La inflació es desboca fins al 10,2%, la taxa més alta en 37 anys

La inflació ha tornat a donar al juny una pèssima notícia. Aquest mes, l’índex de preus de consum (IPC) ha pujat l’1,8% respecte al mes de maig, cosa que eleva la taxa anual de la inflació, fins al 10,2%, un punt i mig per sobre de la registrada el mes anterior, segons l’indicador avançat de l’IPC publicat aquest dimecres per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Es tracta de la taxa més alta en 37 anys, des de l’abril del 1985. Tampoc no s’havia produït una pujada mensual tan alta com l’actual, de l’1,8%, des del gener del 1985.

En contra del que esperava el Govern, la inflació ha trencat el sostre més recent del març, quan va arribar al 9,8% propulsada per la guerra d’Ucraïna, i ha entrat al territori dels dos dígits, una cosa que no succeïa des de la passada dècada dels vuitanta.

Aquesta evolució es deu, principalment, a la pujada dels preus dels carburants, més marcada aquest mes que el juny del 2021, i dels aliments i begudes no alcohòliques, en comparació amb l’estabilitat registrada l’any anterior. També hi influeix l’increment dels preus dels hotels, cafès i restaurants, superior al de l’any passat, segons l’avanç proporcionat per l’INE.

La inflació subjacent, la que exclou els preus més volàtils d’aliments no elaborats i energia, s’ha disparat sis dècimes, fins al 5,5%. En cas de confirmar-se, seria la més alta des de l’agost del 1993. 

En contra del que s’esperava, la pujada de l’electricitat i dels carburants tornen a estar darrere del nou impuls que ha agafat la inflació el mes de juny. L’entrada en vigor, el 15 de juny, del preu màxim del gas que s’utilitza en la generació elèctrica, no ha servit per torçar a la baixa la corba dels preus en un context en què l’onada de calor de mitjans de mes va disparar el consum d’energia i el seu preu. El Govern insisteix, en tot cas, que sense aquesta i altres mesures adoptades fins ara la taxa d’inflació seria encara més elevada. El president Pedro Sánchez va dir dissabte passat que, d’una altra manera, la inflació se situaria 3,5 punts per sobre.

Després de fer-se pública la dada d’inflació del juny, el president del Govern, en declaracions a la cadena SER, ha afirmat que la pujada de l’IPC «demostra la gravetat de la situació de l’economia europea i espanyola», la «idoneïtat» de les mesures posades en marxa per l’Executiu per pal·liar l’impacte dels preus en les butxaques dels ciutadans i la necessitat de reformar el mercat elèctric a Europa.

Notícies relacionades

El Govern rebaixa al 50% els abonaments de transport estatals i un 30% els autonòmics i locals

Submer obre la nova era dels centres de dades

Sánchez ha reconegut que, en el sopar celebrat ahir al Palau Reial en el marc de la cimera de l’OTAN, «un dels motius principals de conversa» va ser l’evolució dels preus «a tots els països europeus i també als que no són europeus». El president ha remarcat que la inflació s’està veient afectada pels talls recents de subministrament de gas per part de Rússia als països europeus, cosa que està tenint la seva translació als costos energètics i als aliments.

La dada de la inflació del juny es coneix dos dies després d’haver-se produït la dimissió del president de l’INE, Juan Manuel Rodríguez de Poo, enmig de desavinences amb el Govern per les estimacions de l’organisme sobre l’evolució recent del PIB i de l’IPC. Malgrat haver-se proposat incorporar als seus càlculs l’evolució dels preus de l’electricitat en el mercat liberalitzat, l’organisme encara no ha aconseguit incorporar-ho a la seva metodologia i tan sols té en compte el mercat regulat, en què la factura ha pujat amb més intensitat. En el Govern hi ha el convenciment que haver incorporat en el càlcul el mercat liberalitzat hauria donat com a resultat taxes d’inflació una mica menys elevades.