¿Ha après a fer pa?, per Martí Saballs

És cert que molts dels vells hàbits prepandèmia han tornat, fins i tot de manera exponencial. N’hi ha prou amb passejar-se pels carrers de moda de les ciutats espanyoles per testificar que hi ha ganes de festa i passar-s’ho bé. Les cues quilomètriques a les sortides de les grans ciutats abans del cap de setmana demostren que, ara com ara, la pujada dels preus dels carburants no afecten tant com es podia esperar. Els restaurants de moda s’han de reservar amb molt temps d’antelació. En molts demanen ja una paga i senyal que no es torna en cas que no s’avisi de la cancel·lació 24 hores abans. ¿Viatges? Han tornat. I com més sigui l’aventura, millor. Paradoxalment, les agències més especialitzades en viatges exòtics per muntanyes i selves on no arriba el wifi, viuen una nova etapa daurada. Més Samarkanda, menys Nova York.

La transformació en els hàbits de consum s’està accelerant més que no sembla. Antigament, anaven en paral·lel a mesura que les innovacions tecnològiques milloraven l’estil de vida i permetien entrar a l’era de l’oci. L’economia col·laborativa va ser una de les grans respostes a la crisi financera iniciada el 2008 que s’ha consolidat. A ‘actius’ desenvolupem fa uns números el fenomen del ‘couchsurfing’. Viatjar pel món a través d’una xarxa de convidats que deixa un sofà perquè hi puguis dormir uns dies a canvi de poder realitzar lleugeres tasques a la casa. Les noves generacions són expertes a surfejar internet per aconseguir els millors xollos per volar, tot i que hagin de fer tres transbords. Un altre fenomen: també s’ha generalitzat el mercat ambulant de segona mà via web independentment del nivell econòmic de les persones. Gairebé tot es pot comprar o vendre avui de segona mà a bons preus. Un problema per a les marques de tota la vida en sectors molt diversos que s’escorren el cervell per intentar acostar-se a nous clients. La publicitat d’avui ja no té res a veure amb la de fa 20 anys. 

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

A propòsit de la crisi energètica que, si es compleixen els pitjors auguris (Rússia tanca la distribució de gas i Alemanya entra en una dura recessió hivernal que arrossegarà la resta d’Europa) s’agreujarà, els nostres hàbits de consum també canviaran. No tant perquè hàgim d’omplir casa nostra d’espelmes (per si de cas); però, sens dubte, ens hem de preparar per acostumar-nos a viure-hi amb temperatures inferiors a vint graus a l’hivern. «No som accionistes de... ‘Apagueu els llums’» els dic als meus fills quan es despisten i deixen algun llum encès. Ja ho han entès. Aprendrem a consumir menys energia a l’espera que la gran il·lusió i esperança de la presidenta i cofundadora d’Holaluz, Carlota Pi, es compleixi al més aviat possible: «omplir de plaques solars els terrats de les vivendes espanyoles» perquè l’energia del sol ens salvi. Així afirmava els seus objectius en una trobada ‘afterwork’ organitzada per El Periódico. Per Pi, la revolució de les plaques solars equivaldrà a la que ha tingut lloc amb el desenvolupament del telèfon mòbil per tot el planeta.

Hi haurà noves disrupcions tecnològiques que continuaran afectant com treballarem, consumirem i viurem els pròxims anys. Segur que continuaran augmentant les desigualtats i desequilibris socials per ingressos i nivell socioeconòmic i per zones geogràfiques. Encara, consumir ecològic i consumible és més car que endrapar menjar porqueria ple de sucres o sal. Els cotxes elèctrics no estan a l’abast de qualsevol butxaca. A principis del segle XX els carros estirats per cavalls encara convivien a ciutats com Londres amb els primers vehicles. Les transicions costen. No hem vist encara res sobre els efectes de les xarxes socials en la nostra societat. Que les empreses estiguin ja generant productes i serveis en el metavers indica cap a on es pot acabar dirigint part d’una societat que s’escaparà de la vida real per inventar-se ficcions. Res no serà igual. Encara ens continuarem sorprenent.