La falta de personal amenaça amb el caos en el trànsit aeri europeu

El caos registrat les últimes setmanes als aeroports europeus ha afectat immediatament, tot i que només de manera parcial, les principals ciutats italianes. De fet, fins ara, la situació ha afectat majorment els aeròdroms més utilitzats per les aerolínies de baix cost, com el de Bèrgam –que funciona com a ‘hub’ de la ciutat de Milà– i els de les hiperturístiques Venècia, Pisa i Florència. Per contra, l’aeroport de Roma i el principal de Milà han patit el fenomen només marginalment, amb un percentatge limitat de vols cancel·lats (per exemple, dissabte passat només l’1% dels vols que sortien o arribaven a la capital italiana van ser cancel·lats).

La raó d’això és que, durant la pandèmia, «el Govern [italià] va optar per mantenir els empleats en atur tècnic i va assignar al sector uns 800 milions d’euros» per evitar l’acomiadament massiu de personal, segons ha explicat recentment el director de l’Entitat Nacional per a l’Aviació Civil (ENAC), Pierluigi di Palma. 

Encara així, les xifres no són insignificants. En les últimes dues setmanes, centenars de vols d’arribada i sortida d’aeroports italians han patit cancel·lacions, retards i cues infinites. A més, el temor és que aquesta situació empitjori en les pròximes setmanes, ja que hi haurà més viatgers que marxen de vacances. 

En concret, segons una estimació, fins a 141.000 vols cap a o des de ciutats italianes podrien veure’s suspesos o cancel·lats fins al setembre. En aquest escenari preocupen especialment els aeroports de la Toscana, on falten uns 150 treballadors aeroportuaris que no han sigut reintegrats després de l’aturada pandèmica, però també l’aeròdrom de Venècia, on els sindicats han anunciat una vaga de quatre hores el 17 de juliol. IRENE SAVIO / ROMA

Amb l’inici de les vacances escolars d’estiu, alguns aeroports alemanys s’han vist sobrepassats per la quantitat de passatgers i de vols programats des de fa mesos. Els aeroports de Frankfurt, Colònia/Bonn i Düsseldorf han sigut alguns dels més afectats per la cancel·lació de vols i pels retards. Tot i que la situació ha millorat els últims dies, autoritats aeroportuàries i associacions de protecció al consumidor recomanen informar-se bé abans de viatjar i acudir als aeroports molt temps per evitar sorpreses desagradables. 

Les dues raons principals que esgrimeix el sector per explicar aquest caos aeroportuari són l’enorme venda de vols després del final de les restriccions imposades durant pandèmia i la falta de personal laboral als aeroports, en els serveis i les línies aèries. Segons argumenten els sindicats, les empreses implicades van reduir molt personal durant els dos anys de pandèmia per reduir costos. Ara no tenen prou treballadors per fer front al flux de passatgers perquè moltes persones van buscar una feina en altres sectors. La falta de treballadors afecta especialment el personal de terra i les cabines dels avions.

Els sindicats també denuncien que els salaris, comparativament baixos si es tenen en compte la pressió laboral i les condicions, han deixat de ser atractius per a moltes persones que treballaven en el sector abans de la pandèmia. Cal sumar-hi que Alemanya arrossega una crisi demogràfica des de fa anys per la baixa taxa de natalitat que fa cada vegada més complicat cobrir la demanda de treballadors en molts sectors econòmics.

Experts de l’Institut per a Investigació del Mercat Laboral i Professional (AIB, per les seves sigles en alemany) només veuen una solució a curt termini per a aquesta situació: l’augment de la migració per cobrir els llocs desocupats. Per això demanen un reconeixement més senzill i menys burocràtic dels títols acadèmics i professionals estrangers. ANDREU JEREZ / BERLÍN

Bèlgica va inaugurar la temporada d’estiu amb una vaga general el 20 de juny que va paralitzar completament l’aeroport de Brussel·les i que va obligar a suspendre tots els vols previstos aquell dia. Des d’aleshores, les pertorbacions i complicacions no han cessat, tot i que no han sumit en el caos el principal aeroport del país. La vaga de tripulants de cabina i pilots de Brussels Airlines els dies 23, 24 i 25 de juny, que opera des de l’aeroport de la capital belga, va obligar a anul·lar 315 vols i va afectar un total de 40.000 passatgers i la meitat dels previstos aquells tres dies pertanyien al grup Lufthansa.

