Crisi energètica

El Govern central convoca les energètiques per llançar un pla davant Putin en ple xoc pel nou impost

Ribera llança una ronda de contactes amb les patronals d’elèctriques, gasistes i petroleres per abordar la pujada fiscal i perfilar el pla per combatre l’amenaça d’un tall de subministrament de gas rus

El Govern central convoca les energètiques per llançar un pla davant Putin en ple xoc pel nou impost

Epi_rc_es

4
Es llegeix en minuts
David Page
David Page

Periodista

ver +

El Govern central llança una ronda de contactes amb les grans empreses energètiques en plena crisi energètica per l’amenaça d’un tall de subministrament de gas rus a Europa i després del xoc pel nou impost que s’aplicarà sobre els beneficis extraordinaris de les companyies, que va ser anunciat ahir pel president Pedro Sánchez en el debat sobre l’estat de la nació.

La vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha convocat per aquest dijous reunions amb les associacions d’elèctriques, petroleres i gasistes i en algunes de les trobades hi participarà també la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. A les trobades hi estan convocades les patronals de cada activitat energètica, com les principals companyies de cadascuna, segons confirmen a El Periódico de España fonts governamentals i empresarials.

L’Executiu ha convocat a aquestes reunions les principals patronals de cada sector,  Aelec (la patronal elèctrica que agrupa Iberdrola, Endesa i EDP), Sedigás (la patronal de tot el sector gasista i en la qual hi ha present Naturgy) i a l’Associació d’Operadors Petrolífers, AOP (que integra els grans grups com Repsol, Cepsa, BP, Galp i Eni) i també altres organitzacions sectorials. Per a la trobada amb el sector petroler està confirmada la presència de la ministra d’Hisenda.

En les trobades, es tractarà no només l’impacte del nou impost sobre els grans grups, també es revisarà el funcionament de mesures que ja s’han posat en marxa (com el descompte dels 20 cèntims en cada litre de combustible o el límit al preu del gas per rebaixar el preu de la llum) i s’abordaran propostes d’estalvi d’energia i la capacitat de resposta de tots els sectors si es complica la crisi energètica per un eventual tall de subministrament de gas a Europa per part de Rússia per l’amenaça del govern de Vladímir Putin d’augmentar la pressió sobre la UE. L’Executiu pretén sondejar les companyies sobre mesures concretes per ajudar altres països europeus transvasant més gas o més combustible en cas d’emergència.

La vicepresidenta Ribera està mantenint contactes amb els operadors del sistema elèctric (Red Eléctrica) i gasista (Enagás) i aquest dijous també estan convocats a altres reunions els agents socials i les associacions de consumidors per abordar les implicacions de la crisi energètica. La mateixa Ribera i la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, van mantenir ahir una trobada amb associacions industrials per tractar un pla de contingència per afrontar un eventual problema de subministrament energètic a Europa en els pròxims mesos.

«Beneficis caiguts de les butxaques»

El Govern prepara un nou impost temporal als grans grups energètics per finançar les mesures adoptades per pal·liar l’impacte de l’espiral inflacionista sobre llars i empreses. Segons va confirmar el president, Pedro Sánchez, en el debat sobre l’estat de la nació, el pla passa per crear un nou tribut per gravar els beneficis extraordinaris, que, segons remarca l’Executiu, estan obtenint per elèctriques, gasistes i petroleres. 

L’objectiu del Govern és aplicar el nou gravamen només a les grans energètiques, les que tenen una facturació superior als 1.000 milions d’euros a l’any, i preveu recaptar un total de 4.000 milions d’euros (a raó de 2.000 milions en cadascun dels exercicis en què serà vigent l’impost sobre els beneficis del 2022 i el 2023). Entre les empreses que es veurien subjectes al nou impost estarien els principals grups energètics, com Iberdrola, Endesa, Naturgy, EDP, Repsol, Cepsa i BP Espanya.

En el sector energètic als guanys extraordinaris obtinguts per les companyies se’ls coneix com a ‘beneficis caiguts del cel’ (traducció de l’anglès de windfall profits). «Els sobrebeneficis no cauen del cel, surten de la butxaca dels consumidors», va sentenciar ahir Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats.

Dubtes sobre el nou impost

Les grans energètiques es queixen de les formes del Govern, que ha anunciat un nou impost sense aclarir les condicions del nou gravamen, del tipus impositiu que s’aplicarà, de la base imposable concreta que s’utilitzarà per calcular aquests beneficis extres i com acabarà afectant cada companyia. Des de les companyies es destaquen les diferents característiques dels negocis elèctric, gasista i petroler per aplicar un mateix tipus de tribut a totes les activitats.

El Govern aprofitarà les trobades convocades amb les grans energètiques per traslladar-los alguns detalls sobre com s’aplicarà el nou tribut, que s’acabarà de dissenyar en els pròxims dies perquè el PSOE i Unides Podem activin la seva tramitació parlamentària presentant una proposició de llei al Congrés per agilitzar el procés.

En entrevistes amb Onda Cero i Telecinco, la vicepresidenta Ribera sí que ha avançat que la intenció del Govern és calcular si amb un mateix nivell d’ingressos les companyies estan obtenint aquest any i el pròxim un benefici més elevat en plena crisi energètica, i serà llavors quan s’aplicarà el nou tribut sobre aquests guanys extraordinaris.

Notícies relacionades

La vicepresidenta, que no ha revelat més detalls sobre el tribut que es prepara, sí que ha reconegut que s’està utilitzant com a referència i com a inspiració el disseny d’aquest tipus de nou imposat per part de l’Executiu italià de Mario Draghi, que inicialment va aplicar un gravamen del 10% sobre els beneficis extres i finalment l’ha elevat al 25%.

Ribera ha advertit que s’activaran mecanismes per vigilar si les companyies acaben repercutint al client final el cost que els representi el nou impost i per evitar que suposi una frenada a la inversió. «Ens hem de centrar a contenir preus i accelerar el que permeti a les companyies guanyar beneficis en els pròxims anys», ha dit amb referència a les inversions en renovables, «més que a incrementar beneficis i repartir dividends».