Espanya buidada

La banca planteja posar caixers en municipis de més de 500 habitants

Les patronals proposen al Govern instal·lar aquests dispositius si no hi ha cap altra via d’accés a l’efectiu i compartir el cost
El sector negocia amb Correus estendre l’ús de la seva xarxa de 6.000 carters rurals per prestar serveis financers bàsics

Novetats en la negociació entre el Govern i la banca per elaborar un pla de mesures que millori l’accés als serveis financers bàsics, particularment a l’efectiu, a l’Espanya rural. Les entitats financeres han proposat al Ministeri d’Economia instal·lar caixers automàtics als municipis de més de 500 habitants que no tinguin una altra via d’accés als serveis financers (com les oficines mòbils o ‘ofibusos’), segons ha pogut saber EL PERIÓDICO. Això sí, han reclamat compartir el cost amb el sector públic i han condicionat la iniciativa al fet que hi hagi espais físics adequats, accés a internet i es compleixin els requisits de seguretat necessaris, per a la qual cosa també han demanat la contribució de les administracions.

El plantejament inicial de les patronals AEB (bancs), CECA (antigues caixes d’estalvi) i UNACC (cooperatives de crèdit) era instal·lar caixers a tots els municipis d’entre 1.000 i 5.000 habitants que no comptessin amb un i en alguns municipis de més de 700 veïns. Economia, tanmateix, els va reclamar baixar el llindar a tots els municipis de més de 500 habitants, així com utilitzar en els de menys de 500 la xarxa de carters rurals per prestar serveis financers, segons apunten diverses fonts al cas de les negociacions. El ministeri, afegeixen, els va traslladar també que volia que el sector assumís el cost de desplegar les mesures.

Les converses estaven avançant des de fa setmanes i la idea era presentar el pla abans de les vacances, com va reconèixer fa unes setmanes la presidenta de l’AEB, Alejandra Kindelán, i va ratificar aquest dijous la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño. L’inesperat anunci aquest dimarts per part de Pedro Sánchez d’un impost específic al sector, tanmateix, ha frenat els treballs i enterbolit l’ambient. Tal és l’enuig a la banca que hi ha veus que advoquen per trencar les negociacions, però la idea que preval és que caldrà seguir endavant ja que les entitats no es poden permetre tenir l’Executiu en contra.

665.000 afectats

La base del pla és un informe que les patronals van encarregar a Joaquín Maudos (catedràtic d’anàlisi econòmica de la Universitat de València i director adjunt d’investigació de l’Ivie), presentat dimarts passat. Com va avançar aquest diari, les seves principals conclusions són que entorn d’un 3,3% de la població (1,56 milions de persones, amb dades del tancament del 2021) resideix en poblacions sense sucursal bancària, tot i que sí amb alguna altra via d’accés físic als serveis financers bàsics. En canvi, l’1,4% de la població (prop de 665.000 espanyols) no té accés a l’efectiu al seu municipi.

Sobre aquest últim col·lectiu de poblacions es planeja desplegar els esforços més grans, ja que a més d’estar més desateses, presenten en molts casos una edat mitjana dels habitants entre set i vuit anys superior al conjunt del país, així com un nivell de renda una mica més baix. Els bancs han plantejat al Govern segmentar els esmentats municipis segons els seus habitants i proposen un menú de mesures diferents en funció de la mida de la població.

De 18 a 36 mesos

Així, la seva proposta inicial era instal·lar en un termini de 18 mesos caixers en tots els municipis d’entre 1.000 i 5.000 habitants que no comptessin amb un. Per als d’entre 500 i 1.000 habitants, plantejaven desplegar en 24 mesos caixers automàtics (per a alguns municipis de més de 700 veïns), la xarxa d’agents financers (professionals que actuen en nom i representació d’una entitat de crèdit sense pertànyer-hi), les oficines mòbils (els anomenats ‘ofibusos’) i els carters rurals.

Respecte a això últim, les patronals estan negociant amb Correus estendre la utilització de la seva xarxa de 6.000 carters rurals per assegurar l’accés a serveis bancaris bàsics en tots els municipis desatesos mitjançant el servei ‘Correos cash’. L’esmentada xarxa, a més, permet la retirada d’efectiu sense necessitat d’utilitzar l’aplicació o ‘app’ mòbil del banc, sinó mitjançant un dispositiu que porta l’empleat postal, cosa que afavoreix els clients bancaris que no estan habituats a operar per mitjans digitals.

Retirada en botiga

El Govern vol que aquesta sigui l’opció preferent als municipis de menys de 500 habitants. La banca la contemplava, però junt amb altres opcions com les oficines mòbils (que adaptarien les seves rutes actuals per cobrir municipis pels quals ara no passen), així com els serveis de ‘cashback’ i ‘cash-in-shop’ (retirada o dipòsit d’efectiu en ajuntaments rurals o establiments comercials, com gasolineres, farmàcies o botigues). En aquest cas, el termini seria de 36 mesos.

Notícies relacionades

Com va passar en el pla per a la gent gran del febrer passat, les patronals plantegen que cada entitat adopti les mesures que consideri apropiades. Així mateix, recorden que l’exclusió financera és només una variant més de l’absència de serveis essencials que ha incidit en la despoblació de zones rurals, per la qual cosa demanen col·laboració publicoprivada i repartiment de costos.

També han traslladat al Govern el seu compromís de fer un seguiment continuat del compliment del pla i elaborar un estudi anual, realitzar una revisió integral d’aquest als cinc anys, llançar projectes pilots per avaluar l’eficàcia de les mesures, i continuar formant els seus clients en habilitats digitals.