Una de cada quatre pimes rescatades pel fons de Cofides és catalana

El fons de rescat gestionat per Cofides, dependent del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, per rescatar empreses mitjanes i petites perjudicades per la pandèmia de coronavirus ha finalitzat els seus onze mesos de vigència amb una inversió de 779 milions d’euros, el 80% de la dotació inicial de 1.000 milions d’euros, destinada a «salvar» un total de 89 companyies i 37.000 llocs de treball. I una de cada quatre (per tant, 22) d’aquestes empreses és catalana. És la regió que més ajudes ha rebut –270 milions d’euros–, per davant d’altres comunitats com el País Basc (amb 129 milions en 15 operacions) i Madrid (amb 111 milions d’euros en 12 operacions).

Les últimes companyies catalanes a rebre l’autorització de Cofides al rescat van ser Autocars Canals (3 milions) i Societat Anònima Reverté Productos Minerales (7 milions), la setmana passada. Però a aquestes dues cal afegir-ne d’altres, com Editorial Vicens Vives (16,2 milions), la companyia de fabricació de plàstics Witte i Solá (3,3 milions), l’empresa de restauració Catering Arcasa (8 milions), la companyia de serveis esportius Llop Gestió Esportiva (4 milions), la companyia especialitzada en arquitectura tèxtil IASO (3,5 milions d’euros), la constructora Ferrallas Piera (4,15 milions), la companyia especialitzada en disseny i confecció tèxtil Hallotex (4 milions), el grup de restaurants Lurra Itsasoa (4,3 milions) i l’hotelera Guitart Hotels (4,5 milions).

«El fons de recapitalització de Cofides ha sigut clau per a les empreses amb una capitalització mitjana que serien viables a llarg termini però tenien compromesa la seva solvència en el curt o mig termini com a conseqüència de la covid-19», ha explicat la secretària d’Estat de Comerç, Xiana Méndez, en la presentació de les dades. Aquest fons es va crear el març del 2021 (tot i que ha començat a funcionar el 30 de juny d’aquest any) per servir de complement d’altres mecanismes públics com la línia d’avals de l’ICO i el fons destinat a empreses estratègiques de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), però amb el focus posat en empreses amb vendes entre 10 i 400 milions abans de la pandèmia i una necessitat de finançament d’entre 2,5 i 25 milions d’euros que s’hagin vist «greument» afectades per la pandèmia.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Si bé van sol·licitar ajudes pel doble dels diners finalment aprovats. En concret, Cofides va rebre 143 sol·licituds a les quals va destinar 1.356 milions d’euros, però finalment se’n van aprovar només 89 (pel total de 779 milions). Pel camí s’han quedat «operacions no elegibles perquè no complien els criteris normatius o que no han passat anàlisis de riscos», però també d’altres que «s’han recuperat ràpidament i que han desistit de les seves sol·licituds», ha explicat el director general de Cofides, Rodrigo Madrazo. A més, la quantia de 779 milions ha sigut ajustada durant el període d’anàlisi dels «rescats», ja que, en un inici, la suma total de les sol·licituds aprovades ascendia a 920 milions d’euros.

Per sectors, la majoria de les ajudes van anar a parar al sector industrial (un 43% del total amb 336 milions d’euros), un sector a priori menys afectat pel coronavirus peròque s’està recuperant més lentament perquè està «perjudicada per la crisi de les cadenes internacionals i l’alça de les matèries primeres», segons ha apuntat Madrazo. Just el contrari del que ha passat amb el sector turístic (el segon que més ajudes va rebre al sumar el 25% del total, amb 192 milions), que el 2020 va ser el més afectat però que es recupera de forma més ràpida, segons Madrazo. Per la seva banda, el 75% de les ajudes han sigut en forma de préstecs participatius, mentre que el 25% són préstecs ordinaris. «El fons pretén recapitalitzar i millorar la solvència de les empreses, per això els préstecs participatius poden computar com a recursos propis en determinats supòsits», ha afegit Madrazo. El període màxim per a aquestes inversions serà fins al desembre del 2028.