¿Què fan altres països amb els beneficis extra de les energètiques i els bancs?

El gravamen que va anunciar el president del Govern, Pedro Sánchez, sobre els beneficis extraordinaris obtinguts per les companyies energètiques no és una ‘rara avis’ a Europa. Ja hi ha uns quants països que han decidit aplicar aquest recàrrec, com és el cas d’Itàlia o el Regne Unit. No és així, en canvi, el que afectarà la banca que Pedro Sánchez va anunciar dimarts, que ha provocat la caiguda de les accions d’entitats de l’Ibex i que no ha plantejat cap de les grans economies europees.

A Itàlia, el Govern de Mario Draghi ha introduït un impost de caràcter extraordinari, i de durada temporal destinat a gravar els guanys extraordinaris del sector energètic, i minimitzar l’augment de preus per als consumidors. No és així en el cas dels bancs. Pel que fa a les elèctriques, la mesura aprovada preveu un impost de fins al 25% sobre els guanys extraordinaris de les empreses amb què s’estan beneficiant d’aquest peculiar moment de bonança per a les seves arques. S’ha determinat que els esmentats guanys extraordinaris es fixaran comparant el superàvit obtingut aquest any amb les dades de l’any passat. 

Però no només han criticat la mesura els seus destinataris, les associacions de consumidors afirmen que aquesta no afronta «el veritable problema, que és el comportament del mercat del gas», que a Itàlia representa el 49% de l’energia elèctrica utilitzada al país. «És veritat que la guerra entre Ucraïna i Rússia ha contribuït a augmentar els preus, però no els del gas natural. Els (preus) actuals estan augmentant perquè els operadors financers, especuladors, s’aprofiten de la crisi geopolítica», segons la cooperativa Altro Consumo.  

Al Regne Unit, el Govern de Boris Johnson, després de resistir-se molt i negar que ho faria, va anunciar una taxa sobre els beneficis de les companyies de gas i petroli del 25%, però va excloure les elèctriques. A l’explicar la mesura, el fins fa poc ministre de Finances, Rishi Sunak, va aclarir que la decisió serà «temporal i si els preus del petroli i el gas tornen a nivells històricament més normals s’eliminarà gradualment».

Sunak és ara un dels candidats que aspira a convertir-se en primer ministre. «Els sectors del petroli i el gas estan aconseguint beneficis extraordinaris, no com a resultat d’assumir més riscos, o incrementar la seva innovació o eficàcia, sinó a causa de l’increment global del preu de les matèries primeres, degut en part a la guerra llançada per Rússia», havia assenyalat. En els seus plans també estava estudiar els beneficis extraordinaris de les empreses d’electricitat.

La factura energètica pot ser que sigui impossible de pagar aquest hivern per molts britànics. Al Regne Unit hi ha un límit mitjà per llar amb dues revisions l’any, a l’abril i l’octubre. A l’abril, el preu límit va augmentar un 54% i va arribar als 2.115 euros. Llavors es va anticipar una nova pujada per a l’octubre de gairebé 900 euros, cosa que suposaria un rebut d’uns 3.200 euros anuals. El regulador energètic Ofgem adverteix ara que els preus del mercat energètic són més alts del que s’esperava. La consultora Cornwall Insight calcula que a la tardor la factura pot arribar als 3.800 euros. 

A França, l’única mesura anunciada fins ara ha sigut nacionalitzar completament l’elèctrica EDF, de la qual l’Estat ja té més del 80% del capital. Altres països han sigut més agressius amb els beneficis extraordinaris de les companyies energètiques, com és el cas de Romania, que va aplicar un gravamen del 80% a aquests guanys o Grècia, amb un Govern conservador que ha establert un càrrec del 90% a aquests ingressos o Hongria, que espera recaptar més de 4.000 milions d’euros.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Per la seva banda, el Govern de coalició alemany, conformat pels socialdemòcrates de l’SPD, els ecoliberals d’Els Verds i els liberals de l’FDP, no ha introduït cap impost especial a la banca ni a les empreses energètiques. I difícilment ho farà perquè el Ministeri de Finances està en mans del Christian Lindner, president de l’FDP, un partit que aposta per la disciplina pressupostària i una política econòmica de tall neoliberal. 

Lindner ja va fer una excepció durant la pandèmia, en què va accedir a tirar endavant els coronabons a la UE – mutualització temporal del deute comunitari– i aprovar uns pressupostos nacionals expansius per fer front als programes de suport d’empreses i ciutadans. Mentre l’ala esquerrana de la Coalició Semàfor –l’SPD i Els Verds– sí que s’obre a debatre possibles impostos a les grans empreses i fortunes.