Espanya es replanteja el tancament total de les seves centrals de carbó pel pols de Putin (tot i que ni el Govern ni les elèctriques volen)

Europa s’ha llançat a reactivar centrals de carbó en plena crisi energètica. Amb l’objectiu d’estalviar tot el gas possible durant l’estiu davant l’amenaça que Rússia tanqui el subministrament, països com Alemanya, Àustria o els Països Baixos ja recorren a les seves plantes tèrmiques per blindar la seguretat de subministrament.

Espanya és (o era) a les portes de l’apagada definitiva de totes les seves centrals de carbó. Davant la decisió d’altres països europeus de rellançar la producció tèrmica com a mesura defensiva per la retallada del subministrament de gas per part de Rússia, en el cas espanyol des del Govern central i des del sector elèctric ja s’insistia en el fet que no hi havia marxa enrere per a l’adeu. Però la incertesa provocada per la crisi energètica pot posposar els plans i pot acabar ajornant l’imminent tancament de la central corunyesa d’As Pontes, propietat d’Endesa.

La Comissió Europea presentarà la setmana vinent una proposta de pla de contingència amb mesures per fer front a una eventual interrupció brusca de l’arribada de gas de Rússia, i ha encarregat als estats membre que elaborin les seves pròpies propostes nacionals per rearmar la seva seguretat de subministrament i buscar fórmules de solidaritat entre països si fos necessari.

El Govern espanyol ja s’ha disposat a dissenyar un mapa de riscos en els subministraments de llum, gas i combustibles per conèixer la capacitat de resistència dels sectors energètics i ha sol·licitat informes a Red Eléctrica d’Espanya –operador del sistema elèctric–, a Enagás –gestor tècnic del sistema gasista– i a la Corporació de Reserves Estratègiques, Cores –encarregat de garantir la seguretat de subministrament d’hidrocarburs– en què plantegin els diferents escenaris extrems.

Red Eléctrica de España està elaborant un estudi amb diferents escenaris sobre les necessitats de disponibilitat de plantes de producció elèctrica que hauria d’estar llest la setmana vinent. És en el marc d’aquest informe general sobre el sistema elèctric integral en què el Ministeri per a la Transició Ecològica ha sol·licitat a REE conèixer si la central de carbó d’As Pontes (la Corunya), d’Endesa, pot tancar definitivament com s’esperava de manera imminent o ha de retardar-ne la clausura per si fos necessari tenir-la preparada en cas de requerir la seva producció d’electricitat.

La mateixa vicepresidenta Ribera ha remarcat que «en absolut» desitja ajornar el tancament de la planta d’As Pontes i justifica en la prudència que exigeix Brussel·les la seva decisió de demanar un informe a Red Eléctrica. «Jo no vull retardar una cosa que ha sigut tan complexa de preparar (...) Hem fet el correcte: preguntar a REE si ha canviat la seva valoració al respecte. Si ens diu que no ha canviat i que està perfectament garantit el subministrament, es procedirà a autoritzar-ne el tancament. I si ens diu que és convenient deixar-la oberta, haurem de veure com fer-ho i com sufragar-ho».

El president del Govern, Pedro Sánchez, va aprofitar el debat sobre l’estat de la nació per deixar clara la seva posició: «100% renovables. Renovables. Ni nuclears ni centrals tèrmiques», va sentenciar i va rebre els aplaudiments del seu grup al Congrés. Durant el debat, diversos grups parlamentaris com Vox i Foro Asturias van apostar obertament per mantenir operatives les centrals de carbó per reforçar el subministrament. El Partit Popular ha reclamat en les últimes setmanes que el Govern es replantegi la clausura de les últimes plantes tèrmiques.  

Un retard que no agrada

«En un horitzó com aquest, en què hem de reforçar els plans de contingència, tal com ens recorda la UE, és bo que l’operador del sistema que vetlla perquè es pugui respondre de manera anticipada a qualsevol escenari de risc valori si les coses han canviat i ha d’introduir alguna limitació addicional al tancament de la central tèrmica d’As Pontes», explicava aquesta setmana la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera.

La qüestió de fons és que ni el Govern ni la mateixa Endesa volen reactivar As Pontes. Tots dos prefereixen procedir a la clausura definitiva per no posposar més el procés de transició que suposarà la posada en marxa de projectes industrials, com la nova planta de biomaterials d’Ence i una fàbrica de pneumàtics del grup xinès Sentury, que s’instal·laran a les proximitats de la central de carbó. Però el possible ajornament

«Volem tancar al més aviat possible», apunten fonts d’Endesa, que esperava rebre de manera imminent l’última autorització de tancament del Ministeri per a la Transició Ecològica i ara es troba en què un eventual ajornament l’obligaria a tornar a comprar carbó (ja havia esgotat les seves reserves) i a tornar a reclutar la plantilla que havia sigut recol·locada en altres centres o se n’havia anat a casa seva.

El llarg adeu al carbó

Les grans elèctriques ja han clausurat o han sol·licitat l’autorització al Govern per poder tancar totes les plantes de carbó al país (amb les úniques excepcions, molt particulars, d’una central a Astúries i una altra a Mallorca). Però amb el mercat elèctric amb preus disparats, les centrals de carbó que ja només es preparaven per tancar i que en la majoria dels casos havien estat molt temps sense funcionar, l’últim any s’han reactivat i en diversos moments han disparat la seva producció.

Mentre esperen l’autorització definitiva de tancament, les elèctriques estan obligades a tenir disponibles les centrals i a presentar ofertes al mercat elèctric per produir si és necessari. L’escalada dels preus ha fet, durant l’últim any, que cremar carbó per produir electricitat torni a ser rendible en determinats moments. Els preus alts i un alt consum han permès que les ofertes que presenten les plantes tèrmiques de vegades aconsegueixin entrar al mercat.

Encara disponibles per al mercat elèctric hi ha dues centrals d’Endesa, la corunyesa d’Endesa d’As Pontes i la mallorquina d’Es Murterar; les plantes asturianes d’EDP d’Aboño i de Soto de Ribera; i la planta de Viesgo –ara integrada també al grup EDP– de Los Barrios, a Cadis. Tres d’aquestes centrals estan a punt de tancar, pràcticament esperant l’últim permís administratiu o complint el breu període de carència posterior a rebre’l.

Notícies relacionades

El Govern adjudica per 2,3 milions l’obra d’accés al port de Barcelona

Els canvis de companyia de llum baten rècords en la primera meitat de l’any

Després de l’última onada de tancaments de plantes ja en marxa, a Espanya només quedarà en funcionament una central a la Península (l’asturiana d’Aboño, d’EDP) i una altra a Mallorca (la d’Es Murterar, d’Endesa). El cas de la central d’Aboño és peculiar, ja que a més de cremar carbó per generar electricitat, també utilitza els gasos siderúrgics de la planta veïna ArcelorMittal i evita així que simplement siguin cremats en una torxa i emesos directament a l’atmosfera, en una mena de procés particular d’economia circular.

La planta mallorquina d’Endesa ja ha tancat dos dels seus grups i en manté operatius dos més per seguretat de subministrament a les illes i amb limitacions d’utilització. Fins a l’agost del 2021, els dos grups podien funcionar un màxim de 1.500 hores anuals i, des d’aleshores, s’ha reduït 500 hores l’any com a màxim. La central seguirà oberta al ralentí fins que estigui connectat el segon cable de connexió entre la Península i Mallorca que, en principi, hauria de ser operatiu abans del 2026.