El turisme s’enlaira amb turbulències

Benidorm és el gran estendard turístic del País Valencià en general i de la Costa Blanca en particular i afronta l’estiu amb unes previsions d’activitat molt elevades, tot i que encara no arriba a les xifres que de 2019, abans que irrompés la pandèmia del coronavirus. Les 41.000 places hoteleres i les 35.000 d’apartaments i càmpings registraran, d’entrada, una ocupació del 87% al juliol, del 94% a l’agost i del 92% al setembre, tot i que d’una manera irregular. Segons la secretària general de la patronal hotelera i turística del País Valencià Hosbec, Nuria Montes, «hi ha establiments que estan igual o millor que el 2019, mentre que d’altres es troben per sota, a causa que encara persisteixen factors d’inestabilitat».

Un dels principals problemes als quals s’enfronta Benidorm aquesta campanya, tenint en compte la seva alta dependència del turisme britànic (un 47% del total), són les cancel·lacions de vols que s’estan registrant al Regne Unit a causa de la falta de personal que pateixen companyies aèries i aeroports, una manca que s’ha traduït aquest juny en cinc punts menys d’ocupació. Amb tot, es confia en la resposta del mercat nacional, que genera el 42% de l’activitat i que, igual que l’any passat, continua apostant per passar majoritàriament les vacances a Espanya a causa de la incertesa econòmica.

L’altre factor que preocupa és el fort repunt dels costos en matèria d’electricitat, aliments i personal. «El gran repte al qual s’enfronta el sector –emfatitza Montes– és l’ajust d’aquests increments. Qui no el calculi bé, es pot trobar que està dilapidant els seus marges».

Així ho confirma Federico Fuster, CEO d’Hotels GF, amb un miler de llits a Benidorm, que assenyala que «no crec que arribem a les xifres d’ocupació de 2019, tot i que, si ho aconseguíssim, el que és segur és que encara ens quedaríem lluny en matèria de rendibilitat». En el seu cas, han incrementat preus entre un 4% i un 5%, «però no hi ha comparació amb l’augment del 25% que hem registrat en els nostres costos». Aquest any els clients han reservat amb temps, principalment els estrangers, de manera que han trobat millors ofertes que els d’última hora, per efectes de la inflació.

També estan preocupats a l’Associació d’Apartaments Turístics de la Comunitat Valenciana (Aptur), entitat presidida per Miguel Ángel Sotillos, que parla d’una ocupació mitjana d’entre el 80% i el 85% a Benidorm durant tot l’estiu, uns percentatges semblants als d’abans de la pandèmia. «Serà –destaca– un any raonablement bo, sobretot si es té en compte d’on venim», tot i que preocupen qüestions com la ruptura de relacions comercials amb Algèria, partint de la base que una part de la clientela procedeix d’aquest país. També posa especial èmfasi en els costos de l’electricitat, «perquè els nostres preus són pràcticament els mateixos i les factures comencen a ser insostenibles».

Els bars i restaurants, per la seva banda, estan encantats amb el nivell d’activitat que estan registrant les últimes setmanes i el que esperen per a tota la campanya d’estiu, tot i que podrien ser encara millors si no haguessin topat amb tantes dificultats per contractar treballadors. I és que la pandèmia va propiciar que, en ple flagell de les restriccions, molts cambrers busquessin feina en altres sectors i no hagin tornat a l’hostaleria. Segons el president de l’Associació d’Hostaleria de Benidorm, Álex Fratini, «alguns establiments han de tancar un dia a la setmana o faran algun torn menys».

Respecte a la resta de la Costa Blanca, malgrat la incertesa, les previsions d’Hosbec apunten que fins i tot es podrien superar les dades d’ocupació del 2019 gràcies en gran part al turisme nacional.

Mallorca Tornar a desbordar-se de visitants, amb el luxe a l’alça

La connectivitat aèria és la clau perquè Mallorca arribi a l’estiu a la reactivació total. N’hi ha prou amb fixar-se que el cap de setmana passat l’aeroport de Palma va sobrepassar els mil vols diaris: Son Sant Joan va ocupar dissabte el sisè lloc a nivell europeu, segons les dades d’Eurocontrol, per darrere de Londres–Heathrow. L’illa i l’arxipèlag es desborden de bones previsions i s’espera arribar a les xifres rècord de la precrisi. 

Les aerolínies han programat un 10,6% més de places aèries a les Balears que en la temporada 2019, segons l’Associació de Línies Aèries (ALA). Als països emissors tradicionals, Alemanya i el Regne Unit, se suma l’impuls que rebrà el turisme nord-americà: aquest mes American Airlines ha estrenat una ruta directa entre Nova York i Palma. Tot i que la tornada en massa dels britànics com a ciutadans extracomunitaris també s’ha traduït en cues en els controls de fronteres en moments puntuals, segons Aena, per la falta d’efectius, denuncien els sindicats policials.

