La reforma laboral redueix a la meitat els nous contractes temporals en el turisme

La potent recuperació del turisme està tenint un reflex directe en l’ocupació. El sector, que viu un ‘boom’ de demanda tant de viatgers nacionals com internacionals, va superar ja l’abril passat per primera vegada el nivell d’ocupació que tenia abans de la pandèmia de covid gràcies a l’empenta d’una molt bona Setmana Santa. Una tendència que es va consolidar també el maig.

Les empreses de les diferents branques de l’activitat turística van tancar el mes de maig amb 2,6 milions d’afiliats a la Seguretat Social, cosa que suposa 409.600 treballadors més que fa un any, gairebé 33.000 més que el 2019 precovid i també el nivell més alt de la sèrie històrica en un mes de maig. De fet, més d’un 40% de tota l’ocupació creada tant a l’abril com al maig a Espanya va correspondre al sector turístic.

Els grans grups del turisme treuen pit i presumeixen no només de la creació d’ocupació, també de més estabilitat en aquests nous llocs de treball. Exceltur, el lobby que agrupa una trentena de les companyies més grans del sector (entre les quals, Meliá, NH, Iberia, Globalia, Riu o Amadeus), remarca que la temporalitat dels nous llocs de treball de la indústria turística en els dos últims mesos s’ha reduït a la meitat.

Una estabilitat més gran després de la posada en marxa de la reforma laboral aprovada pel Govern, que redueix els supòsits en què les empreses poden firmar contractes temporals i està provocant que es disparin els contractes indefinits. Segons recull Exceltur en el seu últim informe trimestral, l’abril i el maig del 2019 prepandèmia el 92% dels nous contractes firmats per empreses turístiques van ser temporals, mentre que aquest any aquesta taxa s’ha reduït a la meitat i s’ha situat en el 46%.

«El 54% de tots els nous contractes firmats han sigut indefinits al sector», remarca el ‘lobby’ turístic, molt per sobre que el que ha passat en el conjunt de l’economia espanyola. «A la resta de branques de l’economia, la baixada de temporalitat ha sigut des del 90% del 2019 al 58% d’aquest any», recull l’associació empresarial en el seu estudi de perspectives del sector de cara a l’estiu i per al conjunt del 2022.

Costos salarials

Les grans empreses del sector alerten de l’impacte de l’augment dels costos que suporten, entre els quals també els costos salarials. Des d’Exceltur s’ha vingut alertant també que l’escalada de preus ha derivat també en un 7,5% d’increment dels costos salarials per a les empreses del sector com a efecte dels convenis col·lectius lligats a l’IPC.

«La pressió de la inflació i una potencial indexació en els nous convenis sectorials podria intensificar l’increment dels costos salarials (+7,5% fins a la data, segons els empresaris) que faria notablement malbé la rendibilitat i capacitat de recuperació i reducció de deute de moltes de les empreses turístiques, atès el seu elevat pes en la seva estructura de costos», apunta Exceltur, que en els últims mesos ha demanat a la patronal CEOE i als sindicats un acord per limitar la pujada de salaris.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Paradoxalment, alhora que el sector turístic ha arribat a demanar frenar les pujades de preus, les companyies alerten de les dificultats de trobar personal format. L’aturada d’activitat per la pandèmia en els últims dos anys ha fet que algunes empreses no estiguin podent recuperar part del personal perdut i que s’ha traslladat a altres sectors econòmics.

Un canvi de sector que «no necessàriament es deu que ara aquests treballadors rebin una millor retribució», apunta José Luis Zoreda, vicepresident executiu d’Exceltur, perquè «les condicions laborals en el turisme són manifestament millors que en altres sectors en posicions laborals homologables». L’associació empresarial remarca que els principals problemes per trobar treballadors s’estan produint en destinacions especialitzades en turisme de temporada i que «no es deu als salaris oferts, sinó als preus estratosfèrics a què ha arribat el lloguer de vivenda en aquests llocs».