També s’ha vist afectada per protestes de personal l’aerolínia de baix cost Ryanair, que entre el 24 i el 26 de juny va haver d’anul·lar 127 vols, entre el 30 i 40%, amb sortida o destí a l’aeroport de Charleroi, al sud del país. A priori, aquesta situació es mantindrà durant tot l’estiu, almenys pel que fa a Brussels Airlines, que ha decidit suprimir 675 vols (el 6%) per als mesos de juliol i agost per «alleugerir la càrrega de treball del personal», una cancel·lació que suposa una pèrdua de 10,2 milions d’euros.

Aquestes anul·lacions se sumen als 148 vols que va suspendre fa 10 dies. Si no hi ha noves accions sindicals que compliquin encara més el panorama viatger estival –els sindicats de Brussels Airlines no l’exclouen–, la companyia belga espera rebre 4 milions de passatgers aquest any, que suposen el 74% (5,4 milions) dels passatgers del 2019. SILVIA MARTÍNEZ/ BRUSSEL·LES

La situació als aeroports britànics és absolutament dantesca des de fa més d’un mes, amb cancel·lacions i retards en els vols, cues interminables per passar els controls de seguretat i milers de maletes perdudes per les seves sales. El principal problema és la falta de personal i la dificultat per contractar-ne a causa del Brexit i de la covid. Les companyies aèries i els aeroports culpen el Govern, perquè expliquen que amb la pandèmia van haver de retallar milers de llocs de treball i que la nova política de contractació dificulta el procés per trobar nous treballadors i l’allarga en mesos, quan abans duraven setmanes. Demanen al Govern que flexibilitzi el sistema de contractació de treballadors.

Per la seva banda, el Govern culpa les companyies aèries de reservar més vols dels que poden assumir. El ministre de Transport britànic, Grant Shapps, ha demanat a les aerolínies que deixin de vendre vols que no poden realitzar. El Govern va concedir fa dues setmanes una amnistia sobre les franges horàries als aeroports per permetre que les companyies aèries elaborin programes de vol realistes i puguin evitar cancel·lacions d’última hora davant l’escassetat de personal. Acusaven que el Govern exigia a les companyies aèries que complissin els horaris de vol, dient prèviament que havien de complir amb el 70% de les franges horàries als aeroports o perdre-les.

A tot això se suma el substantiu increment dels viatges després de dos anys de pandèmia. El resultat és que BA ha cancel·lat 1.500 vols aquest juliol i n’han resultat afectats més de 200.000 passatgers, principalment a Gatwick i a Heathrow. Es preveuen més cancel·lacions aquest mes per a British Airways, que ha afirmat que aquest és el moment més complicat de la història de l’aviació. Les cues i els retards es repeteixen en la majoria dels aeroports. A Manchester, la meitat dels vols surten amb retard i les cues per passar la seguretat són interminables. El nou director de l’aeroport ha reconegut que la situació no millorarà durant l’estiu. És més, pot empitjorar quan acabin les escoles el 23 de juliol. A. NIUBÓ / LONDRES

Un moviment de vagues dels treballadors del Charles de Gaulle afecta el funcionament de l’aeroport més important de França. El cap de setmana del 2 i 3 de juliol es van produir les primeres vagues laborals. Van comportar l’anul·lació de gairebé el 20% dels vols d’aquest aeroport, situat al nord de la regió parisenca. Aquesta vaga es va reproduir dimecres passat i també n’hi ha de previstes per a aquest cap de setmana. Els sindicats de treballadors d’ADP ja van advertir que aquestes accions continuaran fins que la direcció accepti les condicions que exigeixen els treballadors.

En concret, protesten perquè consideren insuficient la proposta d’augmentar un 4% el seu sou. Després dels confinaments per la covid-19 i la caiguda del trànsit aeri, els treballadors del Charles de Gaulle van acceptar una rebaixa salarial del 5% i ara els sindicats demanen un increment del 6%. «Des de la crisi de la covid-19, molts dels nostres companys van ser acomiadats i ara a un treballador sol li toca fer la feina d’almenys tres persones», va criticar Anissa Belabas, una reguladora aèria afiliada a la CGT, en declaracions a l’emissora pública France Info.

A més de les protestes al Charles de Gaulle, la situació dels aeroports francesos també es veu afectada per les vagues del personal de bord de Ryanair, que va impulsar una aturada en diversos països europeus, inclosa França. ENRIC BONET / PARÍS