Calviño descarta una recessió i diu que Espanya creixerà amb força el 2022 i 2023

La situació econòmica de l’Eurozona segueix marcada per l’«altíssima incertesa» que provoca la guerra de Rússia a Ucraïna i els possibles talls en el subministrament de gas, que ha portat a un nou escenari «de més inflació i més alta durant més temps», segons ha alertat aquest dilluns la vicepresidenta primera i ministra d’economia, Nadia Calviño, tot i que Espanya afronta la tardor amb unes perspectives de creixement fort i sense temor a una recessió. «Tots els organismes preveuen un creixement fort a Espanya en el curs del 2022 i també un creixement important el 2023. Estem parlant d’unes previsions en l’entorn del 4% aquest any i del 2% l’any vinent», ha explicat a la seva arribada a la reunió de ministres de la zona euro.

Un «creixement fort», segons ha vaticinat Calviño, fins i tot en «un context de tan elevada incertesa com en el que estem vivim de cara a la segona part de l’any sobretot marcat per l’evolució geopolítica i l’atac de Rússia contra Ucraïna». Un context que portarà la Comissió Europea a revisar a la baixa les seves previsions de creixement aquesta setmana, segons ha confirmat el vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis. «El creixement econòmic està sent bastant resistent aquest any. Tot i així, es pot esperar alguna revisió a la baixa i més encara per a l’any vinent perquè hi ha moltes incerteses i riscos. I per desgràcia la inflació continua sorprenent a l’alça», ha anticipat el letó sobre el pròxim quadro macroeconòmic que presentarà el 14 de juliol. 

En tot cas, el Govern espanyol augura una campanya turística aquest estiu molt positiva, amb xifres molt pròximes al «rècord» aconseguit el 2019. «Les dades que tenim de moment apunten a una temporada turística molt positiva. Estem en unes xifres que s’acosten a l’any rècord del 2019. Els nivells de reserves, de viatges, etc., continuen evolucionant de forma molt positiva i tot apunta a una campanya turística molt bona en el cas d’Espanya», ha explicat. Calviño ha recalcant també l’«enorme interès d’inversors internacionals» per invertir en Espanya que ha atribuït a la diversificació de les fonts energètiques, l’alta penetració de les renovables, i a la xarxa de seguretat que cregui el límit al gas.

Situació energètica difícil

«Tots aquests elements fan d’Espanya un dels mercats més interessants per treballar, invertir i establir negocis», ha apuntat. Tot i així, Espanya, igual com la resta de països de l’Eurozona, continua preparant-se per a un eventual tall total en el subministrament d’hidrocarburs russos. «Hem aprovat un segon paquet de mesures i estem preparant un pla de contingència, preparant-nos per a qualsevol eventualitat de cara a la tardor», ha indicat Calviño, que ha destacat que «Espanya parteix d’una posició favorable» gràcies a la diversificació del subministrament i de fonts d’energia, l’alta penetració de renovables, així com l’elevada capacitat d’emmagatzematge tot i que reconeix que cal preparar-se per a una situació «més complicada» de cara a la tardor. 

Calviño ha eludit, no obstant, avançar possibles noves mesures econòmiques per part del Govern en el marc del debat sobre l’estat de la nació. «El que puc garantir és que la política econòmica del Govern que hem portat des del 2018 i les línies principals continuïn marcant la nostra acció i que continuem actuant com hem fet des que ens va colpejar la pandèmia, adoptant mesures eficaces i adequades», ha insistit posant el focus en dos terrenys: contenir l’alça dels preus i garantir un repartiment just del cost de la guerra.

Orientació fiscal el 2023

Precisament, els ministres de l’Eurogrup debaten aquest dilluns quina ha de ser l’orientació fiscal el 2023, un exercici clau per començar a preparar els pressupostos de l’any vinent. Segons la vicepresidenta espanyola, existeix un «clar consens» entre els països de l’Eurozona que els reptes de política econòmica són diferents als que va caldre afrontar durant la pandèmia i que «davant les baixades d’impostos generals o mesures de tall global és necessari adoptar mesures que s’adaptin i que s’orientin al suport als col·lectius i sectors més afectats. I que siguin també coherents amb els nostres objectius de mtjà termini tant de responsabilitat fiscal com l’impuls de la transició energètica», ha defensat Calviño. 

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

«Hem de trobar l’equilibri adequat entre el suport a l’economia, especialment per als més vulnerables en relació amb la crisi energètica i alimentària, i avançar cap a una postura fiscal més prudent, tenint en compte els efectes de la inflació i els efectes de l’enduriment monetari en els costos de finançament del deute sobirà», ha dit Domvrovskis.

«Amb un alt nivell d’inflació i amb una crisi completament diferent, necessitem transformar aquest suport universal en mesures més específiques i temporals. El missatge és diferenciar les polítiques fiscals segons el nivell del deute i concentrar les mesures per fer front a l’emergència energètica en mesures temporals i focalitzades, no tenir mesures universals i perennes per fer front a la crisi energètica perquè això soscavaria la nostra transició climàtica», ha afegit el comissari Paolo Gentiloni.