La inflació s’acarnissa amb els més pobres

L’escalada de la inflació com a conseqüència del conflicte a Ucraïna i la pandèmia s’acarnissa especialment amb els més pobres. Segons l’última anàlisi de l’oenagé Oxfam Intermón, titulada ‘La desigualtat no se’n va de vacances’, la inflació «redueix el poder adquisitiu de les llars més pobres un 30% més que la dels més rics».

Després d’una taxa del nivell general de preus del 10,2% al juny, el nivell més elevat en 37 anys i una enquesta de condicions de vida que indica que la població en risc de pobresa o exclusió social va augmentar el 27,8% el primer any de pandèmia –la xifra més elevada en 5 anys–, l’índex de preus de consum (IPC) cau com una galleda d’aigua freda sobre els més vulnerables.

I alguns sectors, com el financer, el farmacèutic, l’energètic i l’alimentari disparen els seus guanys, segons l’informe. L’oenagé assegura que «els ingressos de les quatre energètiques més grans del país van créixer el 34% entre el 2020 i el 2021». I afegeix: «Només les centrals hidroelèctriques i nuclears haurien generat entre març del 2021 i març del 2022 més de 6.500 milions de beneficis extraordinaris».

Segons aquesta organització, les dades demostren que «la inflació sí que hi entén de classes, i castiga els uns més que els altres, ja que la vida és més cara per a les persones que menys recursos tenen», segons Ernesto García, coordinador de Recuperació Justa a Espanya de l’oenagé. «La diferent composició de la cistella de la compra i el fort augment de preus de béns essencials com l’energia perjudica especialment les llars de col·lectius més vulnerables», afegeixen. A les llars de menys poder adquisitiu «avui és un 14% més car mantenir el mateix patró de consum que abans de la pandèmia. Mentre que a les llars més acabalades, el preu de la cistella de la compra també ha augmentat, però un 11%».

Pel que fa a l’alça de l’energia i el seu impacte, Oxfam Intermón estima que, només en el primer trimestre del 2022, el 35% dels ingressos d’aquestes llars han anat destinats al pagament d’energia. També afecta moltes llars de classe mitjana-baixa, on gairebé un 4%, és a dir, 75.019, han destinat més del 50% dels seus ingressos a fer front a aquesta partida.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Abans de la pujada de preus, gairebé la meitat de les llars podien estalviar i, després de la pujada de preus, s’estima que només tres de cada deu ho poden fer. S’observa que mantenint la mateixa cistella de la compra, la capacitat d’estalvi empitjora 3,5 vegades més entre les llars més pobres.

Oxfam Intermón assegura que les mesures del Govern serveixen «per evitar el pitjor, però no són suficients». Per això aconsellen actuar sobre els impostos sobre els beneficis extraordinaris, reforçar l’ingrés mínim vital (IMV) o el suport als autònoms, pimes i empreses incentivant la transició energètica. També defensen a mitjà termini polítiques de protecció social, així com mesures enfocades al mercat de treball i el suport al teixit productiu, la cura dels fills i garantir polítiques de protecció i suport a les persones refugiades, entre d’altres.