El segment de luxe, coneixedor del mercat americà, es frega les mans per l’oportunitat que suposa connectar Mallorca amb la Gran Poma, que porta un turista d’alt poder adquisitiu. La Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) dona compte de com puja l’ocupació. Per al maig va estimar que oscil·laria entorn del 75%, per sobre de 2019. El problema que estan afrontant, com en altres ciutats espanyoles, és la dificultat per contractar personal per la fuga a altres sectors, pels dos anys de crisi i per un «problema endèmic» del sector, segons la FEHM. Per la seva banda, el lloguer de vacances també preveu un ple gairebé total i les vivendes unifamiliars són les preferides dels visitants.

Plena ocupació

Mentrestant, les Balears s’acosta a la plena ocupació. El Govern de Francina Armengol registra un creixement «sense precedents». La xifra d’aturats en la comunitat, poc més de 36.000, és la més baixa que s’ha registrat des de 2007. Els empresaris hotelers confirmen que els preus continuen afavorint-los, si bé, com a la resta de sectors, els preocupa l’increment del cost dels subministraments i el seu efecte en l’alimentació: la cistella de la compra d’un hotel de quatre estrelles ha pujat un 15% i en el de cinc estrelles, gairebé un 20%, assenyala Javier Muñoz, director d’Operacions EMEA (Europa, Pròxim Orient i Àfrica, per les seves sigles en anglès) d’Iberostar, una despesa que els implicarà una lleugera pèrdua de rendibilitat.

Distribuïdors i restauradors també acusen la creixent escassetat per aconseguir alguns aliments com formatges, mantega, salmó, bacallà i certes marques de begudes alcohòliques per problemes de subministrament d’Àsia, la guerra d’Ucraïna i les dificultats amb el transport.

Tanmateix, les Balears segueixen sent terra de contrastos. El trànsit de jets privats no para de pujar, sobretot a Mallorca i Eivissa, de manera que creix el segment de visitants més exclusius. L’any passat, l’aeroport de Palma va registrar més de 16.300 operacions, un 55% més que el 2019. De gener a abril ha crescut un 83%, segons dades d’Aena. Al maig s’ha viscut «una sensació d’estiu», reconeix Jesús Cuartero, president d’Essentially Mallorca, que reuneix l’oferta de luxe de l’illa. Però el turisme de borratxera ja s’ha fet present: un britànic va caure al buit el 12 de maig des del balcó del seu hotel a Magaluf. Va ser qui va inaugurar la temporada del ‘balconing’.

Canàries Un estiu com els d’abans del malson

Canàries confia que l’estiu, i aquesta vegada de veritat, marqui el final de la crisi turística. I en una regió on fins al 35% del PIB depèn directament del turisme, això significa tant com el final de la crisi econòmica. Tot i que en el sector es neguen a llançar les campanes al vol i no volen passar-se de frenada en els pronòstics, l’arxipèlag està en condicions de millorar les xifres de l’última temporada estival prepandèmia, la de 2019. L’evolució del negoci des de començament d’any alimenta l’optimisme. De fet, les illes són l’únic destí turístic espanyol que ja rep més visitants estrangers que abans de la covid. Així va ocórrer a l’abril, quan 1,11 milions de turistes forans van disfrutar a les Canàries d’uns dies de vacances.

Aquests 1,11 milions d’anglesos, alemanys, francesos i neerlandesos són 5.000 més dels que van volar a l’arxipèlag l’abril de 2019. I uns 7.000 més que l’abril de 2018. Més encara: són la segona xifra més elevada de la història, només per darrere dels 1,25 milions d’estrangers que van rebre les illes l’abril de 2017. Les altres comunitats autònomes que competeixen amb l’arxipèlag canari per guanyar-se la fidelitat dels forans encara no han aconseguit recuperar el volum de turistes que acollien abans de la crisi.

Amb tot, hi ha un paràmetre fins i tot més revelador que el de les arribades: la facturació. Sobretot en unes illes on s’han imposat prioritzar la qualitat sobre la quantitat. En altres paraules: anteposar la riquesa que generen els turistes abans que el nombre de visitants. Sempre serà millor que un destí rebi un visitant que es gasti 10.000 euros que no pas deu que en desemborsin 500 cada un. 

1.481 milions de despesa

Doncs bé, aquests 1,11 milions d’estrangers comptabilitzats a l’abril, l’últim mes del qual hi ha dades oficials, es van gastar la barbaritat de 1.481 milions d’euros. I el terme barbaritat no és una exageració. Ni de bon tros. Mai abans els turistes estrangers havien generat una facturació tan alta en el quart mes d’any. El 2019, sense anar més lluny, el desemborsament no va arribar als 1.387 milions.

