Com les ‘apps’ transformen els viatges dels joves

L’ànsia d’aventura individual o grupal i els baixos ingressos distingeixen l’ànim d’un col·lectiu que es guia per aplicacions i recomanacions digitals

Moltes ganes de veure món, temps flexible per fer-ho i un poder adquisitiu més baix que en altres edats. Mirant aquests tres pilars, es podria pensar que la realitat del viatger jove actual no és tan diferent del que buscaven els seus pares. No seria un error. La gran diferència, tanmateix, rau en les eines que té al seu abast. Avui, el viatger, tan sols amb uns quants clics al portàtil o a través d’aplicacions a l’‘smartphone’ abans o durant el trajecte, pot triar el destí més econòmic, comparar tarifes aèries i connexions, reservar allotjament basant-se en l’opinió d’altres viatgers i fins i tot saber on guardar l’equipatge unes hores per no carregar-lo per la ciutat.

Aquestes i moltes d’altres són les possibilitats que, malgrat no ser exclusives dels joves en la vintena o dels que acaben de fer els 30, agafen més rellevància en aquest segment, donada la seva aposta pel món tecnològic per a recerques àmplies i, especialment, la necessitat de veure el màxim possible en les seves aventures amb un pressupost més baix. De vegades, molt baix. Perquè, al final, els diners són el factor principal que marca com planteja un jove el seu viatge i trobar la millor oferta de vol entre les diferents aerolínies acaba sent un factor definitiu per decidir on anar.

«Si veus un vol a 20 o 30 euros, l’agafes i després ja vindrà l’hotel i el que et gastes allà». Qui parla és Carlos Montesinos, CEO d’Airhopping, ‘start-up’ que amb una senzilla recerca permet des de viatjar a una ciutat a poder encadenar diverses destinacions turístiques amb els preus més assequibles, tenint la possibilitat, si es col, de reservar-hi també l’allotjament.

Montesinos assegura que el viatger jove, que representa un terç del seu volum de negoci i que de mitjana es gasta uns 250 euros en els seus serveis, «vol anar sumant destinacions al mínim preu»; per això, algunes ciutats com Milà, París i Londres, que són «més econòmiques», són les que es venen més. S’hi suma que, si l’oferta és immillorable i es té prou temps, l’opció d’un viatge amb escales d’unes quantes hores pot ser més atractiva per a un jove a qui no li importarà esperar si el vol directe eleva considerablement els seus costos. Per exemple, volar des de Barcelona a Atenes passant per Zuric.

Varietat en l’allotjament

Però l’estalvi no només en joc en els vols. Alternatives com Omio permeten comparar preus en els mitjans de transport i trobar les millors rutes al preu més baix, una decisió que també es tria abans de buscar allotjament.

A l’ús de plataformes –o agències ‘online’– tan conegudes com Booking i Airbnb per trobar hotels o cases on quedar-se se suma, en la recerca de reduir costos o fins i tot integrar-se més dins la cultura local, la possibilitat d’allotjar-se en hostals compartint habitació –una realitat més econòmica triada sobretot per gent que viatja sola, la majoria joves– o apostar pel ‘couchsurfing’, en què una persona t’ofereix, sense que hagis de pagar res, un lloc per dormir, ja sigui una habitació o un sofà. S’hi afegeixen, a més, les opcions que donen altres ‘apps’ com Workaway, que aparella persones que busquen sostre amb d’altres que ofereixen el seu llit a canvi de treball o voluntariats.

I no només això, sinó que en moltes ocasions la tecnologia i ‘apps’ van més enllà i acompanyen el viatger jove també en el trajecte, bé sigui per trobar, de manera actualitzada, per exemple, els horaris dels autobusos en un país estranger (Moovit); on és el teatre o el banc més pròxim (AroundMe); restaurants per dinar amb descompte (Foodme) o trobar un lloc per deixar la maleta després de sortir de l’allotjament (Nannybag).

Un perfil heterogeni

Notícies relacionades

Tanmateix, pensar en el viatger jove com un perfil homogeni no resulta encertat. Factors com la llunyania i complexitat del viatge, així com també la durada i l’estil de visita, són essencials per dissenyar-lo d’una manera o una altra. Si es vol viatjar a un lloc menys conegut en un altre continent, per exemple, a l’opció de l’elecció pròpia en la plataforma s’afegeix la de ser assessorat per una agència presencial. Així ho explica Eva Blasco, vicepresidenta d’ECTAA (Associació Europea d’Agències de Viatges i Tour Operadors), que apunta que «per viatjar a Madrid no se sol recórrer a una agència presencial, però per anar al Vietnam (que requereix visat, vacunes i una operativitat més complicada de base), sí». En aquest sentit, afegeix Blasco, el que marca l’ús de les agències acaba sent tant el llarg recorregut en el viatge com sobretot «el poder adquisitiu» del viatger. El client més jove acaba sent menys habitual en aquests serveis.

Però els joves també aposten per itineraris més llargs fora del convencional. Algunes alternatives més flexibles, com viatjar per carretera en autocaravana o en una furgoneta camperitzada –habilitada per poder viure-hi–, arriben a cotes d’èxit entre els joves que tenen temps per viatjar i que disposen de més pressupost. I en les seves rutes, les ‘apps’ agafen cada vegada més força, com les que informen sobre el trànsit (Waze), les de consulta de càmpings i àrees de descans (Park4night) i de meteorologia (Meteored). No és l’única cosa. En l’horitzó jove també té molta vitalitat l’Interrail, agafant trens d’un lloc a l’altre, dormint en hostals o cases per veure de forma fàcil i aventurera en diverses setmanes aquest món encara per descobrir. Perquè la ruta és igual, l’èxit és l’experiència.