Economistes insten el Govern a només apujar segons l’IPC les pensions mínimes

El Col·legi General d’Economistes i Fedea insten el Govern que les pensions no pugin de manera generalitzada segons l’IPC l’any que ve, tal com està contemplat en la llei, i només ho facin així les pensions mínimes, les més vulnerables a l’encariment de preus. Aquesta ha sigut una de les conclusions compartides en el debat organitzat aquest dijous per les dues entitats sobre com hauria de ser un pacte de rendes per contenir la inflació. ¿Què és un pacte de rendes? «Acceptar que som una mica més pobres i repartir equitativament els costos de la crisi», han resumit. Una altra reflexió compartida és la urgència d’aquest pacte de rendes, ja que com més temps els preus operin sota una espiral inflacionista, més competitivitat perdran les empreses espanyoles versus la resta d’economies.

Educació gratuïta dels zero a tres anys, posposar el tancament de les centrals nuclears o nous impostos transitoris sobre els beneficis de les empreses són altres de les receptes que els ponents reunits aquest dijous a la seu del Col·legi General d’Economistes han posat a sobre de la taula per bastir aquests nous Pactes de la Moncloa 2.0. D’una banda hi ha participat Ángel de la Fuente, director executiu de Fedea –una fundació d’estudis econòmics patrocinada per les principals entitats bancàries–, i, de l’altra, Jordi Alberich, vicepresident coordinador de l’Institut d’Estudis Estratègics –el ‘think tank’ de la patronal Foment del Treball–.

Assalariats, funcionaris i pensionistes

Segons el seu criteri, un pacte de rendes ha d’incloure els grans grups de rendes del país. És a dir, no pot limitar-se als treballadors del sector privat –actualment uns 17 milions de persones–, sinó que també ha de tenir en compte els pensionistes –uns 9,7 milions de persones– i els funcionaris –uns 3 milions de persones–. I és per això que han instat el Govern a modificar transitòriament la recent llei de pensions, que estableix que aquestes es revaloraran cada any en funció de l’evolució de l’IPC mitjà.

Notícies relacionades

Aquestes són les pensions que pujaran amb les noves mesures del Govern

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Això implicarà un important desemborsament per a les arques públiques. Les estimacions més acceptades són que per cada punt de l’IPC que pugen les pensions, això es tradueix en un augment de la despesa d’aproximadament 1.700 milions d’euros per a la Seguretat Social. I, prenent com a referència l’última projecció de l’IPC realitzada pels economistes de Funcas –que situa l’IPC mitjà del 2022 en el 8,9%–, apujar les pensions segons la inflació costarà a l’Estat 15.500 milions d’euros. Des del Col·legi General d’Economistes i Fedea insten el Govern a redirigir part d’aquests recursos a altres polítiques d’ajuda als sectors i famílies més damnificats per l’escalada de preus.

El director de Fedea ha advocat per «modular» la pujada de les pensions per trams d’ingressos, distanciant-se d’una pujada segons l’IPC segons els ingressos disponibles. És a dir, a més ingressos, menor pujada. És per això que sí que ha recolzat apujar les pensions mínimes segons la inflació. Deslligar, com a mínim transitòriament, les pensions de l’IPC és posició comuna amb altres entitats, com la gran patronal CEOE o el Banc d’Espanya i en contra, de moment, del criteri manifestat per l’artífex de la seva reforma, el ministre de la Seguretat Social, José Luís Escrivá.