A més, en sintonia amb aquesta premissa de prioritzar la qualitat sobre la quantitat, aquest nou màxim de facturació en un mes d’abril no obeeix exclusivament al considerable nombre de turistes, sinó sobretot a l’increment de la despesa. Cadascun d’aquests 1,11 milions d’estrangers va desemborsar en el viatge i durant la seva estada una mitjana de 1.334 euros. L’abril de 2019 van ser 1.254 euros. I la suma va ser encara més baixa els abrils de 2018 (1.174 euros), 2017 (1.074 euros) i 2016 (1.054).

En el primer quadrimestre de l’any, els visitants estrangers van desemborsar durant les seves vacances a les Canàries 5.700 milions d’euros. La mitjana en el mateix període dels quatre exercicis immediatament anteriors a la irrupció del coronavirus (2016-2019) és de 5.628 milions. De manera que, tot i que aquests 5.700 milions encara estan per sota dels 6.041 del primer quadrimestre de 2019 –que en això va ser extraordinari–, no és menys cert que, en sentit estricte, la primera indústria regional ja ha tornat als nivells de facturació precovid.

En aquest escenari, les aerolínies tenen programades 361.574 places més que el 2019 per viatjar a les illes en els mesos de juliol, agost i setembre, amb la previsible alta demanda de britànics i peninsulars com a esperó. Els hotelers, per la seva banda, compten que arribaran a nivells d’ocupació molt similars als de l’últim estiu prepandèmia. 

Tot està preparat, per tant, per despertar al final del malson, si bé per a la plena recuperació caldrà esperar una mica més, ja que les pèrdues acumulades en els dos últims anys no es compensen, ni de lluny, amb un sol estiu. De fet, la temporada alta turística a les illes Canàries és la hivernal, entre els mesos d’octubre i març, quan l’arxipèlag es converteix en líder indiscutible a Europa.

Catalunya Arribar a xifres prepandèmia

El sector turístic català espera arribar a xifres prepandèmiques de negoci i de visitants aquest estiu. La Setmana Santa i els caps de setmana han servit d’indicador del que pot ser un estiu en què la compra de viatges a l’estranger es recupera, però sobretot augmenta, l’arribada de visitants d’altres països i de la resta d’Espanya. El cartell de complet i preus alts serà la tònica general, amb previsió de ple a les platges i la muntanya i el colofó d’aeroports congestionats.

El departament d’Empresa i Treball del Govern de Catalunya, responsable de l’àrea de turisme, assegura que les perspectives «són positives i, si no passa res, esperem un estiu actiu i bo, la primera campanya en què ens acostarem a xifres prepandèmiques». Reconeixen que, després de parlar amb operadors turístics, la tendència és que han augmentat les reserves d’última hora i que la planificació d’anys anteriors no ha tornat. Sí que es percep més arribada de turistes nord-americans i de la resta d’Europa.

Berta Cabré, presidenta de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona, assegura que durant aquest pont de Sant Joan a la Costa Daurada i a les Terres de l’Ebre hi ha dies puntuals en què se superarà el 90% d’ocupació. «Esperem poder allargar la temporada. Ho necessitem. A veure si a finals d’any aconseguim arribar a les dades de pernoctacions prepandèmia. Ens va costar bastant arrencar l’any, ja que encara hi havia moltes restriccions de mobilitat. A més, trobarem a faltar el mercat rus, molt important per a la Costa Daurada.»

Igualar o superar el 2019

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Un 60% de les agències de viatge de la patronal Acave esperen aquest estiu igualar o superar el volum de reserves de la temporada estival de 2019. Segons dades de l’agència de viatges ‘online’ eDreams-Odigeo, el destí preferit dels catalans per a aquest estiu són les illes Balears. Encapçala la llista Palma de Mallorca, seguida de Menorca, Eivissa, Roma i París. Les estades d’entre tres i quatre dies suposen una tercera part de les reserves. En destinacions per país, el rànquing de reserves dels catalans l’encapçalen Espanya, Itàlia, Portugal i França. Segons eDreams, la tendència turística més destacable aquest any és que es tornen a triar destins internacionals després de dos anys dominats pel turisme domèstic. Les ciutats europees tenen un lloc destacat en les preferències. De les 10 ciutats més reservades a eDreams, quatre són fora d’Espanya.

Les dades de la consultora Tecnitasa indiquen que la costa catalana és la que registra increments més alts dels lloguers. Els preus dels lloguers en primera línia de platja han pujat aquest any a Tarragona el 15,2%, on destaca la platja de Salou (1.370 euros per setmana de mitjana). A Girona la pujada ha sigut aquest any del 12,6% (1.500 euros la setmana un apartament de 50 metres quadrats a Cadaqués). El més econòmic, segons l’informe de Tecnitasa, es troba a Blanes (700 euros la setmana). L’increment a la costa de Barcelona ha sigut del 9,5% (Sitges, 80 metres quadrats per 1.600 euros la setmana).