De bolquers a cotxes, altres grans càrtels destapats per la CNMC

El 2015, el regulador va imposar una multa de 171 milions d’euros a 21 fabricants d’automòbils i a dues consultores per intercanviar informació comercial sensible des del febrer del 2006 fins a l’agost del 2013. Aquesta informació incloïa gairebé totes les activitats realitzades per la xarxa de distribució i postvenda de les companyies: venda de vehicles nous i utilitzats, prestació de serveis de taller, reparació, manteniment i venda de peces de recanvis oficials i van fer que disminuís la competència entre els diferents fabricants de cotxes. Això es va traduir per al consumidor final en «menors descomptes, polítiques comercials menys agressives per part de les marques i un menor esforç per distingir-se de les altres empreses amb uns serveis de més qualitat». L’intercanvi d’informació es va emmarcar en tres àrees: gestió empresarial, postvenda i màrqueting. I per fer-se una idea del domini, entre les marques participants sumaven el 91% de la distribució d’automòbils a Espanya, «incloent-hi la gairebé totalitat de marques denominades generalistes i alguna de les denominades prèmium». La investigació es va iniciar després de la sol·licitud de clemència presentada per SEAT, fet que va eximir la matriu i les empreses que formen part del grup (Volkswagen Audi Espanya i Porsche Ibérica) de la multa. Les empreses multades van ser: Citroën España, B&M, BMW, Chevrolet, Chrysler, Fiat, Ford, General Motors, Honda, Hyundai, Kia, Mazda, Mercedes Benz, Nissan Iberia, Peugeot, Renault, Snap-on Business Solutions (consultora), Toyota España, Urban Science España (consultora) i Volvo Car España. La multa es va reduir al final a 131 milions d’euros.

El 2016, la CNMC va sancionar amb un total de 128 milions d’euros set empreses de bolquers per a adults –Arbora & Ausonia (succeïda per Procter & Gamble España, S.A.), Laboratoris Indas, SCA Hygiene Products, Laboratoris Hartmann, Ontex ID; Barna Import Médica; Tèxtil Planas Oliveras i Cotons del Bages– i la Federació Espanyola de Fabricants (FENIN) per fixar els preus dels absorbents finançats per la Seguretat Social que es compren a les farmàcies per a pacients no hospitalitzats «des d’almenys el 1996 fins al gener del 2014». La incontinència urinària greu és per la seva gravetat, freqüència i repercussió un problema que afecta prop de 2,5 milions de persones i té importants conseqüències per a la salut i la qualitat de vida de persones d’edat avançada i amb discapacitat. Aquests bolquers es podien adquirir en farmàcies amb recepta i el seu pagament era assumit en part per l’usuari final, ja que la resta la reemborsa l’Administració. De nou, en aquest cas, la quota de mercat de les infractores era enorme, i superava el 95%. Va ser la primera vegada des de la seva creació (2013) que la CNMC va sancionar directius de les empreses fabricants i de l’associació sectorial. Pel programa de clemència es va eximir A&A, Procter & Gamble i la seva matriu P&G, així com el directiu d’A&A del pagament de la multa, cosa que la va reduir a la meitat al ser aquesta la companyia més afectada per la sanció (68 milions). A més, el Tribunal Suprem va anul·lar posteriorment la multa sobre les directives de FENIN. Al final la multa es va reduir a 59 milions d’euros.

L’any passat la CNMC va multar amb 127 milions d’euros Alstom, Bombardier, Cafs, Cobra, Nokia, Siemens Rail, Siemens S.A. i Thales, i deu dels seus directius per repartir-se de forma fraudulenta almenys 82 licitacions del Ministeri de Foment, del Gestor d’Infraestructures Ferroviàries (GIF) i, posteriorment, d’Adif, entre el 2002 i el 2017 per a la construcció, execució d’obres, subministrament, instal·lació, posada en servei i manteniment de les instal·lacions de seguretat i comunicacions de la xarxa ferroviària de l’AVE i de la convencional. Aquest tipus d’instal·lacions són essencials per controlar i gestionar el trànsit ferroviari, les comunicacions i la protecció a la xarxa de l’AVE (alta velocitat) i de les línies convencionals (mitjana distància i voltants) de la xarxa ferroviària espanyola. Les pràctiques d’aquest càrtel han sigut especialment nocives, segons exposava la CNMC, ja que, en alguns casos, els efectes del frau es prolonguen fins al 2040 pel període de vigència d’algunes de les licitacions repartides i adjudicades a les companyies cartelitzades. Per la informació aportada per Siemens Rail i Siemens S.A., així com el seu directiu es va establir una reducció del 50% per a ells. 

Uns anys abans, el 2019, la CNMC ja va sancionar amb 118 milions d’euros 15 empreses (Cobra, Elecnor, Siemens, Semi, Inabensa, Alstom, Cymi, Isolux, Electren, Comsa, Indra, Neopul, Telice, Eym i Citracc) que es van repartir els concursos públics per a l’electrificació de la xarxa de l’AVE i la xarxa convencional espanyola i els seus equips electromecànics i amb la informació obtinguda llavors es va iniciar l’altre expedient. La CNMC va eximir del pagament de la multa Alstom Transporte, la seva matriu i directius com a sol·licitant de clemència i va reduir en un 45% la multa corresponent a Siemens i la seva matriu (queda en 9,24 milions d’euros). Això va portar la suma final a 102 milions d’euros.

Va ser un dels primers grans càrtels de l’organisme. El 2015, la CNMC va imposar una multa de 98,2 milions d’euros a 39 empreses i tres associacions de gestió de residus i sanejament urbà. Entre les sancionades, hi ha diverses grans empreses (FCC, Cespa, Ferrovial, Urbaser, ACS, Valoriza i Saica), per repartir-se els clients i les licitacions públiques, amb multes conjuntes que superen els 72 milions d’euros, prop del 75% dels 98 milions imposats a un total de 39 empreses. Les empreses van portar a terme una «pràctica concertada global de repartiment del mercat que van integrar en la seva política comercial». En una seqüència de sentències produïdes entre el desembre del 2017 i el febrer del 2018, l’Audiència Nacional va anul·lar les sancions per defectes de forma en el seu plantejament, sense entrar a qüestionar el fons de les conductes denunciades (repartiment de clients i acord de preus i condicions). L’organisme va tornar el 2018 a incoar un nou expedient en el qual corregeix els defectes de forma detectats, però el Tribunal Suprem va tornar a tombar el procés sense multes, segons ‘El Periódico de España’.

El 2018, l’organisme que ara presideix Cani Fernández va multar amb 91 milions d’euros quatre entitats bancàries (Caixabank, Santander, el BBVA i Sabadell) per concertar l’oferta de derivats en condicions diferents de les pactades. Aquests derivats eren utilitzats com a instruments de cobertura del risc de tipus d’interès associat a crèdits sindicats per al finançament de projectes. Segons la investigació de la CNMC, les entitats de crèdit es posaven d’acord abans de realitzar l’oferta al client per fixar unes condicions allunyades de les que s’havien compromès a proporcionar, donant alhora la imatge que cadascú estava consultant les condicions de mercat. Els fets es van investigar arran d’una denúncia presentada per una empresa dedicada a la promoció, construcció i explotació de parcs i infraestructures eòliques. A més, durant la investigació es va tenir accés a la documentació aportada per 22 empreses més, corresponent a 43 operacions de derivats associats a crèdits sindicats contractats entre el 2006 i el 2016 per al finançament de projectes (project finance).