El Govern recorda el rescat bancari per justificar l’impost al sector

L’ombra del rescat a la banca, iniciat pel Govern de Rodríguez Zapatero i culminat pel de Mariano Rajoy amb la petició d’auxili als socis europeus, torna a planar sobre el sector financer. El Govern central ha recorregut a les ajudes públiques del període 2009-2012 per justificar l’impost «excepcional i temporal» que ha anunciat Pedro Sánchez per a les entitats de crèdit per a aquest any i el que ve per l’augment d’ingressos que estan obtenint gràcies a la pujada dels tipus d’interès. Segons ha avançat el president, el tribut permetrà recaptar uns 1.500 milions d’euros en cada un dels dos exercicis. 

«Tots som conscients que aquest país, en un moment molt complicat i de la mà dels governs conservadors, va acudir al rescat de la banca. I sempre vam dir, llavors des de l’oposició i ara des del Govern, que era imprescindible rescatar el conjunt de la ciutadania. Són aquestes empreses les que estan obtenint més beneficis, estan inflant el compte de resultats, i per tant sembla de justícia que se’ls demani un impost afegit, temporal, per als exercicis 2022 i 2023», ha justificat la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, en referència també a les companyies energètiques.

En la mateixa línia, Sánchez ha afirmat que «es parla sovint dels beneficis caiguts del cel, però en realitat no són tals. Els sobrebeneficis no cauen del cel, surten de les butxaques dels consumidors que paguen els rebuts i aquest Govern no permetrà que el sofriment de molts sigui el benefici d’uns quants». El Banc Central Europeu (BCE) ha anunciat que apujarà tipus de forma sostinguda per primera vegada des del període 2005-2008.

Nou impost

Es tracta, per tant, d’un tribut nou, no d’un recàrrec en l’impost de societats que grava els beneficis que obtenen les empreses. El Govern central no ha especificat, amb tot, quin serà el fet imposable, és a dir, aquell que genera l’obligació de pagar un impost. La normativa prohibeix que dos impostos poden fer tributar pel mateix fet imposable, i per això falta veure què gravarà exactament l’impost als bancs.  

La ministra ha anunciat que l’impost s’instrumentarà a través d’una proposició de llei del PSOE i Unides Podem al Congrés, ja que això garanteix una tramitació parlamentària més ràpida perquè entri en vigor l’any que ve sobre els resultats de tot el 2022. Montero, així mateix, ha assegurat que els nous tributs –el de les entitats de crèdits i les energètiques– seran per a empreses que «estan tenint beneficis per sobre dels 1.000 milions d’euros». Si fos així i amb dades de resultats del 2021, només afectaria segur el Santander, el BBVA i CaixaBank, tot i que caldrà conèixer els detalls del projecte per saber si altres bancs s’hi veuen també implicats.

Previsions de recaptació

Notícies relacionades

Aquestes són les noves mesures del Govern central per contenir la inflació

La crisi inflacionista fa aflorar la pugna de les dues ànimes del BCE

També caldrà veure si les previsions recaptatòries del Govern central es compleixen. L’Executiu, així, preveia obtenir 850 milions d’euros amb la taxa a les transaccions financeres o Tobin l’any passat, però es va quedar en 296 milions, amb prou feines un 34,8% del que esperava. Quant a l’impost sobre determinats serveis digitals o ‘taxa Google’, va aportar 166 milions a les arques públiques, davant els 1.200 calculats inicialment i els 968 milions previstos posteriorment. Jesús Gascón, llavors director de l’Agència Tributària i avui secretari d’Estat d’Hisenda, va admetre a l’octubre els errors de càlcul. 

Per posar-ho en perspectiva, les entitats de crèdit, igual com les petroleres, tenen un tipus nominal en l’impost de societats del 30% de la base imposable, superior al general del 25%. Amb tot, segons les últimes dades de l’Agència Tributària corresponents al 2019, les 203 entitats operatives a Espanya aquell any van pagar 879 milions d’euros, cosa que suposa un tipus efectiu del 24,77% sobre la base imposable (inferior per l’aplicació de beneficis fiscals) i un 3,96% sobre el benefici (més baix pel pagament del tribut sobre els guanys als països on tenen filials i no a Espanya). El conjunt d’empreses va abonar 23.382 milions, un 21,31% de la seva base imposable i un 9,09% del seu benefici d’aquell any.