estadísticament tindria de sortir si algú pregunta a una persona pel carrer– ha guanyat una mica de poder de compra. 

El 2020 era de 1.320 euros bruts al mes (en 14 pagues), mentre que quan va esclatar la bombolla immobiliària era de 1.107 euros bruts al mes (en 14 pagues). És a dir, ha pujat en termes absoluts 213 euros i percentualment, en termes de poder adquisitiu –descomptant la inflació–, ha pujat 3,8 punts. És a dir, aquest treballador corrent avui és 42 euros més ric que el 2008. Això s’explica perquè els salaris més baixos han pujat més durant aquell temps que els mitjans i alts, un augment al qual han contribuït els recents increments del salari mínim interprofessional (SMI). Era de 600 euros (en 14 pagues) el 2008 i de 950 euros el 2020. 

Els cambrers, els més mal parats

Un dels sectors que actualment més s’estan queixant de la falta de mà d’obra és l’hostaleria. Des de la patronal CEOE consideren que és simplista reduir l’explicació de l’alt nombre de vacants als baixos sous. No obstant, l’enquesta d’estructura salarial revela que entre les dues últimes crisis, els sous en l’hostaleria amb prou feines han pujat l’1,2%.

El 2020, un professional de l’hostaleria cobrava 1.009 euros bruts al mes (en 14 pagues), mentre que el 2008 el seu sou era de 997 euros. Un increment de 12 euros en 12 anys que, descomptada la inflació, porta a una pèrdua de poder de compra de 147,5 euros bruts al mes o 2.065 euros bruts a l’any.

Notícies relacionades

¿Com t’afecta que no hi hagi acord de pujada salarial el 2022 entre la patronal i els sindicats?

Submer obre la nova era dels centres de dades

En altres gremis hi ha hagut pèrdua de poder adquisitiu, però més tènue. És el cas de la construcció, on després que esclatés la bombolla es van destruir centenars de milers de llocs de treball i els sous es van moderar. Aquests treballadors cobraven el 2008 una mitjana de 1.479,1 euros bruts al mes (en 14 pagues) i dotze anys després cobraven 1.650,3 euros bruts. Restada la inflació, han perdut poder de compra. Concretament, els salaris són 56 euros bruts més baixos al mes (o 790 euros bruts a l’any).

A l’altre costat de la balança, hi ha professions que sí que han guanyat poder de compra entre una crisi i l’altra. És el cas de l’educació, on el sou mitjà el 2008 era de 1.491 euros bruts al mes (en 14 pagues) i el 2020 ascendia a 1.934 euros bruts. És a dir, en 12 anys han guanyat, de mitjana, 203 euros bruts al mes o 2.851 euros bruts a l’any de poder de compra. Altres gremis on les condicions laborals són millors són la indústria extractiva (+13,3 punts), subministrament d’aigua (+7,4 punts) i l’administració pública (+5,1 punts).