Amec advoca per la indústria anticipativa per afrontar la crisi

La situació econòmica actual marcada per les incerteses obliga les empreses a buscar estratègies més arriscades per consolidar la seva posició al mercat. El Fòrum Amec, l’organització empresarial que agrupa empreses internacionalitzades, que es va celebrar aquest dimecres a la seu de l’IESE de Barcelona, va servir per consolidar el terme ‘indústria anticipativa’ com a clau per abordar els pròxims anys.

Al marge de l’originalitat lingüística, l’anticipació en la gestió s’ha convertit en moments d’incertesa més necessària que mai. És Amec una organització amiga de baptismes de fets i capacitat analítica sobrada com a conseqüència de l’amalgama variada d’empreses que integren aquesta associació. I l’entorn VUCA (volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat) del qual es va escriure molt en els últims tres anys està sent reemplaçat pel culte a la ‘indústria anticipativa’ i aprofitant l’onada de les tendències.

La interpretació en economia real de l’entelèquia de Wall Street (la clau està a saber que passarà) defensa que les empreses tenen cada vegada més dades al seu abast i capacitat per al tractament d’ells, per la qual cosa és possible aventurar tendències abans que el veí menys informat. I la tendència de la sostenibilitat la van veure moltes empreses abans que fos moda. És el que defineix el president d’Amec, Pere Relats, com a necessitat d’una «actuació tàctica», tenir capacitat d’anticipació i prospectiva.

El cas de LC Paper

Entre els socis d’Amec, caracteritzats per la seva capacitat exportadora, la innovació i les mostres d’exemple en anticipació abunden. Una d’aquestes empreses avantatjades va triomfar aquest dimecres davant l’auditori del Fòrum Amec amb l’exposició de les seves estratègies. La modesta LC Paper és una pime de substància i tradició, amb 140 anys d’història, empresa familiar amb cinc generacions a sobre. Pau Vila, jove i àmpliament preparat, va embadalir l’audiència explicant com una empresa amb 60 milions de facturació i 120 empleats és capaç de fer-se amb competència més gran. És l’anticipació la clau de la subsistència d’aquesta empresa catalana, de la il·lustre zona empresarial de la Garrotxa, i dedicada al complex món de la producció de paper tissú (paper higiènic) i d’aquestes útils bosses per al pa.

Notícies relacionades

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

Govern i Generalitat celebren el "renaixement" d’Ebro a Barcelona

Vila va explicar que la clau del seu negoci va ser avançar-se als temps i combatre les debilitats del sector (el paper és ‘commodity’, es ven per preu més que per diferenciació) amb arguments que d’altres no van valorar en el seu moment. LC Paper va afrontar des de principis dels anys 90 el futur amb el convenciment que el futur seria sostenible o no seria. La diferenciació vindria del respecte al medi ambient. Amb la instal·lació d’una planta de cogeneració el 1993, una planta de biomassa, i font energètica fotovoltaica quan encara no hi havia una normativa clara... Deixar-se de paper higiènic de colors i apostar pel paper d’una capa i els rotllos individuals i millorar les fonts energètiques de la fàbrica. «Anticipar tecnologies comporta dificultats d’adaptació regulatòria», destaca Vila. Al final, tots aquests atributs es van consolidar juntament amb el perfil de l’empresa i va ser superat el «moment pànic» en el qual perillen els resultats a curt termini. 

El director general d’Amec, Joan Tristany, considera que l’exemple de TC Paper ha de ser tendència en temps postpandèmia, de crisi de subministraments, guerra d’Ucraïna, alça de tipus i disparada inflació. «En un món pla, anticipar-se perd importància estratègica. És en aquests moments quan assumir riscos val la pena», opina Tristany. Reconeix que les incerteses prevalen i que és una incògnita saber si la inflació es traspassarà als salaris i en quina mesura. Però afegeix que la situació ha de tendir a millorar a final d’any, que no s’ha de pensar en apocalipsi. «El 2021 va ser un bon any per a les empreses, ara cal buscar consistència en els subministraments i analitzar els elements que permetin anticipar al futur». Sobre la paritat de l’euro i el dòlar Tristany defensa que és conjuntural davant la rapidesa en la pujada de tipus d’interès als EUA i que tendirà a moderar-se de cara a final d’any. Donat que les operacions de compravenda internacionals inclouen clàusules de desviació de costos, la millor posició exportadora de les empreses espanyoles tampoc hauria de portar a eufòries. Però qui s’anticipi i encerti, portarà avantatge.